15.7.10

Exit i eixida

[IP] L'e-timo (Interessants Paraules, Interesantes Palabras; Interesting Phrases) # 1

[ca] Vistos els mails antecedents sobre el tema, l’Andreu ens ha “honorat” al Joan Batet i a mi, demanant-nos aportacions regulars, en qualitat d’Interessats en les "Paraules" i els seus orígens. Mirarem de captar el vostre interès a partir de casos divertits, curiosos i peculiars.

[es] Vistos los mails antecedentes sobre el tema, Andreu nos ha "honrado" a Joan Batet ya mí, pidiéndonos aportaciones regulares, en calidad de Interesados en las "Palabras" y sus orígenes. Trataremos de captar vuestro  interés a partir de casos divertidos, curiosos y peculiares.

Aquí va el primer:


Exit i eixida

A pesar que en la meva variant del català diem 'sortir' i no 'eixir', com diuen al País Valencià, aquest no ens és un mot estrany. Des de sempre he fet servir la paraula eixida (Espai clos i descobert a la part posterior o lateral d'un edifici i en comunicació amb aquest) per a referir-me per exemple a l'espai de sortida del darrera de la casa de mons pares, o també sempre he fet servir la paraula 'sobreeixir' (vaig aprendre el sinònim 'vessar' de gran).

Quan ens van ensenyar que en anglès hi havia la paraula 'exit' tots vam pensar que era estrany que no volgués dir 'èxit'. Que difícil que és l'anglès! Però és que 'exit' vol dir 'eixir' i 'eixida', paraules amb les quals està plenament emparentada.

'exit' prové del llatí ex-ire, igual que eixir: from Old French eissue, issue, from Vulgar Latin *exūta, alteration of Latin exita, feminine past participle of exīre, to go out : ex-, ex- + īre, to go.

Així en català podem fer servir dos mots, l'ún germa del francès 'sortire, sortie' i l'altre de l'anglès 'exit' o de l’italià ‘uscita’, en el primer cas procedent del llatí 'surgere' i el segon del llatí 'ex-ire'.

Ah, per cert, de tenir èxit en català en podem dir 'reeixir'(eixir precedit del reforçatiu re-) i també sortir-se'n (popularment: ensortir-se'n)!

Issue, ixo

Però atenció perquè de vegades un mateix mot originari pot evolucionar de manera que es bifurqui i doni lloc a dues paraules. En anglès, del llunyà ‘exire’ han obtingut ‘exit’ però per una via més evolutiva (vulgaritzant més el mot) també han obtingut ‘issue’. Issue té molts matisos semàntics però tots vinculats amb l’origen de sortir o eixir.

La curiositat és que la forma verbal catalana ‘ixo’ (1a persona sing.), malgrat que s’escriu molt diferent, sona exactament igual que en anglès: ĭsh'ū. Passa en molt poques ocasions que una paraula anglesa i catalana sonin exactament igual, sense diferència d’accent, de matís, d’obertura vocal... M’atreviria a dir que ixo/issue és la connexió més intensa que tenim amb l’anglès. Per cert, des del dia que me’n vaig adonar, ja no puc pronunciar ‘issue’ sense que em ressoni dins les neurones ‘ixo’... hehehe


  Josep Maria Canyelles
_Responsabilitat Global_ 

4 comentaris:

  1. Vull apuntar que a València mai no diem 'ixo', utilitzem isc. En qualsevol cas és un bloc prou interesant. Una altra paraula amb la que faig la comparació és 'desenvolupar' (tot i què a canal nou sempre ens insistisquen amb el fastigós 'desenrrotllar') amb molta similitud amb l'anglés 'to develop'.

    ResponElimina
  2. Efectivament, però més amunt diem ixo (als llocs on es diu...). De fet, jo mai he fet servir el verb eixir però sí eixida i sobreixir. Per tant, podria dir perfectament que estic que sobrixo!

    ResponElimina
  3. Es curioso que la palabra salida se diga tan diferente en los distintos idiomas latinos.

    ResponElimina
  4. No tant... de fet, en català del principat és com en francès (sortida / sortie), en català de valència és com en italià i anglès (eixida / uscire / exit), i en castellà és com en portuguès (salir / sair)

    ResponElimina