6.8.10

La patata del Lluís o el giny de la Txell

Mireu l'ocellet!!!

No em digueu que sou dels que accepteu que us facin dir patata quan us fan una fotografia? O potser dieu Lluís?  A veure, no sigueu ximples: de què representa que es tracta?

Normalment el que es pretén és quedar amb una cara simpàtica i els llavis somrient. La millor manera de NO aconseguir-ho és dient Lluís, sobretot si la foto es dispara en el moment que dius la 'u'. Et quedarà una cara de 'u', és a dir la boca petita i arrodonida. Vaja, la cara de 'pito', que es diria! Com és que la gent queda tan malament a les fotos? Reflexionem-hi, nois, reflexionem-hi!

Amb la patata podreu aconseguir que la boca us quedi oberta. Però per més que l'obriu no mostrareu ni simpatia ni cap mena d'alegria si no sou capaços de posar-hi un toc palatal (he dit palatal, de paladar, no patatal, de patata!):

Les vocals palatals són la 'e' i la 'i'. Són aquestes les que ens faran que estirem els llavis. Comproveu la diferència entre la 'u', que ens fa arrodonir els llavis, mentre que la 'i' ens els estira.

Les consonants palatals són la x, tx, j, tj, ll, ny. En català en tenim més que en castellà (que no té x, j, ni tj) o que l'anglès (que no té ll ni ny).

El català pot ser, doncs, una llengua molt propícia a fer cares fotogèniques. Sols hem de fotre la patata a la boca del Lluís i trobar els mots idonis. Amb un altre consell: que tinguin una sola síl·laba per evitar que la foto es dispari quan estàs tancant la boca entre una vocal i l'altra... És que això és una ciència: ja no es pot anar només amb la tècnica del pajarito!

Us proposo dos mots:
  • Giny deu ser la paraula que ens farà estirar més els llavis: una 'i' envoltada de dues consonants palatals.
  • Txell també és molt palatal, i la 'e', més oberta que la 'i', ens farà obrir més la boca. 
Trieu entre un 'giny' més mesurat i un 'txell' més deixat anar!

Per cert, unes notes etimològiques:
  • Un giny és una màquina o artefacte (especialment i espacialment és el vehicle dissenyat per a operar en un vol espacial controlat, amb tripulació o sense). Amb el desenvolupament de la informàtica, també ha passat a voler dir cadascuna de les petites aplicacions que es fan servir com a complement en pàgines web o en blocs (en anglès widgets). En un sentit més general, és el mitjà que hom s'enginya per tal d'aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinació. Giny té la mateixa etimologia que enginy (l'esperit d'invenció, habilitat...) o enginyer. Giny prové del llatí genius, ‘divinitat que vetllava per cada persona i en compartia el destí; personalitat’, i en català ha evolucionat semànticament cap als sentits d’habilitat (l'enginy) i de màquina.
  • Txell és el diminutiu de l'antropònim Meritxell, que alhora és el poble i santuari marià de la parròquia de Canillo (Andorra).
  • El widget (wĭj'ĭt) es creu que pot venir de windows gadget (găj'ĭt), mot aquest amb origen desconegut.
Aquest apunt és una proposta. Ha quedat clar? Una proposta. Espero que sigueu molts els que prengueu una opció entre giny i txell. O totes dues alhora: el giny de la Txell!

Per cert: algú sap com ho diuen els anglesos? I en altres llengües?

La Tafanera: http://latafanera.cat/historia/patata-del-lluis-giny-de-txell

PD: Novetat: la paraula catalana 'guinyar' (fer l'ullet, parpellejar), documentada al s.XV i d'origen incert, probablement provingui segons els experts d'un radical giny- de creació expressiva. Si es demostrés la veracitat d'aquesta hipòtesi resultaria que per a fer un gest simpàtic amb la cara, que normalment sol comportar l'estirament dels llavis, la creació expressiva ja partia de giny!!!

