La immunitat de l'Imma

El grup mm en català s'escriu tal com sona, amb dues emes. Aquesta grafia, a banda de ser la que correspon amb la parla, també és la més respectuosa etimològicament ja que en llatí també s'escrivia amb dues emes.

Sovint, aquesta geminació de la 'm' es va produir per la incorporació del prefix de negació in- davant d'una paraula començada per 'm'. Certament en llatí ho devien pronunciar també amb dues emes ja que ells mateixos escrivien amb les dues emes paraules que van conformar ells amb el prefix in- com ara immunitas.

Però aquesta ema geminada no s'ha mantingut arreu:

• En anglès han reduït totes les geminacions (tot just al contrari d'una llengua com la italiana, agraïda amb les geminacions). Així immunitat es pronuncia ĭ-myū'nĭ-tē. Però atenció: mantenen la grafia etimològica, amb les dues emes: immunity.
• En castellà, refusen parcialment les geminacions, i en aquest cas la doble ema la pronuncien -nm- i, conseqüents amb la pronúncia, l'escriuen també així, tot i que perdent la coherència amb les altres llengües. 

català: immunitat

italià: immunità
basc: immunitatea
francès: immunité

anglès: immunity

romanès: imunitate

Entre portuguès i gallec, la variacions força allunyades d'una mateixa llengua, s'observa una diferència:
gallec: inmunidade
portuguès: imunidade

I entre les llengües eslaves també s'observen diferències entre les que escriuen M i MM:
búlgar: имунитет
rus: иммунитет

Sigui com sigui, és clar que la pronúncia i grafia catalana ens ajuda més en el multilingüisme: és millor etimològicament mantenir la doble m, i és millor pronunciar-la ja que és més fàcil saber no fer-la (per a l'anglès) que a l'inrevés haver de fer-la si no la fas en la teva llengua.