30.9.11

L'escut d'armes d'en Lleonard i les armes reials catalanes

#Psicolabis .
Estic molt content d'aquesta ciutat 
que porta el nom del FC Barcelona
Josep Lluís Núñez

Ja que estic veient el Codi da Vinci a TV3, em permetré de fer un psicolabis fàcil -reproduint un article- però summament interessant perquè aporta una visió diferent de la història, sobre Leonardo da Vinci... o potser Lleonard!

De fet, el començament de la pel·lícula aporta una reflexió que ens pot ser útil. Un professor (el protagonista del film) projecta unes imatges que tothom malinterpreta perquè els seus referents culturals no els permeten de pensar que poden voler dir altres coses. Potser és el mateix que passa amb el Leonardo / Lleonard, que fins i tot no es dubta del fet que les tres barres vermelles del seu escut d'armes vingui del poble de Vinci, quan resulta que és a l'inrevés (com l'acudit del Núñez), però de debò:


L'escut d'armes d'en Lleonard i les armes reials catalanes

Quasi la totalitat dels biògrafs assenyalen que en Lleonard tenia un escut d'armes familiar. A més a més, el Còdex Magliabechiano, ens reporta que va ser "fill legítim" i que "era, per part de mare, nascut de bona sang"[1]. Llavors, com que el text d'aquest còdex és datat segons En Carlo Vecce vers el 1565[2], constituint, així, el segon text més antic que ens parla d'En Lleonard, caldria que hi donéssim una importància capital, perquè tenim una informació no censurada del tot, que ens permet adonar-nos que som davant d'un altre personatge -d'un personatge noble-, que no pot ser el pintor autodidacte, fill il·legítim de mare pagesa i analfabeta, que viu tota la infantesa a Vinci, sense cap mena d'educació especial.
A vista d'aquesta informació, que jo tinc per verídica, l'escut d'armes d'En Lleonard pren una dimensió novíssima. Parlem, doncs, ara de l'escut d'armes. Perquè, com és de tothom sabut, era el mateix que el de la reialesa catalana: tres pals de gules en camper d'or. Així apareix ja, al 1746, a l'arbre genealògic de la família da Vinci, que trobem al manuscrit de la Genealogia e scritture della famiglia da Vinci, conservat a la Biblioteca dell'Accademia Nazionale dei Lincei e Corsiniana, de Roma[3].
Un escut amb tres barres torna a aparèixer en un retrat de l'artista fet per En Francesco Allegrini al 1766, que es troba al segon volum de la Serie di ritratti d'Uomini Illustri Toscani con gli elogj istorici dei medesimi, editat a Florència al 1768[4]. Conformement, al 1895, al seu estudi sobre l'heràldica vinciana, En Teostene ens torna a assabentar que "l'escut de la família Da Vinci, a la qual pertanyia En Lleonard, és compost de tres pals vermells en camper d'or"[5]. Tot i amb això, en algun armorial italià els pals són quatre. Blaus, però quatre, com apareixen al Blasonario Fiorentino[6]. L'Elisabetta Ulivi no es pot estar de comentar que les barres són blaves, "en lloc de vermelles, com acostumen a figurar a l'escut de la família"[7]. I, tot seguit, a sota mateix, reprodueix un altre escut, amb la llegenda següent: "Armes de la família Da Vinci. Tres pals vermells sobre camp d'or"[8]. Però fos com fos, tant si eren quatre o tres els pals de les armes de l'escut, el que en resulta evident i incontrovertible és que som davant de les armes reials catalanes.

L'escut de la vila de Vinci, avui dia, no és ben bé així, per tal com conté un castell a la part superior i els tres pals a la inferior. I això podria donar a entendre que els pals ja es trobaven a les armes antigues de Vinci i que la família d'En Lleonard les va prendre de les armes comunals de la seva vila natal. Però res més lluny d'això. Segons En Teostene, les armes més antigues de Vinci "són un castell"[9]. Llavors, "al maig del 1872, el doctor Rafaello Colzi, de Pistoia, em narrà que, sent al 1860 síndic de Vinci, s'ocupà de donar a aquest comú unes armes especials. En parlà, doncs, amb el comte Luigi Passerini, secretari de la I. i R. Diputació sobre la Nobilitat i Ciutadania, el qual li digué de prendre un salcio, o sigui un vímet. En Colzi, poc satisfet de la resposta, es decidí de compondre ell mateix les armes del Comú, posant a la part inferior l'escut de la família da Vinci, pals vermells en camper d'or, i a la superior un castell imaginari marró en camper blau"[10]. I potser aquest nou escut ha desorientat o desviat la mirada als erudits, que han passat per sobre l'escut d'armes d'En Lleonard totalment hipnotitzats. I tot i la força i la cridòria dels pals vermells sobre camper daurat, no han sabut veure-hi res d'especial.


Si us interessa i voleu aprofundir en els detalls històrics, se n'ha escrit més, com ara:

Lleonard i la casa Reial catalana d'ItàliaUn intent de desfalsificació i restauració biogràfica

29.9.11

ESTA ES LA RAZÓN POR LA CUAL SOY INCAPAZ DE APRENDER A HABLAR O ENTENDER EL INGLES!!!

#Psicolabis .