10 comentaris:

  1. Anglessos: "Cheese!" ;)

    Nanit,

    X.avi

    ResponElimina
  2. Ahhhh, molt bona! És cert, ara que ho dius, en alguna ocasió ho havia llegit. Això sí que és un bon exemple de palatalitat! La ciència de l'ocellet es confirma: una tx/ch i una 'i'... fantàstic. Res a veure amb la patata i el lluís!

    I els francesos com ho deuen dir? I en altres llengües?

    ResponElimina
  3. A determinades regions dels EEUU diuen "Smiiiiileee..." Sobretot, allargant la "i" fins que s'ha pres la foto.

    I a Finlàndia de vegades diuen: "kippis", que és el mateix que fan servir per brindar.

    ResponElimina
  4. Una txell opinant, que bé!
    Totes dues paraules compleixen el 'requisit'. En el cas de l'smile, pronunciat smail podria semblar que no, perquè suposo que allarguen la 'a' ja que és la vocal forta del diftong 'ai'. Però és una 'a' que per influència de la 'i' que ve després ja és propensa a marcar un arrodoniment. La 'a' del diftong 'au' tenim tendència a fer-la arrodonida mentre que la 'a' del diftong 'ai' tenim tendència a anar preparant els llavis per a la 'i'...

    ResponElimina
  5. A Finlàndia mai he sentit algú dient "kippis" a l'hora de fer una foto però en canvi sí que es digui "muikku", (fet que seria l'equivalent a "lluís o patata" en tant que manca de sons palatals). Muikku és un peix d'aigua dolça de mida similar a la sardina i apreciat en la cuina popular.

    C.E.

    ResponElimina
  6. Seria interessant observar si als filandesos els queda cara de sardina o de muikku a les fotos!! hehehe

    ResponElimina
  7. He deixat una nota al bloc del Màrius Serra amb l'enllaç a aquest apunt i una certa crida dramàtica i èpica a fer-ne cas!

    Amic i conciutadà Màrius, és una urgència nacional estètica que deixem de dir patata quan ens fan una foto. Si per al Pla el país era on li deien bon dia, jo voldria que el meu país estètic fos allà on la gent digui 'giny' quan es fan una foto. M'explico: La patata del Lluís o el giny de la Txell...
    http://www.facebook.com/marius.serra

    ResponElimina
  8. Hola. L'article està bé, però vull fer uns comentaris.

    Crec que no és mal article (el considero un diamant en brut, n'he llegit de bastants pitjors, estimat autor, sí), però que hauries de millorar una mica l'estil. Tinc propostes per a millorar-lo, si vols sentir-les (no les vull fer aquí mateix, les propostes, dit amb modèstia).

    No em considero ningun geni de l'escriptura, però tinc algunes idees pròpies. El fet d'escriure és 75% tècnica i només 25% improvització, opino.

    La idea de l'article, el guiny de la paraula breu, és una idea bastant bona. No és aquest el punt coix, opino, de l'article. És l'estil. És un estil correcte, però millorable.

    Per cert, ja que, insisteixo, l'article no està malament, ¿no has pensat en fer-li alguns retocs i enviar-lo a Relats en Català? Segur que hi ha lectors que el poden valorar millor que jo :-)

    Ja ens anirem llegint per Internet.

    Bona tarda i feliç revetlla de Sant Joan.

    ResponElimina
  9. bé, sols escric per mi i per retenir algunes idees que em fan gràcia... aquest bloc el tenia tancat fins que el vaig decidir obrir... però hi escric a raig... no tinc temps ni per a revisar... o sigui que complicat... El faig servir com una manera de descarregar tensió professional amb unes idees que em motiven....
    gràcies!!!!

    ResponElimina
  10. De res, Josep. Si el meu comentari t'ha servit d'alguna cosa i/o t'ha donat una mica més d'ànims per a fer aquest portal, és millor que res. Per això estem o hauríem d'estar els lectors.

    Salut i sort, company.

    ResponElimina