Aquí teniu dos vídeos, un de la celebració del títol de lliga de la temporada 2010-11, i l'altre de la mateixa celebració però reinterpretada per Crackòvia. Els hem posat amb la intenció d'aclarir que el Barça té cantera, és a dir, ganes de cantar.
Per descomptat que la base d'aquest club és la pedrera, però els èxits li han portat cantera.
Podríem dir: Només de sentir els primers compassos de l'himne ja ens venia cantera.
L'etimologia de cantar té una curiositat. I és que no prové directament de la paraula llatina que volia dir cantar (canere) sinó del freqüentatiu cantare (cantar habitualment).
Al Rodamots ens exemplifiquen la cantera amb aquest retall:
Els jugadors són éssers vius, creixen com les plantes d'un planter i, encara que siguin baixets, acostumen a tenir bona planta. Potser per això planter és una opció millor que no pas pedrera, entesa com el lloc d'on es treu la pedra per pavimentar. Però a Barcelona la Pedrera ens remet a Gaudí, i els nois del planter del Barça ens han fet gaudir. A més, cada cop que han vençut ens han fet venir cantera, és a dir, ganes de cantar. D'aquí que puguem afirmar que el planter fa cantera.
• Màrius Serra, «Cantera?» (Avui Cultura, 20 de maig del 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada