8.10.10

Los sombres atienden a las sembras

Quan han de parlar en castellà, alguns catalans, i sobretot si es produeix a les Espanyes, tenen una preocupació per no deixar anar catalanades, o almenys no fer-ho amb tal excés que pogués semblar fet intencionadament. És curiós que anys enrere podia preocupar més no semblar de poble i ara més aviat pot semblar que es fa expressament.

En tot cas, la preocupació se centra en les paraules i no tant en l'accent, que es dóna per inevitable. I el que molta gent desconeix és que allò que més ens denota que no som castellanoparlants nadius és la sonorització de les esses finals seguides d'una vocal.

Per a un català no és fàcil dir en castellà correcta una frase tan senzilla com "Los hombres atienden a las hembras". Així com un andalús hi diria "Loh hombreh atienden a lah hembrah", nosaltres hi diem "Loz hombrez atienden a laz hembras" (la 'z' representa la 'z' catalana, és a dir l'essa sonora). És a dir, que no fem sordes sinó sonores aquestes esses finals seguides de vocal.

És més, si jo pronuncio "los hombres" remarcant la sordesa de la 's' (llegeixi's lossombres), de debò que la meva representació mental és com si estigués dient literalment "los sombres". Vaja, que per a mi és com fer una pronúncia exagerada i àdhuc com falsa.

Us confessaré que quan he de fer una conferència a Salamanca, Valladolid o Burgos, m'esforço per tal de no fer aquestes sonoritzacions en els moments inicials. Després ja m'és ben igual, i en les converses particulars ja em relaxo i sonoritzo el que calgui. Però en els moments inicials d'una intervenció, una peculiaritat idiomàtica tal roba atenció de l'auditori. Després, quan ja has situat la gent en el corrent discursiu ja no és tan rellevant, i sobretot si ja has connectat amb l'auditori.

Igual que els cantants fan uns exercicis vocals abans de les actuacions, els catalans també podem anar al lavabo cinc minuts abans d'intervenir i forçar uns quants cops la pronúncia de "los hombres" dient lossombres, lossombres, lossombres. acostumant així la llengua i sobretot el cervell a aquesta pronúncia. Per cert, compte que no us escolti ningú des del lavabo del costat. Per si de cas, millor que digueu lossárboles o lossabetos.

No sé a què es pot deure que tenint la relació que tenim amb el castellà i tenint el nombre que tenim de filòlegs per metre quadrat, aquest sigui un error no tipificat, desconegut per molts que sols es fixen en les paraules i, malgrat que veuen que l'accent els delata, no saben ben bé en què es concreta això de l'accent. I és que, a banda d'obertures de vocals o altres característiques, aquesta és una pràctica evident i que es pot arribar a controlar.

Però el que és també estrany és que aquesta sonorització que fem en català no tingui nom. Perquè dir-ne "sonorització-de-les-esses-finals-seguides-de-vocal" ja veieu que és com no tenir nom. Jo no he estudiat mai francès, a pesar que per proximitat i cultura general en sé quatre coses, i una de les coses que sé perquè algun cop ho dec haver sentit és que tenen un fenomen conegut com liason, i que, com el propi nom descriu prou bé, es refereix al lligam entre mots que fa que aquelles consonants que s'havien deixat de pronunciar, seguides d'un vocal recuperen l'existència. Així,en francès, ......

Si algú ho fa malament li pots dir: ep, que no fas bé la liason! i ja t'entén. En català, hi ha gent que per dir "els avis" diuen "els savis" o per dir "els ous" diuen "els sous" perquè no sonoritzen bé, però no li podem dir: ep, que no sonoritzes bé! perquè segur que no t'entén, perquè no hi ha un mot per a descriure el concepte. Conseqüentment, aquest és un concepte que per a la majoria dels mortals d'aquest país no existeix. Aleshores, com els hi podem explicar que no podran parlar castellà millor si no saben el que és la sonorització en català?

Però anem més enllà. No siguem provincians mirant tan sols el castellà. Observem l'anglès, per exemple. Sovint parlem de la necessitat d'aprendre l'anglès des de la pròpia llengua. Doncs bé, a mi mai ningú m'ha explicat si aquest fenomen de la sonorització també es fa o no en anglès, però jo tota la vida -sense plantejar-m'ho- he parlat anglès fent aquesta sonorització, i crec que certament ho fan, però no en tinc la certesa de si és un fenomen regular o hi ha excepcions. No ho sé. I això és una mala professionalitat del professorat. Si en català ho fem, jo aprendré qualsevol altra llengua fent-ho així, si no és que em diuen el contrari. I per dir-me el contrari cal que el professor parteixi de la meva manera de parlar: el català.

Jo en castellà sé diferenciar "las sondas" de "las ondas", cosa que els castellans no saben fer. I jo dic correctament itzacat per a dir "It's a cat". Però atenció perquè hi ha catalanoparlants que han començat a estudiar anglès amb l'esquema castellà i diuen aberracions del tipus itsacat en lloc de itzacat per a dir "It's a cat", cosa que per a un català és com si fos doblement difícil.

Si voleu podeu provar les vostres habilitats pronunciant alguna frase com ara: "Las arnas de los ordos". Si qui us escolti entén "Las sarnas de los sordos" és que parleu el bell castellanesc sord i si entén "Las arnas de los ordos" és que sou uns sonors catalans irreductibles, hehehe...

2 comentaris:

  1. M'ha sorprès aquest apunt. Estàs segur que en castellà no se sonoritza en aquest cas? Quan estudiava fonologia castellana i fèiem les transcripcions sempre sonoritzàvem una cadena com "los hombres..."

    ResponElimina
  2. Sonores en castellà? La única s sonora que tenen és la que es produeix per influència contextual o assimilació (mismos es pronuncia mizmos), però no per sonorització de les -s finals...

    Vaja, tu dius que féieu transcripcions i les marcàveu sonores???

    ResponElimina