Hi ha lletres que es presenten geminades, és a dir, doblades: nn, ll, mm... Geminar prové del llatí geminare, derivat de geminus, -a, -um, que volia dir bessó. Curiosament geminar no té cap geminació, i no té cap connexió amb la gemma, la pedra preciosa o el botó floral, d'igual forma en llatí.
En català no tenim cap problema per pronunciar bona part d'aquests grups consonàntics, mentre que en castellà mm ha passat a nm. Respecte a la 'l' geminada, que en català es grafia 'l·l', en castellà també existeix, encara que no s'escrigui. Pensem en les pronúncies vulgars però molt esteses de comel·la per comerla.
Parlem de l'anglès. Les geminades gràfiques que presenta abastament la llengua anglesa no es traspassen a la pronúncia, però pot passar que de vegades el nostre substrat lingüístic ens faci una mala passada.
nn
Crec que mai m'han ensenyat que el grup nn en anglès es pronuncia sempre com una 'n' simple. En conseqüència, hi ha mots que els pronunciava bé i altres malament, ja que no ho tenia assumit com una regla i, per tant, era fruit de l'aprenentatge mot a mot. Fa un temps vaig adonar-me'n per culpa de la innovació (de la pronúncia de la innovació!). I vinga dir 'innoveixen'... i ara resulta que m'adono que és 'inəveixən' (al damunt, resulta que m'havia quedat una 'o' sense neutralitzar en la meva representació fònica de la paraula. Crec que ja he fet net, tot i que no sé si pot ser que en algun altre cas també l'espifiés. Per exemple, tot i que no recordo haver-la dit mai, tinc la sensació que també hauria dit malament aquesta altra: 'greenness'. Em permeto de considerar la lletjor de no pronunciar aquestes consonants doblades!
mm
El cas de la doble m és més fumut. La nostra intuïció ens fa més difícil fer com una 'm' simple paraules com ara immaculate, immaterial, immature, immeasurable, immediate, immigrant, immobile, immolation, immoral... De fet, solament he trobat com a excepcions (i per tant geminacions reals), aquests dos casos en què correspon clarament a paraules compostes: roommate i teammate.
Els casos de pp, gg, bb, tt, rr... tots es fan simples també. L'únic cas on la consonant simple o geminada té un valor diferencial és amb la 's' sonora o la 'ss' sorda, tal com també fem en català o en altres llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada