15.5.11

Campions!

Ahir parlàvem del crit de "Campeones, campeones", corejat amb l'entonació que tothom coneix.

A què es deu que es canti en castellà? Respon a la universalitat que els comentaristes de Teledeporte deien ahir?

La raó és molt senzilla i lliga amb les síl·labes. El nombre de síl·labes de Campeones i les que corresponen a la tonada es corresponen. És lògic, han estat fetes l'una per l'altra.

Aleshores, un "Campions, campions" no hi quadra bé. Hem de fer forçar un "Cam-pi-o-ons, cam-pi-o-ons" que no queda tan bé. Ens passa com amb la substitució del bueno...

Així, hi ha dues solucions: o canviar la cançoneta o modificar la lletra.

  1. Per a "campions" el que hi lligaria més és un crit no tan melòdic i més contundent com "Cam-pi-ons, cam-pi-ons...!"
  2. Mantenir la cançoneta necessitaria una variant com ara "Campions som, campions som...". Perquè no es vegi un afegitó merament formal, cal exagerar-lo, donar-li força.

2 comentaris:

  1. Jo proposo un cant (que, si el tinc al cap deu ser perquè l'he sentit per qualque banda, no per originalitat meua; la supèrbia no entra al meu diccionari) una miqueta diferent, però tan efectiu com l'altre. Només cal que l'introdueixi la persona idònia al moment adient. I entrarà amb la mateixa naturalitat que el "olèlè, olàlà, ser del barça és el millor que hi ha".
    El cant és:
    campi-campi-campi-campi oooooons, campi ooooons, campi ó ó ooons.
    No sé si se'n pot arribar a copsar l'ànima sense escoltar-lo, però vaja, és ben fàcil i té prou ritme.
    Ara només cal fer-ne la campanya adient.
    Som-hi!

    Pd: molt bon blog!

    ResponElimina
  2. Me la imagino perfectament!
    també es podria fer amb la variant
    Barça-Barça-Barça-campi oooooons, campi ooooons, campi ó ó ooons.

    ResponElimina