Si heu estat a Còrdova sabreu què és un Vargas. És molt habitual predre'n i més ara a l'estiu, ben fresquet. Es tracta d'una barreja de vi amb gasosa, però no un vi qualsevol sinó Valdepeñas.
Recordo que fa uns anys, que hi vaig passar unes vacances, no vaig poder vèncer la temptació de preguntar d'on podia venir aquest nom. Doncs, vés per on que no era cap secret: el vargas es feia amb Valdepeñas i gasosa i d'aquí el nom de val-gas que, pronunciat a l'andalusa, ha donat vargas!
Com que les begudes alcohòliques, per més fresques que estiguin, sempre fan calor, recordo que a mi em venia de gust un mig-mig. El mig-mig, per a qui ho desconegui, es pren a Vilanova i la Geltrú i és una barreja de granissat de llimona i orxata, al 50%. D'aquí el nom de mig-mig, que podeu demanar a cal Llorens.
L'anècdota és que vaig demanar-ne un en una geladeria de Sevilla. Lògicament no vaig demanar un mig-mig sinó un medio-medio però tant fa perquè el nivell de comprensió va ser equivalent. Cap problema: li ho vaig explicar: medio de granizado de limón y medio de horchata. I vet aquí que no m'ho volia fer: pero qué dices, que eso no pué sé, que se va a cortar, que eso tu no te lo puedes tomar, que te va a sentar mal... Finalment i amb insistència me'l va fer: oiga, que en Vilanova nos lo tomamos de siempre y nunca nos ha pasado nada! Potser és per l'esforç que em va caldre que el vaig trobar boníssim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada