4.4.11

Sobre la porta

- ¿Sabeu per què, quan van en autobús, els partidaris de Democràcia Catalana no toquen mai el botó per sol·licitar la parada?
- Perquè així poden cridar ben fort: La porta!!!


Això de la porta té gat amagat (ara parlo de les portes en general, no de Laporta!). Us heu preguntat mai què és una porta?

En llatí potser ho tenien més clar perquè diferenciaven la pŏrta (porta gran, portal de ciutat), de ostium, janua (porta d'una casa) i fores (porta d'una cambra).  Després la porta va acabar generalitzant-se i significant qualsevol porta.

Però el problema és que porta vol dir dues coses molt diferents: el forat i la peça que el tapa.
  • Obertura feta o deixada expressament en una paret, una reixa, una tanca, etc., des del soler fins a una altura convenient, que permet d'entrar en una casa, una cambra, un clos, etc., o sortir-ne. 
  • Peça o peces, mòbils, de matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, l'obstrueix o permet el pas per ella, en girar a l'entorn d'un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc., o en córrer paral·lelament al mur. 
I encara un altre significat:
  • Casa o habitatge a la qual dóna accés una porta. S'està a la tercera porta del carrer. Viu al segon pis, primera porta
Però quedem-nos amb els dos primers. Quan diem la porta, a què ens referim principalment? A l'obertura que ens permet passar o a la peça que ens ho impedeix? Com pot una paraula significar una cosa i la seva contrària?

Potser és per això que sovint he sentit que per preguntar-te la mida de la porta (del forat) t'ho diuen d'una altra manera: parlen de la llum. La llum es fa servir per referir-se al diàmetre interior d'una estructura tubular (un canó de tres centímetres de llum, un budell de 2 cm de llum, llum arterial. llum intestinal...) i també vol dir la dimensió horitzontal entre dos suports, significat que equivaldria a la mida de la porta-obertura. Així la porta pot ser la llum, o pot ser la foscor (si està tancada).

I encara més discussió sobre la porta, perquè no té merament dos graus d'obertura (obert / tancat). Ni tres (entreoberta). En té un altre de molt interessant. En català diem "ajusta la porta", "he deixat la porta ajustada". Tots sabem què vol dir tancar, verb que té un sentit ampli, però quan diem "ajustar" estem reduint el significat de "tancar" a fer-ho amb clau o algun mecanisme que n'asseguri el tancament. "Ajustar" vol dir que posem la porta (part mòbil) dins el marc al qual s'uneix per les frontisses. Desconec com es diu en altres llengües "ajustar" en aquest sentit però crec que en castellà no ho diuen pas. Diuen cerrada, abierta i entreabierta, però no ajustada (Crec! O en tot cas no en deuen fer un ús tan gran com en català). Amb l'ajustar els catalans demostrem tenir clara la diferència entre encaixar una cosa dins l'altra i assegurar-ne la fixació. Els castellans, per tancar i fixar, echan el pestillo.

Més preguntes: si la porta és la part mòbil o bé el forat... aleshores el marc de la porta és porta o no és porta? I les frontisses formen part de la porta o no? I el mànec? Entraríem en aquell debat filosòfic sobre el vaixell al qual li vas canviant les peces fins a la darrera.... en quin moment deixa de ser el mateix vaixell i ja passa a ser un altre vaixell... 

Però filosofia a part, ens cal saber què nassos és la porta! Altrament podem tenir greu problemes, tant quan pago una porta (hi entra el marc, les frontisses?) com quan encarrego una porta:

Senyor paleta: faci'm una porta (obertura) en aquesta paret però no m'hi posi porta (part mòbil).

I és que la porta és un fenomen complex, ambivalent, i pot estar en múltiples posicions i fins i tot grinyolar si li falta oli o espetegar si es deixa governar pel vent.

1 comentari:

  1. Anònim6:34 p. m.

    En qualques dialectes diem Clavar per tancar amb clau

    ResponElimina