30.3.11

Traduir anuncis del català a l'anglès

De vegades hem parlat en aquest bloc sobre anuncis i com traduir al català alguns missatges pensats en altres llengües. A més, sovint els traductors de missatges comercials han de trencar-se el cap per trobar la manera de traduir construccions que en anglès s'han elaborat amb unes poques paraules que expressen un gran significat i que es fan difícils de traduir.

Però el problema també es dóna en la traducció inversa. Pot haver-hi un missatge comercial pensat en català que, en traduir-lo a l'anglès, doni com a resultat una construcció massa llarga i poc comercial.

Ens ha fet gràcia veure com en un bloc anglès parlen sobre la millor traducció d'un missatge comercial del català a l'anglès.

Aquestes reflexions seran cada cop més habituals en un món global i multilingüe. Perquè el món serà cada cop més global. I multilingüe... ho espero!

Peter Harvey, linguist
A blog about language and languages, not forgetting the books I have written

20/01/2009 Take care!

101_0261The picture shows an advertisement for coffee in a bar-restaurant in Barcelona (Pg. de Gràcia / València). The Catalan says Cuida’t amb el nostre cappucino(Spanish Cuídate con nuestro cappucino). Fair enough, but the translation doesn’t work. It’s not an easy translation; if I were doing it – and I do do translation work for advertising – I would probably go for a free version: Treat yourself to our cappuccino. In any event, a more literal translation would be something like Look after yourself or even Take care of yourself, which might be too long for the available space. But the translation that has been published is simply wrong. The English word care has two meanings (COD):
1 the provision of what is necessary for the health, welfare, maintenance, and protection of someone or something…
2 serious attention or consideration applied to an action or plan.  a feeling of or occasion for anxiety.
and it is the second, the idea of precaution, that is expressed in take care(COD again):
take care 1 be cautious; keep oneself safe.
So Take care with our cappuccino is not a proper translation of the original. In fact, it means Alerta al nostre cappuccino! or ¡Cuidado con nuestro cappuccino!

20/01/2009 at 13:59 | Permalink


25/05/2009 Barça can’t be bothered with translators

It is well known that in Romance languages the superlative form is made with the preposition de. If this flag which I saw in Barcelona the other day had been written in Catalan, it would have said El millor del món. In English it should say The best in the world, as any native speaker – let alone a professional translator – could have told Barça if they had bothered to ask. As it is, they have made a Great English Mistake.

25/05/2009 at 18:01 | Permalink

29.3.11

La lascívia de la ÿ holandesa

Hem parlat poc de temes gràfics relacionats amb l'etimologia. L'entrada on ho abordàvem de ple es deia Lletres que s'encavalquen, en referència a les lletres que han modificant el seu propi grafisme:
A mesura que les llengües evolucionaven, aquells que sabien escriure havien de solucionar com donar forma gràfica per a sons que eren nous. Per a escriure el so de la n palatal, inexistent en llatí, en català es féu ny, en portugués nh, en francés gn... i en castellà ñ...
Ahir vaig mirar quatre dades sobre l'holandès per veure com es pronuncia 'ui' en aquesta llengua. El motiu és que vaig estar fent un cafetó amb el Marcel Zuidhof, un holandès que parla un català magnífic. A banda del Cruyff (que no el parla de cap manera, ni magnífic ni dolent), els holandesos que han passat per Catalunya o que ja són catalans solen parlar un català molt bo, tant per la seva sensibilitat per les llengües com per unes certes similituds fonètiques entre totes dues llengües.

Respecte a la 'ui', ara ja ho tinc clar: œy (œ és el típic so francès que consisteix a pronunciar una 'e' però arrodonint els llavis com per a fer una 'o'). Ja sé dir Cruyff correctament, tot i que potser faré servir la millor catalanització de la pronúncia: croif.

Però vaig fer una altra descoberta, sobre un grafisme que desconeixia: la ij o ÿ. Es veu que ij és una unitat i va començar a escriure's ÿ ja que a mà tenen exactament el mateix aspecte. És interessant per dos motius:

  • afecta a un so vocàlic i no consonàntic com les altres més conegudes
  • no es munten les lletres una damunt l'altre sinó que s'ajunten l'una al costat de l'altra

Aquest darrer aspecte mereixeria una anàlisi -que no faré- sobre la lascívia de certes lletres, i com algunes s'ho fan al damunt i altres a peu dret!

L'IJ és una lletra emprada en escriure en llengua neerlandesa que suplementa l'alfabet llatí habitual i representa el so [ɛɪ] o [eɪ] quan és tònica i [ə] quan és àtona.

Contràriament a la resta de diftongs o combinacions de dues vocals que apareixen en el neerlandès, l'IJ constitueix una unitat inseparable, de manera que si va en majúscula cal escriure IJ; i no pas Ij (per exemple: IJsselmeer). A vegades però el conjunt "ij" s'escriu com a "ÿ" (que a mà sovint tenen exactament el mateix aspecte).

