22.9.10

Potser no m'és igual

Això de l'evolució de les llengües sorprèn. Hi ha qui es pensa que es produeix al llarg dels segles, potser sense adonar-se que s'està produint al llarg de la nostra vida. Jo mateix de petit deia paraules que ara ja no dic, i fins i tot sentia mots al meu voltant que ara ja no sento enlloc.

Us en posaré un exemple tremend: hi ha força gent que no s'adona que fa anys que ha deixat de fer servir una paraula tan comuna com 'potser'. He fet la prova amb alguna persona: "ets conscient que fa pel cap baix cinc anys que no dius mai la paraula 'potser'?". La resposta, invariable, sempre expressa perplexitat, incredulitat... "Però què t'empatolles!".

Fins i tot algú us pot arribar a contestar amb sana ironia: "Igual és que m'he fet gran i he guanyat seguretat en l'expressió: ja no em cal dir potser!". I us preguntareu -si no ho acabeu tot just de percebre- quin substitut fan servir enlloc del 'potser'. No diuen pas cap castellanisme tipus quissás! Igual diuen alguna paraula que ens passa desapercebuda. Igual sí. Igual. Ja?

Fixeu-vos-hi, perquè aquest igual s'ha escampat de tal manera que algunes persones ja no diuen mai potser. És cert que també tenim altres alternatives com tal volta, a la millor... però el potser és el mot de referència per a expressar la possibilitat. Potser a algú no li sap greu perdre el potser. Doncs a mi, potser no m'és igual. M'agrada el nostre potser, com m'agraden els seus germans francès i anglès: peut-être i maybe.

En anglès, potser es pot dir de dues maneres: maybe i perhaps (i també possibly hi equivaldria)
  • Maybe equival literalment a potser (may+be = pot+ser).
  • Possibly és possiblement.
  • Perhaps (pər-hăps') és literalment per ventura (per+haps = per+ventura), que és la manera preferent com a les illes diuen potser.
Normalment, tothom que hem après anglès tenim plena consciència del may+be però és estrany que algú sàpiga l'origen del perhaps, malgrat que també és prou transparent, sobretot si som prou perspicaços per observar la relació de haps amb el verb happen.

L'etimologia de perhaps: antigament era perhap, procedent de: per + hap

Als catalans no cal que ens expliquin què vol dir per (als anglesos els han de dir que vol dir by), però i el hap? hap (hăp) vol dir fortuna, ventura, oportunitat, casualitat (chance), succés (happening). I com a verb vol dir succeir (to happen). L'etimologia: Middle English, from Old Norse happ.

5 comentaris:

  1. Per ventura (o potser he de dir pentura, com a Mallorca?) hi ha un paral·lelisme entre aquesta locució adverbial anglesa, o tal vegada sigui una fórmula estesa antigament en les llengües europees, que ara ja ha quedat antiquada a la majoria. O "igual", que no semblant, no és així.

    ResponElimina
  2. De fet, a les illes solen dir "ventura" sense el "per". No sé si a totes les illes es fa igual. Però el que tu, benvolgut anònim, manifestes és que algunes persones ho pronuncien "pentura", cosa que és certa i que solament es pot entendre com una contracció de "per + ventura", és a dir "p'entura"... Però crec que no ho escriuen. Naltros també diem "he vingut p'algun motiu que no recordo" però no ho escrivim. És interessant perquè seria com si en anglès fessin el "per+haps" amb la contracció: "p'aps". Seria tremend que en pronúncies vulgars ho diguessin així... Pentura qualcú ho sap?

    ResponElimina
  3. No vols dir que la substitució aquesta del potser per l'igual no passa només a Barcelona??? Potser no cal exagerar, encara.

    ResponElimina
  4. Amb el Hitler també deien que.... ai ara m'he excedit... D'acord: POTSER sí que encara és un mal molt localitzat, però jo veig que està enquistant-s'hi amb una gran celeritat i la gent no ho nota. És un infiltrat que igual ens ocupa ràpidament tot el país (ai, que se m'està enganxant!!).

    ResponElimina
  5. -que ara ja no sento enlloc. No 'escolto'

    ResponElimina