30.9.10

Fem l'agost en ple setembre

Com que el mes de setembre prové de ser el número set malgrat ser avui el novè, farem la mitjana i us parlaré de vuitè, que és l'agost. Al final ja veureu perquè tinc necessitat de parlar-vos-en, però ara llegiu, llegiu, que diuen que m'hi va molt...

El nom del mes 'agost' prové del llatí clàssic augŭstus, en memòria de l'emperador Octavi August. Però entremig va passar pel llatí vulgar agŭstus, ja que altrament avui del vuitè mes en diríem ogost.

I no dic cap bestiesa perquè fixeu-vos que no solament m'emparen les lleis evolutives de la nostra llengua sinó el que ha passat en anglès, que han fet el seu agost (vull dir que l'han agafat) directament a partir del llatí clàssic i no de la forma vulgar. És per això que tenen August, amb el grup 'au', i que ho pronuncien ô'gəst, o si us és més comprensible, óggast, és a dir amb 'au' transformat amb 'o' tancada (poso dues g per a representar que la seva 'g' és forta, no com la nostra).
En anglès també tenen un august de la mateix arrel però en minúscula (els seus mesos van amb majúscula). Aquest august és agut i la vocal tònica es pronuncia 'a': ôgŭst' (o. si voleu, oggást). Doncs, bé, aquest august és un adjectiu que vol dir "inspiring awe or admiration", però d'això en parlarem demà....
En català també tenim aquest august, paraula que ens ha arribat per via culta i per això manté viu l'au.

Vol dir "Que inspira reverència i admiració per la seva grandesa, la seva excel·lència, la seva dignitat, la seva sublimitat". El llatí augustus, -a,-um volia dir "'consagrat, majestuós, venerable", derivat. de augūr (el qui fa bons presagis per a l'acreixement d'una empresa), relacionat amb augĕre (fer créixer).

Però august també vol dir pallasso (quina polisèmia més contradictòria!). Prové del pallasso Auguste, nom artístic de Tom Belling (s. XIX), palafrener d'un circ alemany, i per això denomina el personatge còmic del circ que vesteix ridiculitzant la moda masculina, amb la cara arrugada i el nas vermell.

I ara ve la informació més rellevant (per al meu interès!): aquest any el mes d'agost va tenir 5 diumenges, 5 dilluns i 5 dimarts. Això només passa cada 823 anys i segons el fengshui xinès portarà molts diners a 
qui ho expliqui a altres durant el setembre. Jo, per si de cas, us ho estic explicant, encara que sigui a poques hores que s'esgoti el mes...

PD: acabo de comprovar-ho perquè no m'ha sonat gaire bé, i jo crec que almenys cada 6 anys es deu produir. Per exemple el 2004, el 2005... Alguna cosa no han explicat bé en el mail aquest que circula... Potser algú coneix la versió correcta...

29.9.10

Res d'alienígena no m'és aliè

L'ONU designarà una astrofísica com ambaixadora per a contactes amb alienígenes. No recordo pas que aquesta professió sortís a les llistes d'ocupacions del futur. Això és injust perquè ni ens hi hem pogut preparar ni hi hem pogut optar!

Per cert que el diccionari de l'Enciclopèdia diu que alienígenes són els extraterrestres, però ho fa en segona accepció, ja que la primera diu textualment estrangers.

Això em fa plantejar si els contactes amb alienígenes que farà l'ONU es refereix amb estrangers de dins o de fora del planeta... O també em fa dubtar si puc qualificar els francesos com a alienígenes (potser indicant un 1 com un superíndex corresponent a la primera accepció). O si els immigrants sense papers també en són... O si podem afirmar que el moviment sobiranista pretén fer que els espanyols siguin alienígenes sense que s'estengui que se'ls vol enviar a un altre planeta... Són dubtes que el diccionari no aclareix. Sembla una definició destinada a tirar la pedra, fer mal, i amagar la mà!

L'anglès alien, arxiconegut per la pel·lícula i que sorprenentment alguns catalans pronuncien aliEn, amb una 'e' tancada en lloc d'una neutra, prové del llatí alienus, passant pel francès. El mot anglès es pronuncia èylyən. Aquest alien anglès el podem traduir per aliè o per alienígena, perquè no només vol dir extraterrestre sinó que també vol dir aliè, estranger, de fora del grup: noncitizen, outsider...

Tant de fer ús de la famosa cita de Terenci "sóc humà: res d'humà no m'és aliè", tan carregada d'humanisme, ara potser l'haurem de renovar gràcies a l'ONU tot dient "res d'alienígena no m'és aliè". O, atesa la confusió lèxicosemàntica, fins i tot "res d'aliè no m'és humà", que no sé escatir ben bé que vol dir.

PD: malgrat que aquesta notícia ha circulat intensament pels mitjans de comunicació (no només per les xarxes socials), sembla que no és certa i que ha estat una pífia del Sunday Times. The Guardian ho desmenteix i aprofita per enfotre-se'n del Sunday: "Our alien will just have to try someone else, or stop reading the Sunday Times". I és que amb aquesta professionalitat ja no sabem on hi ha la diferència entre un mitjà de comunicació i un bloc a la xarxa.

28.9.10

Una ñ valenta va ràpida ocupant llocs que no li pertoquen

Fa unes setmanes vam fer un article titulat Tria llengua: ç / ñ on hi dèiem que "En algunes pàgines d'internet s'ha posat de moda identificar les llengües catalana i castellana dels botons de tria lingüística amb una ç per al català i una ñ per al castellà". 

De fet, la moda de fer ús de la 'ñ' ha esdevingut un símbol identitari per al castellà, i alguns logos l'estan incorporant. El problema és quan aquest símbol, que pot presentar-se estilitzat sota la forma únicament de la ratlleta superior, vol usar-se com a sinònim d'espanyol.

Un exemple del que volem dir el podeu observar en el logo adjunt, que correspon a la Federación Española de Asociaciones de Fabricantes de Maquinaria para Hostelería, Colectividades e Industrias Afines. En aquest cas, veiem que es tracta d'una federació de la qual formen part organitzacions de l'àmbit de tot l'estat espanyol, Catalunya inclosa, i que usen aquest simbolisme per a traslladar gràficament el concepte "Espanya".

El problema és que aquest simbolisme es basa en la llengua castellana, la qual, més enllà de l'obligació legal que estableixi la Constitució Espanyola, no és la llengua pròpia de tota la població ni de tots els territoris. Així, aquest simbolisme esdevé impropi i poc respectuós amb la diversitat que una federació hauria de representar.

De vegades, pot passar que els representats no castellans en una organització d'aquest tipus no gosin expressar el que pensen. Si presenten el disseny en una reunió com una cosa feta, exposar aquests arguments per a fer-lo enrere pot semblar que és una acció carregada de 'nacionalisme'. Però és que és exactament el contrari. I d'un nacionalisme culturalment agressiu quan procura imposar un simbolisme particular en un lloc comú. Per això, cal ser honestos amb uns mateixos i amb la realitat que cadascú representa i saber dir que aquesta imatge, aquest símbol, aquest logo, no és adequat, no és correcte. I de pas, fer saber a l'empresa de comunicació que l'hagi dissenyat, que com a bons professionals, abans han de saber què volen comunicar, com, per a qui, i de qui, però coneixent el que representa cada símbol.


PD: Encara sobre la ñ, Central Lechera Asturiana ha llançat una campanya publicitària que té com a lema "Machaca con la ñ".

27.9.10

TVC ha inaugurat un canal per als dinanos, el 3XL

En anglès tenen una manera divertida de dir adolescència, ja que a diferència de les llengües que hem partit del mot llatí, ells han estat creatius a partir de l'evidència del que els brindava la pròpia llengua. Com que els anys del tretze al dinou els fan amb el número de la unitat (lleugerament modificat) més la partícula teen, als nanos d'aquestes edats els anomenen teenagers, és a dir, els de l'edat del teen.

three + teen = thirteen
four + teen = fourteen
five + teen = fifteen
six + teen = sixteen
seven + teen = seventeen
eight + teen = eighteen
nine + teen = nineteen

En castellà tenen el quinceañero que, malgrat que es refereix a un sol any, la seva posició central els permet usar-lo per a referir-se a l'adolescència en general, tot i que pot donar lloc a confusions si la persona no té els 15 anys exactament.

En anglès, el teen és el ten (10) pronunciat de manera diferent. Exactament igual que en català fem amb els disset, divuit i dinou (dèsset, diuit i dèneu en valencià), que el di- (o el dè) no és altra cosa que el deu.

Pel mateix motiu, en català podríem referir-nos a l'edat dels dianys (di + anys), i potser fins i tot els dianyers si no sonés tant a quinceañero, per a referir-se a aquests ganàpies que estan al voltant del 18 anys (+/- 1). És d'edat en que ja van passant d'adolescents a joves, que ja van aclarint què volen ser quan siguin grans (en tot cas, què volen estudiar), primeres parelles potser ja una mica estables, etc. Una alternativa menys formal i més connotada seria els dinanos: encara són uns nanos i ja es volen menjar el món!

Fet, em quedo amb aquests:

dinano / dinana: ésser humà d'edat compresa entre els disset i els dinou anys; nano o nana que ja/encara arrossega el di- en l'expressió numèrica de la seva edat.

edat dels di: locució que vol dir que és un dinano. Ex: Ei, dinano, estàs a l'edat dels di!

Ara ja sé per a qui va dirigit el nou canal de TVC: el 3XL és per als dinanos i les dinanes!

Nota: cal diferenciar l'edat dels di (disset-dinou) de l'edat del dindi (traducció bèstia de l'edat del pavo), que se suposa que correspon a tota l'adolescència.

26.9.10

Reflexions sobre llengua i responsabilitat social de les empreses

Sabíeu que avui 26 de setembre és la Jornada Europea de les Llengües?

A partir de l'Any Europeu de les Llengües, el 2001, el 26 de setembre s'ha donat a conèixer com a Jornada Europea de les Llengües. En aquest bloc (del Dept. d'Ensenyament?) en parlen.

Per a sumar-me a la cita, us aporto un recull de continguts sobre Responsabilitat Social i llengua: per una banda el canal específic de Responsabilitat Global que pretén reflexionar sobre la incorporació dels aspectes lingüístics a la materialitat de l'RSE i, per altra banda, les accions que hem portat a terme en aquesta matèria. En tots dos enllaços hi trobareu documents i reflexions.



Singularment:
Llengua i Responsabilitat Social de les Empreses (article)
Responsabilitat social i política lingüística (Secretaria de Política Lingüística)
Les llengües com a oportunitat de negoci i com a Responsabilitat Social (vídeo en anglès subtitulat en català)

25.9.10

Que el botxí s'acarnissi amb el boc

Que tenim cap mot comú amb butcher?

Fa uns dies parlàvem del mot anglès buck, germà del català boc. I parlàvem del Mercat de la Boqueria, i dels vaqueros. Però encara queda un fil a resseguir:

A banda del buck també tenen el butcher (bʊch'ər), que vol dir carnisser, un mot que els va arribar per mitjà del francès bouchier, de bouc, boc. El carnisser en anglès és una paraula que ens costa de recordar. Tothom sol recordar millor greengrocer que butcher, ja que el green facilita associar-ho a verdulaire mentre que butcher se'ns presenta com una paraula fosca que no sabem relacionar amb res més. Vés per on que es relaciona amb boc i, per tant, amb boqueria. Si a la Boqueria s'hi venien bocs, els professionals de la matèria devien ser els boquers.

Però el buck (pronunciat bac) i el butcher (pronunciat bútxer) no aparenten estar connectats i els mateixos parlants de l'anglès han degut imaginar que hi ha un mot hipotètic, butch (pronunciat butx) que ha d'haver donat lloc a butcher. Aleshores, aquest nom hauria de voler dir boc o carn, però tots dos conceptes ja tenen mots per a descriure'ls. Per tant, van donar a butch un sentit més lliure, més creatiu: One who exhibits stereotypically or exaggeratedly masculine traits or appearance. Used especially of lesbians and gay men. És a dir, el contrari d'efeminat, marica, marieta:

ca. homenot
es. marimacho, macho, machorra, machote
fr. hommasse, gouine

Per cert, que el Google Translate, amb més capacitat innovadora que els propis parlants, tradueix marimacho com a marimascle!

Però encara no acaba aquí l'enfilall de mots interconnectats. Deixeu-me que digui, primer que butcher vol dir carnisser també en el sentit d'assassí.

En català tenim una paraula que en deriva: botxí, procedent del francès dialectal botchî, variant antiga de boucher 'carnisser, home cruel'. La semblança fonètica entre butcher i botxí ja és més gran. Ara correm el perill de mirar-nos el carnisser del costat de casa com un botxí de bocs.

ca. botxí,
es. verdugo
fr. bourreau
en. executioner

Ja ho sabeu, si us costava recordar butcher, penseu en botxí, que al capdavall volien dir el mateix!

Deixem-ho aquí però ben segur que trobaríem nous fils a resseguir!

24.9.10

Em vesteixo?

Per què a les terres que tenen tradicions taurines, com les Terres de l'Ebre, mantenen la diferència entre la b i la v?

Perquè sinó, quan després de fer l'amor, un digués Em vesteixo? l'altre entendria Embesteixo? i tornarien a fotre-li canya entrant en un bucle de no parar mai!

PD: ja sé que a Cardona i a Olot també els agraden els toros i, en canvi, no fan la 'v'. Però és precisament per això que es diuen Cardona i qui no carda a Olot no carda enlloc!

[Aprofitant del debat sobre els correbous... Algú ho havia de dir, no?]

capraboacasa.com

La marca online de la cadena Caprabo s'ha convertit en l'ensenya del col·lectiu lèsbic. El motiu ve donat per la claredat de la seva aposta: Cap Rabo a Casa.

Llàstima del barbarisme que conté! Hauria de dir-se captitaacasa.com!

Kalsaba-T

Kalsaba-T, una manera creativa d'escriure Cal Sabater, es troba al carrer Lepant de Barcelona.

23.9.10

Un vernissatge o un vermutatge?

Quanta gent hi ha que cometen almenys un parell de faltes en escriure vernís... Per influència del castellà, escriuen barnís... I potser és un error raonable tenint en compte la pronúncia del català central per a la persona que mai ha escrit aquesta paraula, que en fa un ús escadusser (tant del mot com del producte) i que un dia l'ha de plasmar en el paper.

Però de raonable no en té res quan ho escriuen en un rètol en un establiment on en venen! Ja hem defensat en altres ocasions que els professionals tenen el deure de fer servir correctament la seva terminologia. I no només en català: defenso que també en castellà i en anglès o altres llengües amb parlants de les quals hi pugui haver interaccions. No es tracta que sàpigues parlar anglès, però si estàs en una parada de verdura en una zona turística, formaria part de la teva professionalitat saber com es diu enciam en anglès i saber-ho entendre si te'n demanen.

Tornant al vernís, el curiós és que aquell senyor o senyora amb qui potser som condescendents a l'hora de perdonar-li el barnís perquè resulta que mai no se n'ha embrutat les mans, resulta que després assisteix a un vernissatge, i aquest sí que l'escriu bé, encara que sigui en la versió francesa vernissage!


Un vernissatge és un acte d'inauguració d'una exposició d'art consistent en la reunió de l'artista o els artistes que hi exposen amb els invitats. El motiu que se'n digui de tal manera és degut al fet que antigament hom aplicava en aquest moment un vernís protector a l'obra pictòrica.


Ostres! Però avui dia això no es fa pas! Potser més que vernissatge n'haurem de dir vermutatge, ja que més aviat el que hom hi fa és anar a prendre-s'hi un vermut, acompanyat d'un pica-pica que poques vegades arriba a xeflis!


Encara podem poar una mica més en l'etimologia: del francès vernissage, 'acció d'aplicar vernís; inauguració d'una exposició', derivat de vernisser, i aquest, de vernis, 'vernís', del baix llatí veronice, 'sandàraca' (nom d'una resina), del grec Beroníke (o Bereníke), ciutat de la Cirenaica (avui Bengasi, a Líbia), d'on procedien aquestes resines.


I també podem correlacionar-ho amb fets històrics. Vegem-ho a partir d'aquesta nota sobre la cabellera de Berenice (traduit de la wikipedia castellana):
Quan Ptolemeu va pujar al tron, la seva primera missió va consistir a anar a Síria per lluitar contra el rei Seleuc II i venjar l'assassinat de la seva germana i del seu nebot (que era l'hereu al tron d'aquesta regió d'Àsia). Va combatre llargament i va obtenir moltes victòries, però en la seva absència, la seva dona Berenice llanguia i estava plena de temors per la vida del seu marit. En el seu desconsol, un dia va anar al temple de Afrodita i allà va jurar davant la deessa que sacrificaria per a ella la seva bella cabellera (que era l'admiració de tots els que la coneixien), en el cas en què Evergetes tornés viu i vencedor. Així va ser, i aquest mateix dia, el dia del seu retorn, Berenice va complir la seva promesa.

Però a la nit algú va arribar fins al temple i va robar la cabellera. Es va dir que ho va fer un sacerdot del temple de Serapis, déu egipci, indignat pel fet que la reina fes un sacrifici a una divinitat grega. La desesperació de Berenice i el furor de Ptolemeu davant el fet del furt van ser grans. Però davant d'ells va arribar l'astrònom Conó de Samos per calmar. La seva ciència era molt venerada; havia escrit set llibres sobre astronomia i tothom coneixia la seva gran amistat amb el famós Arquimedes de Siracusa. Conó va mostrar als reis una agrupació de estrelles, i els va explicar que aquesta constel acabava d'aparèixer al firmament i que sens dubte es tractava de la cabellera de Berenice, que havia estat transportada allà per la deessa Afrodita, a qui se li havia ofert . Després, el savi Conó va dibuixar una llarga cabellera d'estrelles en el globus celeste del Museu d' Alexandria.

El poeta i gramàtic grec, Calímac de Cirene, que havia estat bibliotecari de la Biblioteca d'Alexandria durant molts anys, va immortalitzar la reina Berenice i la seva magnífica cabellera en una elegia. Heus aquí un dels seus fragments:








M'havien acabat de tallar i les meves germanes em ploraven quan, de sobte, amb un ràpid batre d'ales, el dolç buf del zèfir em porta a través dels núvols de l'èter i em diposita en el venerable si de la divina nit Cypris. I per tal que jo, la bella cabellera de Berenice, aparegués fixa en el cel brillant per als humans enmig d'innombrables astres, Cypris em va col·locar, com a nova estrella, a l'antic cor dels astres.
Calímac de Cirene
En agraïment, Ptolemeu va donar el nom de Berenice a la ciutat portuària grega de Hespèrides (nord-est de Líbia) avui Bengazi, ciutat on anys més tard es desenvoluparia un important comerç de esmalts. Aquests esmalts van esdevenir molt famosos arreu de la Mediterrània per llur brillantor, i els mercaders els venien precisament amb el nom de Berenice, la ciutat on es fabricaven.

A Roma, el Berenice es va anomenar bernix, mot que ens ha estat llegat a les llengües romàniques: català vernís, italià vernice, francès vernis, portuguès verniz, castellà barníz. Desconec si el fet que en castellà, en contra de la lògica evolutiva, es digui barniz pot ser degut a una influència catalana.

22.9.10

Potser no m'és igual

Això de l'evolució de les llengües sorprèn. Hi ha qui es pensa que es produeix al llarg dels segles, potser sense adonar-se que s'està produint al llarg de la nostra vida. Jo mateix de petit deia paraules que ara ja no dic, i fins i tot sentia mots al meu voltant que ara ja no sento enlloc.

Us en posaré un exemple tremend: hi ha força gent que no s'adona que fa anys que ha deixat de fer servir una paraula tan comuna com 'potser'. He fet la prova amb alguna persona: "ets conscient que fa pel cap baix cinc anys que no dius mai la paraula 'potser'?". La resposta, invariable, sempre expressa perplexitat, incredulitat... "Però què t'empatolles!".

Fins i tot algú us pot arribar a contestar amb sana ironia: "Igual és que m'he fet gran i he guanyat seguretat en l'expressió: ja no em cal dir potser!". I us preguntareu -si no ho acabeu tot just de percebre- quin substitut fan servir enlloc del 'potser'. No diuen pas cap castellanisme tipus quissás! Igual diuen alguna paraula que ens passa desapercebuda. Igual sí. Igual. Ja?

Fixeu-vos-hi, perquè aquest igual s'ha escampat de tal manera que algunes persones ja no diuen mai potser. És cert que també tenim altres alternatives com tal volta, a la millor... però el potser és el mot de referència per a expressar la possibilitat. Potser a algú no li sap greu perdre el potser. Doncs a mi, potser no m'és igual. M'agrada el nostre potser, com m'agraden els seus germans francès i anglès: peut-être i maybe.

En anglès, potser es pot dir de dues maneres: maybe i perhaps (i també possibly hi equivaldria)
  • Maybe equival literalment a potser (may+be = pot+ser).
  • Possibly és possiblement.
  • Perhaps (pər-hăps') és literalment per ventura (per+haps = per+ventura), que és la manera preferent com a les illes diuen potser.
Normalment, tothom que hem après anglès tenim plena consciència del may+be però és estrany que algú sàpiga l'origen del perhaps, malgrat que també és prou transparent, sobretot si som prou perspicaços per observar la relació de haps amb el verb happen.

L'etimologia de perhaps: antigament era perhap, procedent de: per + hap

Als catalans no cal que ens expliquin què vol dir per (als anglesos els han de dir que vol dir by), però i el hap? hap (hăp) vol dir fortuna, ventura, oportunitat, casualitat (chance), succés (happening). I com a verb vol dir succeir (to happen). L'etimologia: Middle English, from Old Norse happ.

21.9.10

Dur el plànol de Barcelona a la sola

Les bambes Newfeel que es venen al Decathlon porten imprès el plànol del metro a la goma de la sola. és una bona manera de no perdre's tot i que és probable que al cap d'unes setmanes es desgasti i et perdis. Però vaja, no deu ser aquest l'objectiu, ja que sols hi ha un petit fragment del plànol, sinó que es deu tractar de crear complicitat amb els territoris on fan vendes.

Sens dubte és un gest simpàtic. Llàstima que posats a fer, no es faci mínimament bé. Ho dic per les errades gràfiques que inclou. Així, al costat de les parades de Sant Gervasi, Santa Coloma, Sant Adrià, Congrés... també n'hi trobem d'altres que d'entrada et fan rumiar: Racia per Gràcia, Luvia per Fluvià o Ncants per Encants... El soft els deu fallar i els elimina la primera lletra d'algunes parades i com que a la factoria (pots comptar que xinesa o taiwanesa!) no saben identificar que hi manca una lletra i el control de qualitat no deu estar per aquestes coses, et trobes això de dur el plànol de Barcelona a la sola ja no et fa tanta gràcia. Senzillament et fa ràcia.

Enhorabona de nou als dissenyadors, però sisplau, posats a fer-ho fem-ho bé!

http://www.newfeel-shoes.com/ES/files/assets/80883677-ballerineves/ballerineves.flv

20.9.10

Treballo en un col-thénter del thénter-thity

Acaben de fer un reportatge interessant a TV3 titulat "Mantingui's en espera" al voltant de les queixes per part de les persones usuàries a companyies de telefonia.

En aquest bloc de temes lingüístics no entrarem amb la salsa del tema perquè encara muntaríem un tol·le tol·le, però sí que ens referirem a una paraula anglesa que va sortir en diferents moments, els call centers. En català se n'hauria de dir amb una tirallonga de mots, com en castellà, que fa que l'anglicisme s'imposi, si més no en contextos tècnics:
  • ca  centre d'atenció telefònica
  • es  centro de atención de llamadas / centro de atención telefónica
  • fr  centre d'appels
  • en  call center
Call center en anglès es pronuncia còl sèntər, és a dir amb uns sons que són perfectament catalans: una 'o' oberta, una 'e' oberta, i una vocal neutra (ə). Per tant, si optem per dir call center en català ho tenim prou fàcil perquè l'únic que no ens cal fer és la 't' forta anglesa, que ens la reservaríem per si parléssim en anglès.

En castellà no tenen la vocal neutra ni 'e' ni 'o' obertes, de manera que la castellanització de la paraula obliga a dir col sénter. Molts castellans, en veure que center s'escriu amb 'c' ho pronuncien amb el so 'th' (és a dir, la zeta castellana). És una solució a mitges ja que aleshores potser també podrien dir call o cal en lloc de col! 

El que no té cap sentit és quan algú català, i específicament parlant en català fa aquesta th. I si algun ciutadà ho diu malament, per la pressió del castellà o per desconeixement del mot (que poden haver sentit per primer cop en castellà i així l'han retingut), el que és vergonyós és que persones tècniques en la matèria no sàpiguen dir correctament un mot que forma part del seu argot tècnic.

En el marc del reportatge van parlar 3 directors a Catalunya de companyies telefòniques: Kim Faura (Telefónica), Albert Buxadé (Vodafone) i Mònica Sala (Orange). Els dos primers van fer servir aquest mot, i sabeu com el van dir? Doncs ho heu encertat: van dir 'col thenter' (amb th i amb -er). 

Hi ha gent que, potser per snobisme, també diuen el center city per a referir-se al centre de la ciutat, la zona comercial o de negocis. Suposo que aquesta gent també deuen dir un ridícul thenter thity (recordo que la th és la manera de representar la zeta castellana).

Au, thom-hi, que thembla que fem thopeteth!

19.9.10

En un gimnàs que usin malament la terminologia us deixaran impotents

Fa uns mesos que vaig sentint que això de fer abdominals no serveix per als que ens deien i, en aquesta entrevista a Piti Pinsach, llicenciat en ciències de l'activitat física i de l'esport, llegeixo que fins i tot pot comportar alguns riscos com incontinència o impotència.
Hi ha molts dubtes sobre el fet que els exercicis abdominals serveixin per allò que es recomanen. Així ho confirma una investigació que es va fer als EUA l'any passat amb 71 persones que van estar onze setmanes fent freqüentment abdominals. Aquest estudi va verificar que no es redueix el perímetre de la cintura, no augmenta la força a la musculatura abdominal i no disminueix el greix. I, per contra, tal com sostenen especialistes de diversos camps, aquests exercicis són la principal causa de les hernies discals, per l'augment de pressió a l'abdomen, i és responsable, en un 60% dels casos, dels problemes d'incontinència urinària entre les dones. Són la principal causa de les caigudes d'òrgans interns en la dona i de certes disfuncions sexuals. La creença que és una de les maneres més eficaces de reduir pes i d'aprimar-se està però molt estesa. Fa anys que especialistes en urologia i ginecologia adverteixen dels problemes i la ineficàcia d'aquests exercicis. El problema radica en la qüestió que els professionals de l'exercici físic no ens ocupàvem de llegir documentació especialitzada ni d'assistir a cursos de formació. Els exercicis abdominals tradicionals fan que els músculs es congestionin de sang. Això pot fer que vagi menys sang al sòl pelvià i que sigui més difícil l'erecció dels cossos erèctils en la dona i en l'home.
Fa un temps, vam publicar un article titulat Dominar la terminologia és signe de professionalitat on dèiem:
Les empreses i els professionals poden apostar per la qualitat de la llengua, fet que demostrarà la seva sensibilitat i sobretot serà un signe de la seva excel·lència. Però quan ens referim a l’argot professional, el fet de dominar-lo i aplicar-lo amb rigor és un indicador que transmet confiança. L’ús acurat de la llengua ens parla de la professionalitat.
En aquest article hi defensàvem la idea que quan un professional no mostra un domini de la terminologia pròpia ens està transmetent que o bé no té la formació adequada que se li pressuposa o bé no l'actualitza. Avui dia, en la ràpida societat actual, un professional que no actualitzi els seus coneixements és un mal professional. Qui no llegeix les novetats respecte als coneixements de la seva professió és un mal professional i en els dèficits terminològics es percep ràpidament la mancança.

Lligant-t'ho amb la notícia del principi, podem treure una conclusió: en un gimnàs que usin malament la terminologia us deixaran impotents, ja que no estan al dia dels estudis que es van produint sobre les conseqüències abans desconegudes d'alguns exercicis entre els quals les abdominals, que ara se sap que poden reduir la potència sexual. Ergo, si parlen malament, fugiu, protegiu la vostra sexualitat!

Per cert, acabem parlant de relaxacions. En anglès els agrada tant relaxar les vocals que per a dir abdominal relaxen les dues darreres vocals, tant la 'a' com la 'i', fent-les neutres (el que en anglès en diuen schwa i que és la nostra vocal neutra). Així pronuncien ăbdŏm'ənəl  (o si ho veieu millor: abdòmənəl). En el fons, són coherents amb la pronúncia d'abdomen (que per cert poden fer plana o esdrúixola: ăb'dəmən / ăbdō'mən). És com si nosaltres pronunciéssim abdomen / abdomenal

18.9.10

El boc expiatori del cawboy

Què li diu un vaquer del farwest al seu fill que s'ha enfilat a un arbre?
I see cows!

Parlant de cowboys, en americà hi ha varietats dialectals per a referir-s'hi: `vaquero' is used especially in southwestern and central Texas; `buckaroo' is used especially in California. És clar que vaquero ve del castellà, però d'on ve buckaroo?

La paraula buckaroo, o també buckeroo (bŭk'ə-rū') és una manera d'escriure el mateix mot, vaquero. Però buckaroo no és una simple apropiació graciosa del vaquero sinó que ha estat influït per una altra paraula anglesa: buck (bŭk), que significa mascle d'alguns animals: the adult male of some animals, such as the deer, antelope, or rabbit.

I com sembla fàcil de copsar, buck en català és boc! En català només s'aplica a la cabra mascle o cabró. Té origen preromà, possiblement prové d'una base cèltica *bucco-, com en altres llengües romàniques i germàniques. Per a buck ens donen com a etimologia: Middle English bukke, from Old English buc, male deer, and bucca, male goat.

En català ha derivat en alguns llocs en el nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans segons una creença medieval. Però sobretot, té el sentit de víctima expiatòria, persona damunt la qual hom carrega les culpes dels altres. Això es deu al fet que per als jueus el boc expiatori (o boc emissari) era enviat al desert després d'haver estat carregat amb les iniquitats del poble. 

El buck anglès ha agafat el sentit viril de "a robust or high-spirited young man" o, com a verb, d'oposar-se. En sentit despectiu, també vol dir a Native American or Black man.

La Boqueria

I si l'anglès del boc n'han fet el buckeroo, en català n'hem fet la boqueria. Efectivament, com poca gent coneix, el mercat de la Boqueria de Barcelona, deu el seu nom a la carn de boc que s'hi venia. S'explica molt bé al bloc Barcelona és poderosa:


El nom no és gaire noble però deixa clar quina era el costum que allà hi tenia lloc. Algú, preocupat per la manca de categoria del mot, va voler-lo fer derivar de boca i sorgí una curiosa llegenda. Allà es van instal·lar les portes d'Almèria, tresor de conquesta d'un dels nostres belicosos comtes, i la gent davant de tanta bellesa quedava sempre amb la boca oberta.


Boqueria bé de boc, el mascle de la cabra. És curiós que un nom tant popular provingui d'un animal no gaire simpàtic ja que també s'usa per designar a la víctima d'adulteri o banyut. L'origen del nom aplicat a aquest lloc es troba a l'època en la qual el mercat es realitzava a l'actual rambla. Allà, junt a la porta que s'obria al final de l'actual carrer de la Boqueria, hi havia les taules de la carn on dominava la d'aquell animal. La gent va anomenar el lloc de la boqueria per la quantitat de peces de carn d'aquest animal que allà es podien veure. Allí va néixer el portal de la Boqueria i poc després es va estendre al carrer que allà duia i quan el 1840 sobre l'antic convent dels carmelites de Sant Josep que hi havia a la Rambla es va inaugurar el mercat el nom no podia ser altre.
Nota: aquest article continua a Que el botxí s'acarnissi amb el boc

17.9.10

Les tomaques de Vilanova

Al programa sobre cuina que fan a TV3 després de les notícies, fa un moment hi ha sortit la Remei, una coneguda pagesa de Vilanova i la Geltrú que té parada al mercat. M'ha fet gràcia escoltar parlar de les tomaques, perquè a Vilanova efectivament tenim tomaques. En diem tomaca, no tomàquet ni tomata.

Quan tota la vida has dit tomaca i pa amb tomaca (pronunciat pàntumàca), es fa estrany descobrir que en altres llocs en diuen pa amb tomàquet. Els primers temps que ho sentia era com si et vingués al cap el diminutiu tomaquet, que d'altra banda naltros en diríem tomaqueta!

La seva explotació agrícola té una pàgina web: www.germansgimeno.com, en la qual malauradament (tractant-se d'una explotació local) hi escriuen tomàquets. En canvi, sí que hi escriuen esbergínies, la nostra manera d'anomenar l'albergínia:


En els nostres camps cultivem enciams i escaroles, tomàquetscom als hivernacles, síndries i melons , carbasses i carbassons, cogombres, pesols, faves, coliflors, borts i cols, raves, patates, esbergínies i els típics espigalls vilanovins. i ous frescos


També cultivem mongetes fines i perones, ben sabroses.



Per cert, a casa sempre hem dit xíndria en lloc de síndria. Però ara mateix no sé pas si es tracta d'una deformació local o familiar... Algú més ho diu així? És un vilanovisme?

I per acabar, ja que hem parlat de l'esbergínia o albergínia, direm que prové de l'àrab vulgar al-bedenǧéna (clàssic bādänǧāna), derivat del persa bādingān (mateix significat), potser a través d'una forma morisca tardana *al-berǧina.

Ah, i una darrera cosa: el plat que ha fet ha estat una samfaina. Si hagués llegit el meu article de fa uns dies potser hauria explicat quin és l'origen d'aquesta paraula!!

16.9.10

Golden Messi

Fa uns dies criticàvem la pronúncia d'una paraula anglesa per part de l'home del temps de TV3. En aquella ocasió era Eloi Cordomí dient Earl. Avui em vull referir a Melcior Mauri, que tot just fa uns moments s'ha referit a les pomes golden.

Golden és un mot anglès, adjectiu derivat de gold, que volen dir respectivament daurat i or. Gold no es pronuncia com ho faríem en català sinó que la 'o' es fa 'ou' i es marca la darrera consonant, que a més fan com a 'd', és a dir que no transformen en 't' a final de mot. És a dir, gould.

Per a dir golden, senzillament afeixen -en al darrere, tenint en compte que aquesta 'e' sona ə, és a dir una vocal neutra: góuldən

Respecte a la primera vocal, sembla normal que si hem de catalanitzar aquesta paraula, per a definir el tipus de poma, ho pronunciem amb una simple 'o, entre altres motius perquè un diftong decreixent seguit d'una consonant ens resulta cacofònic en català: oul no ens sona bé.

Ara bé, la segona vocal en anglès la fan exactament igual que la fem en català oriental. És una 'e' àtona que en qualsevol paraula faríem neutra, com en el cas de costen.

Fer una 'e' (excepte en el cas de les pronúncies del català occidental) és un castellanisme ben peculiar. Agafem una paraula d'una llengua forastera i per dir-la en català ho fem passant-la per una tercera llengua, la castellana. Atès el context sociolingüístic que defineix aquesta pràctica, convé perdre el provincianisme de mirar el món amb ulls que no són propis, i establir el link mental amb el mot i la sonoritat original anglesa.

Senzillament hauríem de pronunciar-ho de la mateixa manera que permanentment diem gol d'en Messi!!! que no vol dir golden Messi però podria voler-ho dir. Al capdavall, el nostre número10 du una gran aurèola daurada!

De fet, en Puyal acostuma a cridar "gol de Messi"... Però jo li recomanaria que els gols tan saborosos com els de Messi siguin cridats Gol d'en Messi (i anomenats Golden Messi). Ara, pot ser que a partir d'ara, quan escolteu la celebració d'un gol d'en Messi penseu més amb el golden amb el gol, però serien pomes d'una altre paner!

PD: casualment avui fa 10 anys que Messi va arribar a Barcelona. 

Se t'ha colat un polissó

Ja sabem què és un polissó. Aquesta persona que s'embarca clandestinament en un vaixell o una nau aèria, sense satisfer el preu del passatge, prové del francès polisson, antigament 'lladreguet', d'on va passar a significar 'nen entremaliat' i 'el qui s'esmuny en algun lloc sense autorització'. En francès, derivava de polir en el sentit de 'furtar, robar', com té també en argot català. Aquest lladregot m'ha deixat ben polit. O sigui que el polissó era el que et polia, t'escurava, i et deixava sense blanca!

Però polissó té un altre sentit referit a la indumentària. Es tracta de la carcassa o coixinet que les dones s'ajustaven a la cintura, a la banda del darrere, sobre les natges, sota les faldilles a fi d'augmentar-ne el volum. Sembla clar per què es deia polissó. I potser sí que alguna vegada n'hi devien arrossegar algun d'amagat i ben enclofat! Per tant, un polissó se't podia colar al vaixell, però algun potser se't podia cular (sic) per darrere!

Vegeu-ne l'explicació a la viquipèdia.


15.9.10

En defensa de Llull

No, no, no vull fer una defensa de l'obra luliana. Ni tampoc del jugador mallorquí de bàsquet de samarreta massa blanca. Vull defensar les eles palatals. Vull dir all, ell, hill, moll i ull i llull... i vull dir que m'agrada com sona, i vull expressar que trobo saborosa la seva articulació, com el so surt pels laterals d'una llengua esclafada sensualment contra el paladar. Els qui no saben fer-la i la substitueixen per una 'i' és com si dolen i volen, com si no gosen fer un contacte ple, ampli i extens de tota la llengua amb el paladar, eixamplant-se i deixant-se anar, aferrant-se entre les dues files de queixals. Una explosió de carnalitat. Els que no la saben fer és que no l'han provada prou. Els que tenen llengües mancades d'aquest plaer no saben els racons del món que els queden per explorar! Convideu-los a tots ells a palatalitzar llur llengua!

El súmmum de la ela palatal és quan la geminem. Espatllar és el cim de la sensualitat, del que es pot fer amb aquest òrgan humit i dòcil. Fins i tot podeu posar-vos un gotim d'alguna salsa com l'allioli (com no!) damunt la llengua i esclafar-lo contra el paladar mentre sosteniu la geminació d'un espall·ll·ll·ll·ll·llar interminable... oooh! Enmig de l'allargassament del frec consonàntic àdhuc podeu augmentar les sensacions fent que la llengua es bellugui desplaçant-se lleument pel sostre bucal. Tremend!!

Tinc necessitat d'augmentar el nombre de mots amb eles palatals! Potser construir molt més derivats verbals afegint-los -all. Com d'espantar tenim espantall, de mirar mirall, o d'amagar amagatall, vull poder crear  trencall, pencall, llençall, forçall, tancall, i fins i tot ballall, follall...  I amb altres conjugacions, potser correll, escorrell, i no sé si sortell, sortill o sortiell... Més, més! 

El francès va perdre aquest so que devia tenir en èpoques primitives, i malauradament no el va poder passar a l'anglès. El castellà també l'ha perdut pràcticament, tot i que en alguns llocs encara s'hi fa i oficialment té carta de ciutadania. En català observem dificultats en zones de pressió castellana sobretot. Però la mantenim fermament i potser al final serem l'única llengua del món que disposarà de l'ela palatal. Crec que en llengües eslaves també la tenen, escrivint-la amb una lletra 'b' que indica palatalització de la consonant del costat.

Una etimologia

Per a no perdre el costum d'explicar alguna etimologia, avui toca el xandall, paraula del francès chandal i que normativament hem fet nostra així, malgrat que força gent encara diu xàndal, seguint la pronúncia castellana chándal. Potser quan sapigueu l'origen del mot us decidireu a dir xandall, comme il faut! El xandall o una peça semblant de vestir és la que portaven els venedors o marxants d'alls i de llegums. D'aquí ve la paraula marchant-d'ail, i finalment, escurçada, chandail. El nostre xandall prové doncs d'un (mer)xandall, l'uniforme d'un mercader o mercant d'alls.

Els embarbussaments anglesos

En anglès no saben dir all i en canvi diuen ail, que per a nosaltres és més difícil. Dir ail en una sola síl·laba, un sol cop de veu no és fàcil per nosaltres. Vaja, podem fer-ho perfectament però no és tan senzill com dir all, que és l'evolució que ha donat la nostra llengua a pronúncies del tipus ail. Per a nosaltres, quan en una frase trobem moltes síl·labes tancades amb una consonant final i amb diftong decreixent, se'ns pot convertir en un embarbussament. Proveu de recitar aquest tros d'All my loving:

Close your eyes and I'll kiss you
Tomorrow I'll miss you
Remember I'll always be true
And then while I'm away
I'll write home every day
And I'll send all my loving to you

Entre ous, ais, ail, uail, oum, i les combinacions ailólueis, ailráit... s'enganya que digui que no hi ha cap dificultat. Si els anglesos coneguessin les eles palatals, una cançó aquesta seria mooolt més fàcil de pronunciar i no esdevindria un embarbussament.

14.9.10

M'esgangalaràs la samarreta, que estàs molt butzo!

Ahir vaig poder veure el Màrius Serra al programa Divendres de TV3. Vaig interrompre la meva feina per escoltar-lo intensament ja que, a més de ser sempre molt interessant, ahir parlava des de Vilanova i la Geltrú.

Va referir-se als localismes en la parla, com ha anat fent des d'altres poblacions. A banda dels seus coneixements, té l'avantatge de ser mig vilanoví, per la relació familiar.



Va citar entre altres:
  • naltros, per nosaltres, dient que a la comarca del Garraf és el punt més septentrional on se sent, i que a Barcelona els pot semblar que 'tarragonegis'.
  • endimari, cosa que destorba (ve d'andròmina)
  • bordegàs, bord designava en català antic el fill que no era hereu
  • baix a mar
També es va referir a algunes deformacions:
  • professó (per processó)
  • fandilla
  • fanigola
  • dillums
No podia falta el tema de la manca de diferenciació entre les 'e' i 'o' tancades i obertes, fet endèmic.

Però he de fer-li un parell d'observacions sobre el lèxic:

Primera. Va dir que un dels mots més singular era 'pèlag' (toll). Sincerament, mai l'he sentit. O bé, he viscut aïllat de les zones 'pelàgiques' o potser només es diu a la Geltrú... No ho sé, però m'agradaria saber-ne alguna cosa més...
Segona. Encara que la relació no podia ser exhaustiva, crec que es va deixar un parell de paraules molt significatives, vives i útils: butzo i esgangalar. O altres com tint i moixó.

Butzo és l'equivalent a 'gras' però amb connotació pejorativa... És com en diem per aquí. No entenc com a canfanga poden dir "el gras i el prim" en lloc de "el butzo i el prim". No té res a veure!!! Fins als 19 anys, parlant amb companys de facultat no vaig descobrir que 'butzo' devia ser una raresa local. Va ser molt fort descobrir que la gent de Barcelona (tots, no només els xaves) no entenien paraules del tot necessàries en la vida quotidiana com butzo, esgangalar, tint, moixó, i en el seu lloc feien servir paraules inexpressives i imprecises...

Esgangalar es refereix al fet que una peça de roba es deformi per l'ús, pel fet de ser usada per una persona de talla superior, o pel fet de ser estirada. Vaja, allò que en altres bandes, sense cap gràcia ni precisió en diuen 'donar', en el sentit d'una peça de roba que "s'ha donat". La vitalitat ha donat lloc a usos per extensió semàntica com ara "aquella noia té la xona esgangalada" per indicar la seva promiscuïtat, per exemple.

"No sé si sabrán ustedes que puig significa pequeño montículo ..."

Ahir diumenge 12 de setembre, TV3 va oferir un reportatge molt interessant sobre la figura de Jaume I. El rei En Jaume no solament va ser el que va donar lloc als Països Catalans, amb la conquesta de les Illes i del País Valencià, sinó que va ser el rei que va crear un veritable estat, amb els mecanismes per a fer-lo funcionar. Les penúries que va passar de jove davant la força de la noblesa van portar-lo a no doblegar-se i exercir de rei sobirà, enfront del model de rei feudal, primus inter pares, que havia estat fins aleshores el model. Gràcies a la cancelleria que va crear, avui es disposa de documentació de l'època d'una manera que no succeeix per als altres països europeus.

Catalunya-Aragó-València, sota el mandat de la corona catalanoaragonesa encarnada en el comte-rei Jaume I, van ser els països amb un estat més desenvolupat en el seu moment. Si Catalunya ja disposava de les seves Constitucions i del seu Parlament, pioners a Europa, el model d'administració passava a ser també capdavanter.

En el reportatge es va explicar la conquesta de la ciutat de València i l'episodi de la Batalla del Puig. Encara que no tingui a veure amb Jaume I ni amb el segle XIII sinó amb el nostre dissortat present, el Puig justifica que us presenti aquest article de Tudi Torró publicat en el número 230 de la revista ALLIOLI Quaderns de l'Ensenyament del País Valencià, febrer del 2010:
“Señores consejeros, señoras consejeras ...”. Així començava el seu parlament — només un minut i mig— la secretaria d’Educació, Concha Gómez Ocaña, el dia que anunciava per delegació de Font de Mora el nou President del Consell Escolar Valencià (CEV). Últimament som consejeros i consejeras, quasi tots els discursos oficials dels qui ens representen són només en castellà.

En l’últim ple ordinari del Consell, celebrat a El Puig, ens van regalar una visita guiada pel monestir narrada, contra tot pronòstic, en castellà. “No sé si sabrán ustedes que Puig significa pequeño montículo ...” va arribar a dir-nos la senyoreta encarregada de fer-nos l’explicació. El meu llistó de tolerància va esclatar i em vaig queixar. Era insultant aquella explicació de la paraula, justament a les persones que representava la comunitat educativa valenciana. Vaig exigir a la senyoreta que ens féra les explicacions en valencià i canvià d’idioma tot i que després continuà amb les dues llengües, amb traduccions alternatives. Es va justificar perquè, ens deia, l’ havien advertit que en el grup hi havia qui no entenia el valencià.

Potser per això som consejeros i consejeras. És possible també que hi haja membres del CEV que no entenguen la nostra llengua i que per això tots els rètols del monestir estiguen escrits en castellà i en anglès, com si els autòctons no entengueren la llengua pròpia però sí una llengua estrangera. És així com els actuals governants entenen el plurilingüisme que prediquen.

Si l’ús del valencià que fan els membres del CEV pot considerar-se com una mostra representativa de l’ús i la vigència del nostre idioma en l’àmbit educatiu, ja podem tocar campanes a mort. Aquest País està anestesiat per uns dirigents que es neguen que se senta la llengua pròpia i no els importa insultar la intel·ligència de la representació del professorat, l’alumnat, els pares i les mares, les organitzacions sindicals, les universitats, el personal administratiu, els centres privats, les organitzacions patronals, les entitats locals, les personalitats de reconegut prestigi, els moviments de renovació pedagògica...

El CEV ha caigut en un parany: no denuncia ni exigeix ni reclama la dignitat que se li nega. Actuem com s’espera de nosaltres? O és que el Consell està com està el País?

Ja que aquest és un bloc on valorem molt les etimologies, deixeu-me explicar que puig (elevació del terreny, més o menys rosta, formant cim, que sobresurt del terreny circumdant) ve del llatí pŏdĭum, que volia dir mur entorn de l'amfiteatre i també prominència d'un terreny o turó. Per la via culta tenim podi, i com a verb, pujar. Tot està relacionat amb una petita muntanya o amb el fet de enfilar-s'hi, al puig o on sigui.

A diferència de les paraules relacionades amb muntanya, com munt, que venen del llatí mons, montis (muntanya), puig té un altre sentit etimològic. Munt/muntanya es relaciona amb l'acumulació de matèria: conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació. De fet, el so de la lletra 'm' ja aporta aquest efecte onomatopeic.

En canvi, el llatí pŏdĭum ve del grec pódion (petge elevat), diminutiu  de poús, podós (peu). Així porta una 'p', que onomatopeicament ens remet a superfície (paret, peu, planta, porta, paper...). Potser algú es pot sorprendre d'aquest sentit onomatopeic que no apliquem a les típiques onomatopeies (ai!, uf!...) sinó a lletres. Ja n'anirem parlant, ja que aquest és un altre línia de reflexió que volem introduir.

13.9.10

Una tapa de fué!

És coneguda i habitual l'escena del cafè amb llet en ple estiu havent dinat, quan allò que et ve de gust (i és precisament el que has demanat!) és un cafè amb gel...

El que no havíem experimentat mai encara (vés que no es posi de moda!) és que demanis un entrepà de fuet i serveixin una tapa de fuet, o de fué per posar-ho amb la pronúncia pròpia del cambrer del cas. D'un entrepà a una tapa... bufa!

L'Hospitalet de Llobregat, 10 de setembre de 2010

12.9.10

Si esteu colds prengueu-vos una couldina

Per aprendre anglès, de vegades hi ha paraules que no se saben retenir prou bé. Sens dubte la manca de pràctica és el que més hi afecta. Convé tenir en compte que no és fàcil incorporar tota una llista de mots nous si no en fem un ús habitual i si no sabem trobar-hi cap connexió que ens els faci recordar.

En aquest sentit, encara rai que més de la meitat dels mots anglesos són d'origen llatí, i per a nosaltres l'única dificultat serà la pronúncia (i la comprensió oral sobretot). Però respecte als mots estranys respecte del nostre lèxic, sempre podem trobar trucs mnemotècnics que ens facilitin recordar-los.

Per a mi, conèixer l'etimologia del mot em serveix d'ajut. Però de vegades hi ha trucs més senzills. Us en poso un exemple. Un dia la meva dona em comentava que tenia dificultats per recordar la paraula cold, fred, o fins i tot per a recordar, respecte a hot, quina era el calent i quina el fred. La recepta nemotècnica, en aquest cas, va ser molt senzilla: pensa en la Couldina, el medicament per als refredats! A fe de Déu que va funcionar. I explicant-ho a una amiga que no estudia anglès però que té aire condicionat, li va servir per a accionar correctament aquest aparell i no augmentar la temperatura (heat) en lloc de abaixar-la (cold). O sigui que fins i tot hem col·laborat a no malgastar energia errant-la en el comandament del conditioning air!

Certament s'ha de reconèixer que cold pot tenir una dificultat, ja que per als llatins l'arrel cald- vol dir exactament el contrari: caldes, caldetes, caldejar, calent... (i fins i tot el verb caldre en procedeix). Per tant, no és estrany que algú intuïtivament s'hi pugui confondre. Passa com amb el parell white/black (blanc/negre) que acostuma a donar molts problemes perquè el black s'assembla a matar amb el blanc!

11.9.10

Tu també ets andorrà?

Poder identificar-se amb el nom del propi país és un enorme privilegi que passa inadvertit per a aquella gran immensa majoria de persones que poden fer-ho sense cap problema perquè el seu país disposa del reconeixement de la comunitat internacional.

Però per a aquells que som ciutadans d'una nació que no disposa de l'estat propi, cada cop que hem d'indicar quin és el nostre país en un formulari informàtic es produeix la mateixa pèrdua de dignitat. Com que l'opció deixar-ho en blanc no sempre existeix, la manera que alguns catalans hem trobat per a no haver d'identificar-nos sota el nom de l'Estat del qual som súbdits és indicant algun país exòtic com l'Antàrtida, les Illes Montserrat, o de manera més majoritària, Andorra.

No crec que els andorrans es prenguin malament que fem aquest ús anòmal de la nacionalitat, ja que en el fons donem més visibilitat al seu Estat! El problema és que no es visualitza de cap manera l'acció de protesta subjacent, la qual no és només contra els estats sinó contra les organitzacions i els informàtics que no han sabut trobar una manera més respectuosa envers la diversitat de les identitats nacionals ni per a informacions que no tenen cap transcendència jurídica.

Ara mateix acabo de donar-me d'alta en una iniciativa que promou que els diumenges segueixen tenint un caràcter bàsicament festiu en pro de la millor conciliació de la vida laboral i personal. Novament he hagut d'identificar-me com a andorrà. Però com que l'espai dels cognoms ho permetia, hi he fet un afegitó. Com podeu veure hi he posat Josep Maria Canyelles (Country: Catalonia), i al costat surt AD d'Andorra.

En gran mesura, i de manera quotidiana, els informàtics estan condicionant la manera com jo lliurement vull expressar la meva identitat. Sort que a portal de participació de la Vanguardia, per a posar un exemple, han estat previsors i han deixat el camp de territori lliure perquè cadascú hi posi el que vulgui. Des del diari han degut fer veure als informàtics -sempre tan prepotents en la seva lògica binària-  que corrien el risc de tenir més lectors andorrans que espanyols... hehehehe

Per acabar, sempre aprofitem per col·locar alguna etimologia i avui toca el país dels Pirineus. Trec l'etimologia andorrana de la viquipèdia:
L'origen del mot d'Andorra és desconegut, tot i que se n'han formulat diverses teories. Una teoria suggereix que Andorra es podria derivar de l'àrab al-Darra, "bosc". Quan els àrabsenvaïren la península ibèrica, les valls dels Pirineus eren molt boscoses, i altres pobles de regions també dominades per àrabs van rebre aquesta denominació. D'altres suggereixen que prové del navarrès andurrial, que es tradueix com a "terra coberta d'arbusts". Per altra banda l'etimologia popular afirmava que Carlemany havia anomenat la regió com a Andorra en referència a la vall bíblica canaanita d'Endor, o Andor on els madianites havien estat derrotats.
Alguna proposta?

La Tierra del Fuego i la crema dels Països Catalans

La Terra del Foc (en espanyol Tierra del Fuego) és un arxipèlag de l'extrem sud d'Amèrica, continent del qual està separada per l'estret de Magallanes. La seva principal illa és la 29a més gran del món, és compartida per Xile i l'Argentina.

El nom actual va ser oficialitzat després de la Guerra de Successió a causa que el rei d'Espanya volgué castigar la ciutat de Xàtiva que s'havia oposat a la seva persona. Abans, el rei Felip V havia oficialitzar el nom de l'illa de Xàtiva (Isla de Xátiva) posat pel geògraf i pilot valencià Diego Ramírez d'Arellano el 1602 en un viatge per encàrrec reial. El nom recuperat actual s'atribueix en origen a Magalhães, que deuria veure fogueres dels indígenes, que com indica el seu nom, no va ser fins a Ramírez d'Arellano que va quedar establert que efectivament era una illa.

L'extermini de Xàtiva és l'intent per part del rei borbó Felip V d'esborrar físicament, històricament i jurídica, la ciutat de Xàtiva. Aquesta expressió, "extermini", va ser utilitzada pels valencians per a Xàtiva abans que s'aplicara a l'intent d'eliminació per part dels nazis de diferents grups humans com els jueus, els eslaus, els dissidents polítics, etc. L'extermini de Xàtiva tingué com a funció donar un càstig exemplar que atemorira a la resta de valencians i propiciara la seua submissió davant les forces borbòniques durant la Guerra de Successió. Tot i que és cert que hi hagué altres incendis, com Quart de Poblet o Vila-real, el que resulta novedós no sols en la Guerra de Successió, sinó en la història d'Europa, és l'intent d'esborrament no sols físic, sinó històric, jurídic i, fins i tot metafòric d'una població. El motiu pel qual es trià Xàtiva és doble:
  • per un costat per la seua forta resistència davant les tropes borbòniques de D'Asfeld i
  • per un altre per tractar-se de la segona ciutat del Regne de València i per tindre llavors un valor simbòlic afegit pel que representava per a tots els valencians: Castigant a Xàtiva, es castigava a tots els valencians.
Les paraules del mateix Felip V són il·lustratives:
"L'obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació varen resistir l'entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb què repetides vegades els vaig flanquejar el perdó, vaig emprar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a càstig de la seua obstinació, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error."
Així, després del setge de Xàtiva i durant i després l'assalt i el saqueig, no sols s'agredí a la milícia, als maulets i als miquelets que la defensaven (cosa normal en una confrontació bèl·lica), sinó també a població civil indefensa. Arran dels informes que els seus generals Berwick i D'Asfeld li havien elevat, Felip V signa l'ordre d'incendiar Xàtiva, que fou executada el17 de juny de 1707. Uns dies abans, els supervivents capturats havien estat trets de la ciutat per la força i deportats a Castella, i es valorà, fins i tot, la possibilitat de deportar-los a lesÍndies. Molts d'ells moriren durant la deportació.

Durant l'incendi, les tropes castellanes que l'executaren, comandades pel brigadier Chaves, van posar especial cura en la destrucció d'edificis oficials de la ciutat. Així, l'edifici gòtic del consistori xativí quedà completament en ruïnes, i amb ell es cremaren tots els arxius municipals, els quals no sols ho eren de la ciutat sinó de la Governació de Xàtiva ("Governació dellà lo Xúquer"), amb la qual cosa es perdé gran part del bagatge documental del Regne de València.

Una vegada acabat l'incendi i despoblada la ciutat, Felip V dóna l'ordre de crear-ne una nova i "fidelísima" (sic) que es diguera Colonia Nueva de San Felipe. Aquesta població nova duria el nom del rei que la creava i no havia de tindre cap tipus de vinculació amb l'anterior. La cosa no acabà aquí, però, ja que el nom de Xàtiva fou substituït a tots els mapes i documents oficials pel de San Felipe. Fins i tot, fou eliminat dels mapes la denominació Illa de Xàtiva que, fins a aleshores s'havia aplicat a l'illa gran de Terra del Foc. Passant així, no sols d'una eliminació física i jurídica, sinó també a una eliminació metafòrica, lingüística.

La Pedra dels Maulets és el nom popular amb que és coneix el Monument als Maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió. La Pedra dels Maulets és l'únic monument de Xàtiva i possiblement de tot el País Valencià dedicat als maulets. Consistix en una gran pedra de marbre de Buixcarró de les pedreres de Barxeta, amb una cara polida sobre la qual hi ha una inscripció que diu: "Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978". La Pedra va ser instal·lada en la Plaça de Sant Francesc a instàncies del primer ajuntament democràtic de Xàtiva. Durant la seua breu existència, ha patit diferents agressions per part de nacionalistes espanyols, sobretot en forma de pintades. El 2003 però, la placa on es llegia la inscripció hagué de ser tallada de nou ja que l'anterior quedà reduïda a trossos irrecomponibles.

Els habitants de Xàtiva es coneixen popularment com als socarrats per haver estat cremada la seva citat durant la Guerra de Successió. De fet, a Xàtiva tenen un retrat de Felip V penjat al revés al Museu de l'Almodí.

10.9.10

Que hi ha 'behind' del 'become'?

Tota la vida pensant que become, behind, below... eren construccions que s'havien originat amb el verb 'be', ésser, i un dia vaig descobrir que no era així. 

Jo creia que become, esdevenir, podia procedir d'una mena de "venir a ser"; i que behind podia venir de "ser al darrere"... Tot imaginacions! Què hi ha doncs darrere del become, behind, etc?

Aquest 'be-' no és el verb ésser sinó que es tracta del 'by', per, en la seva forma antiga....

Així, become voldria dir etimològicament "pervenir", behind voldria dir "per darrere", below "per sota".... tot plegat era més senzill. 

En català un adverbi com 'pertot' també es composa de 'per'. I en les llengües romàniques, i també en anglès, tenim moltes paraules que ens provenen d'arrels llatines amb la preposició 'per-' (perceive, perfect, perforate...). La diferència és que aquesta està feta no amb el 'per-' llatí sinó amb el 'be/by' anglès.

I és que per als que ens agrada entendre les llengües a partir de la seva etimologia no podem córrer el risc d'un error d'una interpretació no contrastada!

El català, mare de totes les llengües

Reprodueixo l'apunt extret de Víctor Pàmies http://vpamies.blogspot.com/2009/08/el-catala-mare-de-totes-les-llengues.html i així aprofito per a recomanar-ne la lectura!