Això és el que diu la viquipèdia:
En neerlandès se l'anomena "IJ llarga" per oposició a l'IJ curta ei, que en la majoria de dialectes sona igual (però aquest darrer conjunt és considerat un diftong).

Cal no confondre-la amb l'Y/y (i grega), que en neerlandès és una lletra que només apareix en paraules estrangeres.

L'IJ aparegué com una deformació d'una i llarga, escrita incialment com a ii, però que posteriorment (segles XV o XVI) esdevingué ij o y. Per comoditat els impressors del segle XVIII o XIX la reduïren a un sol caràcter: ÿ (y amb dièresi). Darrerament però, en neerlandès hom tendeix a escriure IJ/ij, si bé la variant Y/y roman en l'afrikaans.

A partir d'ara, quan vegi escrita una Ÿ me la miraré amb simpatia, amb complicitat lasciva, i li sabré veure la cara divertida amb els dos ullets al damunt. Malauradament, l'holandès modern -més cast!- ha separat de nou la parella i torna a fer "ij". No deixar de mirar-me el dígraf amb simpatia i a fer-li l'ullet a veure si es torna a fusionar!

28.3.11

Lèxic de Calafell

Avui el Màrius Serra ha parlat de les paraules que fan servir a Calafell. Com que havia passat alguns anys en aquest poble mariner / pagès on hi vam crear un equipament d'educació ambiental, m'ha agradat recollir-les.

També forma part de l'educació ambiental el manteniment dels mots locals. D'altra banda, desconeixia que a Calafell també diuen esgangalar, com a Vilanova. Un mot que necessàriament hem de generalitzar a tot el domini lingüístic per alleugerir la resta de la catalanofonia d'aquesta greu mancança lèxica!

Paterol: formiga
Nantros / Naltros: alternen per a dir nosaltres
Aboi: 'boi' amb el sentit de gairebé. Al Vendrell és 'boi' però a Calafell 'aboi'.
Terrossos (els de la Vila) <> Migos (els de la platja. Prové de 'amigos')
Galleta: galleda
Encantador: subhastador del peix
Parat: tros de terra de la zona interior  <> Trajo: tros de terra de la zona litoral (trajo de ponent, de garbí)
Remolejar: rondinar
Sabut: tafaner
(Ar)rapatellat: justa, la roba <> Esgangalat: donada, la roba
Bafa: vent fluixet
Boira pixotera
Moïna: plugim, roïna
Bandera flamenca: arc de sant martí

27.3.11

Que tenim cap mot comú amb 'noise'?

Tenim un mot homòfon: nois, tot i que amb un matís. Noise es pronuncia amb 's' sonora, noiz, de manera que només seria homòfon quan pronunciem nois sonoritzant la 's' ("nois, a cantar!" pronunciat noizacantá).

Però també tenim un mot comú amb noise, i dos si voleu. I és que noise prové del llatí nausea. De manera que la nostra nàusea (cultisme llatí) podríem dir que és tieta del noise. Però també tenim el germà, és a dir la paraula que va evolucionar de la nausea llatina. Si en anglès (passant pel francès) va donar noise, en català va fer nosa! No és que hagués fet nosa, és que va donar nosa!

Per cert desconec l'origen de la paraula japonesa per a dir soroll però no m'estranyaria que sigui un anglicisme (o una enorme casualitat!): ノイズ, pronunciat noizu.

I encara més, en el cas del maltès segurament és un anglicisme: ħoss (Els manlleus de l'anglès són habituals, transliterats, com ara strajk (de "strike"), daljali (de "dial"); o no transliterats, com ara union, leave i bonus).

De fet, si remenem l'etimologia més amunt encara, podrem veure que noise, nàusea i nosa s'emparenten fins i tot amb nau: llatí nausea del grec nautía (nàusea, mareig, mal de mar), derivat de naútēs (mariner), i aquest, de naũs (nau). Quan digueu noise podeu pensar que el soroll us fa nosa o podeu pensar que us està provocant una nàusea, o que voleu baixar de la nau!

La dimensió psicodèlica dels orígens onomatopeics

Aquest origen, fruit d'una transposició semàntica, explica que noise no expressi la idea de soroll des d'un punt de vista onomatopeic, com sí que l'expressa (encara que sigui casualment) el soroll català. En parlarem en un altre psicolabis: Representar el soroll amb una seqüència fònica

¿Tenemos alguna palabra común con 'noise'?


Tenemos una palabra común con noise. Y es que noise proviene del latín nausea. De modo que nuestra náusea (cultismo latino) podríamos decir que es tía del noise. 

En catalán, además, existe la palabra hermana, es decir la palabra que evolucionó de la nausea latina. Si en inglés (pasando por el francés) dio noise, en catalán nosa (estorbo).

Por cierto desconozco el origen de la palabra japonesa para decir ruido pero no me extrañaría que sea un anglicismo (o una enorme casualidad!):ノイズ, pronunciado noizu .

Y aún más, en el caso del maltés seguramente es un anglicismo: Hoss (Los préstamos del inglés son habituales, transliterados, como strajk (de "strike"), daljali (de "dial"), o no transliterados, como ahora union, leave y bonus).

De hecho, si removemos la etimología más arriba aún, podremos ver que noise, náusea y nosa emparentan incluso con nave: latín nausea del griego nauta (náusea, mareo, dolor de mar), derivado de internautas (marinero), y éste, de naus (nave). Cuando digáis noise podéis pensar que el ruido molesta o podéis pensar que está provocando una náusea, o que desea bajar de la nave!

La dimensión psicodélica de los orígenes onomatopéyicos

Este origen, fruto de una transposición semántica, explica que noise no exprese la idea de ruido desde un punto de vista onomatopéyico, como sí la expresa (aunque sea casualmente) el soroll catalán y el ruido castellano.

26.3.11

He trucat dos cops a Catalunya Ràdio... i he descobert que la Lila és polaca!

Aquest matí, amb una hora de diferència he trucat dos cops a Catalunya Ràdio, al programa el Suplement.

La primera perquè m'he alterat quan he sentit que parlaven de la Liz Taylor pronunciant el nom de l'artista desapareguda Lith Taylor, és a dir amb una 'z' castellana. Quines coses! En anglès, com en moltes altres llengües, la 'z' es pronuncia com una essa sonora.

Crec que només deu ser la llengua castellana que pronuncia la 'z' com una 'th', i d'altra banda sols en una part petita dels seus parlants ja que la majoria la fan com una 's' sorda.

A més, Liz és una reducció d'Elisabeth o Elizabeth, és a dir, que l'escriptura amb 'z' sorgeix precisament de la voluntat de remarcar que aquesta 's' que ha quedat en posició final és sonora com la 's' intervocàlica de l'antropònim original.

He trucat per demanar que li ho diguessin a la locutora. I ja no he dit res de la pronúncia de Taylor, que feien teilor, amb una bona 'o'. Aquestes terminacions l'anglès les fa amb una vocal neutra com les que tenim en català, de manera que seria téilar or téiler, com vulgueu. Ja era excessiu per una trucada matinal!

Em conec molt bé el telèfon de Catalunya Ràdio perquè hi vaig estar tres mesos fent-hi de corrector amb una beca d'estudis. Ha plogut molt d'ençà d'això... però el telèfon no ha canviat!

Quan he trucat per segon cop he pogut encara ser més ràpid a desenfundar perquè ja el tenia marcat. Es tractava de respondre quantes vegades més feliç era un rei que un tirà segons una fórmula matemàtica que va postular Plató. De fet, han dit la fórmula, o sigui que sols calia fer números. Segons Plató, un rei era "3 al cub" per "3 al cub" vegades més feliç.

Calcular el 3 al cub no té cap dificultat, però 27 per 27 ja demana més capacitats... Sort que tenia l'Excel al davant: 729. M'han passat dues trucades per davant, però un ha dit sis-cents no sé quant i l'altre vuitanta-u... La tercera trucada va la vençuda (la segona per a mi) i m'he endut un llibre sobre la història de la ciència de regal.

Tornem a l'Elisabet o Elisabeth

Si la Liz Taylor fos catalana s'hauria dit Lis Sastre, i si fos basca Lix Neurrira. Fixeu-vos que he posat Lix perquè en basc té una 'x'.

Fixeu-vos també amb la curiositat (en aquesta taula de la viquipèdia) que anglès i català van coincidir a fer una versió reduïda similar d'Elisabet per la part central:



I una altra sorpresa: català i polonès han fet una forma infantil Lila! O sigui que la Lila del Club Súper3 té un punt de connexió psicodèlic amb Polònia!!
Lila (mostly for kids)(Catalan), (Polish)


Name variants

Full name

Clipped forms

First half

Middle

Second half

Nicknames for Elizabeth

Derived from Elizabeth are many short forms and nicknames used in English-speaking countries including[citation needed]:
  • Alex
  • Babeth
  • Babette
  • Batty
  • Bee
  • Bess
  • Bessie
  • Bet
  • Beth
  • Bethanne
  • Bethey
  • Betsy
  • Betta
  • Leeza
  • Leezbeez
  • Lib
  • Libby
  • Lidabet
  • Lies
  • Liesel
  • Lila
  • Lili
  • Lilibet
  • Lilibeth
  • Lible
  • Lilie
  • Lilla
  • Zeebz
  • Zibet
  • Zoe(y)

Notes




Read more: http://www.answers.com/topic/elizabeth-given-name#ixzz1HhSapWoi