El català, mare de totes les llengües

Rellegint els Anuaris de la Esquella de la Torratxa, en el de 1895 he trobat un article molt divertit sobre un tema que recurrentment tracten altres autors (per exemple Ed. Millà en un llibret que reprodueix aquest mateix article): quina és la llengua més antiga? D'on provenen les llengües modernes?

Amb molt d'humor (i poc de rigor lingüístic, tot sigui dit), cerquen equivalències i influències del català en la resta de llengües del món.
I aquest és el resultat:

LA LLENGUA CATALANA ES LA MARE DE TOTAS LAS LLENGUAS

A un grapat d'anys que aparegué en Lo Xanguet un aplech de frasses catalanas qual eufonía era la mateixa de moltas altras llenguas vivas y mortas. Més ensá La Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l'istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenía'ls sons de totas ellas. Una y altra inolvidables publicacións están agotadas. Jo vaig recullir d'una y altra aquellas bromadas de la més bona lley y he procurat enriquir l'aplech resultant ab bona cosa de frasses novas, ó per lo menys inéditas, classificant-las totas d'acort ab lo quadro universal de llenguas trassat pel sabi Max-Müller, pera que's vegi que totas las llenguas del món tenen arrels en la catalana , y si no's vol confessar que siga la nostra la mare de totas, al menys se vindrá á parar en que cap com la nostra té condicións pera ser la llengua universal quan d'aixó's tracti.Alguns amichs m'han demanat que publiqués la meva col·lecció classificada, y jo he pensat qu'en lloch millor qu'en L'ALMANACH DE LA ESQUELLA DE LA TORRATXA podria publicar lo que's desitja. Héusela aquí.
PRIMER GRUPO
LLENGUAS MONOSILÁBICAS
CHINO - Quin fou lo sant gay que tens al estanch? - Com que tinch tanta sang á las cinch tinch son. - Tinch cinch fills tísichs y prims y amichs intims vinticinch.

SIAMÉS - Teta tonta, tanta tinta tota t'unta. - En quin tinté té tinta Anton? - Aquest estúpid ha escupit en un tupí qu'está tupit.


SEGON GRUPO
LLENGUAS AGLUTINANTS

FAMILIA AFRICANA
MANDINGA 
- 'Ls encenalls s'empassan per las senallas.
 
- Las bagassas malaltissas s'esllavissan sachsejant.
 
- Estich pensant de quant ensá s'han esquinsat los cinch cents sachs.


ZULÚ- Setze agutzils s'han emmatzinat ab brots d'etzevara.
- Ab xerigot els noys s'esquitxan. 
- Si'l butxí butzina esbótzali l'atzarola.
 

EGIPCI
 
- Donch gola al cayre del padrís.
 
- No ramení tafané si no'l faré anar d'oros.

- Tot lo meu se'n va en missas ó ciris.

FAMÍLIA TURANIA
TURCOMÁ 
- Si es tova costa calés.
 
- Dins del cove hi ha caragolets molt cars.


SANSCRIT 
- Com qu'ha de rajá fássimela barata.

- Sa madrastra y sa mare m'han escrit que l'asa brama.

FAMILIA HOLOFRÁSTICA
AZTECA 
- Está feta l'escala? Guáytila, pórtili, coyti.
 
- Quan en Quico xiscla la Tecla xiula.

- Lo baylet del butzem cala piulas. 
- Estripali'l caixal xich á la mula.

- A pí xich escala no cal, si cal duli. 

EUSKAR

- Arri bagarra no me la carreguis. 
- M'has arrencat la cua de la grua.

- Oy que van enrera'ls esguerrats? 
- Una sagarreta se'm agarra.
 
- Ab el casco se sua.



TERCER GRUPO
LLENGUAS PER FLEXIÓ

FAMILIA SEMÍTICA
HEBREU 
- 'M raca'l sabatot rebech.
 
- Qué hi fas? Agafarne un es lo que't toca.

- Carat, quin rot. 
- Nostramo trech l'aca?
 
- La traca s'atraca.
 

ARABE
 
- Ab las alicatas ben segú fem marinyachs.
 
- Ola Laya, volem oli.
 
- Bufá no fá fí.
 
- Anant á la babalá li han esqueixat la bufanda.
 
- Ala, baliga balaga, ves á cabdellá fil fí.
 

SIRIACH
 
- Un germanastre d'en Bonastre diu qu'ha atrapat un pollastre.

- En Fabra té una cabra sota cad'abre.

FAMILIA INDO-EUROPEA
GRECH 
- Lo gos s'esgarrifa de tocá l'ós calent.
 
- Qu'ética está la Tona.

- Al cal Hipólit no hi ha qu'anarhi. 
- Qu'es bó escumar ví ab espátula?

- Quan arrenqui la bullida, pénjala als calamástechs. 

LLATÍ

- Melis es fusta per vigas.
- Te demano estám y'm surts ab corda.
- Si no m'aturo perdo l'oremus.- D'aná ab els nuvis al omnibus casi be l'avia sua.
- Avis murris portan els nuvis á Gracia en omnibus gratis. 

ITALIÁ
 
- Fasolet ó caldo es bo per qui matina.
 
- Passi, passi, xitxarel·lo, fassi muxoni y camini.
 
- Per un escapulari van donarhi un picotí de carquinyoli.
 
- En saldoni fa un tiberi de víxarel·lo ab ali-oli.


CASTELLÁ 
- La política castellana es aventurera.
 
- La patata catalana es consentida.
 
- Vaya una broma de pitos y flautas.


GALLEGO 
- Guayta minyó la gayta de nyiguinyogui
 
- Ay! guenyo del meu carinyo que'ls morros t'espinyo. 


PORTUGUÉS
 
- Qué li cau á ne'l sarau á la dona de casa?

- Lo que'm cou ho porto á sobre. 
- Tingáu la festa en pau.

- A peresa no'm guanyáu.
- Dos reys van anaá á sarau. 
- Noya la perruca os cau.
 

FRANCÉS

- Un bon jornal fa de bon-suar.
- Ab fanch del carré m'ha embrutat lo cotó. 
- Un xeval m'ha atrapat un calé.

- Ja ve'l marxant? 
- Comprém pa?

- Qu'es que sé que sab tothom? 

RUS
 
- Qu'ho vols com arrop?

- La garrafa del xarops'ha aixefat ab'l trepitj. 
- D'un buf va quedar pitof.
 
- Un ruch xich de Garraf va ferse un tip de garrofas.
 
- Aqueixa escarxofa fa tuf d'aygua naf.
 

POLACK
 
- Qui li piqui que s'ho rasqui.
 
- Quan pesqui no s'arrisqui.
 
- Mira que no s'osqui.
 
- Ves que no s'embesqui.
 
- No s'engresqui y no m'esquinsi.
 
- Vingui aquí á jugar á la brisca.
 
- Si te basca que busqui qui'l refresqui.
 
- No's trenqui la closca quan rellisqui.


ALEMANY 
- Saben sí'l gotim vert fa las ocas grassas?
 
- Un cranch va caure sobre una brasa grossa.
 
- Xafan xuxos y fan traus.
 
- Jo't flich que flochs que du.
 
- Es que s'ha fet un gros trench al nas ab un catúfol esberlat de la cisterna.
 
- Ja vol préssechs grochs?
 
- Lo mal del fetje engreixa'l metje.
 
- Elástichs blaus fan fástich si's mullan y's tacan.


INGLÉS 
- L'anech ha mort sens' haver-hi hagut espeternech.
 
- No's toquin ni's moquin.

- May estich tip de bescuyts.
- L'oncle broda á la moda. 
- May cap gech me fa sachsons.
 
- No pot haverhi hagut may ví á n'aquest got.
 
- Lo got demlo al xicot que s'ha cruspit'l turró perque no xerri.
 

Y prou.
 

MARRAMAU.

Recorda aquella cançoneta infantil de Si tu vas al cel amb patinet, que construeix estrofes en diferents idiomes a partir de jocs lingüístics semblants (hi ha moltes variants i versions diferents):

1.- Si tu vas al cel amb patinet
fes-m'hi un bon lloc
que hi pujo jo.
Airi Airó! Airi Airó!
(castellà)
2.- Si al cielo vas patinando
hazme un lugar
que subo yo...

(francès)
3.- Si tu vas au ciel en patinant
fais un petit trou
que jo monte là...

(anglès)
4.- En un got no hi pot haver-hi hagut
mai vi del bo
sense un embut...

(àrab)
5.- Jamai jalem ni jalarem
fa mal aquí
fa mal allà...

(rus)
6.- Romanitoff truep titoff
strangula poff
amb l'aigua roff...

(xinès)
7.- Tinc tanta set que a les set tinc set
tinc tanta son
que a les cinc tinc son...

Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1895). Pàg. 90-93.