Recollit de la xarxa:
Tomado de la red:
             

              
                LA PRUEBA CONSTA DE TRES MÓDULOS...
              
              
                MODULO BÁSICO
              
                "Tres brujas miran tres relojes Swatch. ¿Cuál bruja mira cual reloj Swatch? "
              
                En inglés:
              
                "Three witches watch three Swatch watches. Which witch watch which Swatch watch? "
              
                MODULO AVANZADO
              
                "Tres brujas 'travestis' miran los botones de tres relojes Swatch. ¿Cuál bruja travesti mira los botones de cual reloj Swatch? "
              
                En inglés:
              
                "Three switched witches watch three Swatch watch switches. Which switched witch watch which Swatch watch switch? "
              
              
                ...Y ESTE ES PARA MASTERS:
              
                "Tres brujas suecas transexuales miran los botones de tres relojes Swatch suizos.
                ¿Cuál bruja sueca transexual mira cual boton de cual reloj Swatch suizo? "
              
                En inglés:
              
                "Three Swedish switched witches watch three Swiss Swatch watch switches. Which Swedish switched witch watch which Swiss Swatch watch switch? "
              
                Y LUEGO DICEN QUE EL INGLES ES FACIL... QUE WISHEN A SU SWITCHED MOTHER!!!!

28.9.11

Els plugs no serveixen. Endollem-nos!

#Psicolabis #Etimologia .

No m'agrada el plug anglès (endoll). El sentit primigeni que té topa amb el sentit d'endoll. Plug volia dir (i encara té aquest sentit) tapar, tap que es fica dins del forat. En aquest sentit és interessant que diferenciïn el tapar que va per sobre (cover, com el nostre cobrir) del plug de quan tapes un forat o una ampolla (ficant el tap a dins). De fet, la mateixa sonoritat del mot ja diu molt d'aquest sentit (pl.., com placa).

Certament un plug és un tap. Però també vol dir endoll. I és clar que un endoll tapa els forats! Però la seva funció no és tapar sinó precisament la d'obrir, la de fer que hi circuli l'electricitat. És, doncs, un sentit equívoc, que sols s'explica per una comprensió de l'endoll com un tap!

Endollar vol dir exactament el contrari: etimològicament vol dir canó, tub... Això sí que explica què és un endoll: del germ. fràncic *dŭlja 'tub, canó'

(plŭgpronunciation
n.

  1. An object, such as a cork or a wad of cloth, used to fill a hole tightly; a stopper.
  2. A dense mass of material that obstructs a passage.
  3. A usually cylindrical or conic piece cut from something larger, often as a sample.
  4. Electricity.
    1. A fitting, commonly with two metal prongs for insertion in a fixed socket, used to connect an appliance to a power supply.
    2. A spark plug.

v.pluggedplug·gingplugs.
v.tr.
  1. To fill (a hole) tightly with or as if with a plug; stop up.
  2. To insert (something) as a plug: plugged a cork in the bottle.


Read more: http://www.answers.com/topic/plug#ixzz1ZGbhBdtG

27.9.11

Insegurs pronunciant paraules llargues angleses

#Psicolabis .

Curiosament és en paraules llargues i sovint d’origen llatí on se senten coses més lamentables per part del catalans (o llatins en general) parlant en anglès. Però encara és més curiós que sovint sigui per no saber neutralitzar, cosa que per als catalans orientals hauria de ser bufar i fer ampolles!

La mala pronúncia que detectem no solament és per fonemes mal executats sinó sobretot per una inseguretat o vacil·lació que s'aprecia força entre les persones que poden expressar-se en anglès en fases inicials o fins i tot mitjanes però que tenen inseguretats en l'entonació i el detall vocàlic. Vegem-ho amb un exemple:

componential 

Qui no ha adquirit una bona pronúncia en anglès és fàcil que li costi dir aquesta paraula que en canvi no hauria de ser gens complicada per a un català oriental. La pronúncia correcta és (kŏm'pə-nĕn'shəl). He notat que el problema són les dues primeres síl·labes (fixeu-vos: dues de seguides a inici de mot i àtones). Es tendeix a fer les dues com a ‘o’ komponènshəl o bé, si s’apunta una mica millor, les dues com a neutres kəmpənènshəl.

On rau exactament el problema? El cas és que és senzill de solucionar un cop aquest s’ha detectat. Es tracta de l’accent secundari i la manera ràpida de donar-hi correcció consisteix a pensar el mot talment com si fossin dues paraules kòmpə nènshəl cadascuna de les quals amb la seva vocal tònica (una ‘ò’ i una ‘è’ obertes) i la seva vocal àtona (neutra). Llegiu en català oriental: còmpa nènxel.

A partir d’aquí ja sols ens queden els matisos, molt més fàcils de poder fer perquè ja ens sentirem segurs en la pronúncia. I el que caldrà és bàsicament fer la ‘ò’ més oberta del que la fem en català i donar molt poca força a la darrera vocal (de vegades pot ser gairebé imperceptible i que la ‘l’ faci com de vocal).

26.9.11

I am el moïment! A heure!

#Psicolabis .

Diuen que van dos andalusos per la selva i un li diu a l'altre:
-Pepe, una boa!!!
I l'altre contesta:
-Vivan los novios!!!



Hi ha gent que no té ni fava d'anglès però que tota la vida ha dit "I am". No és un gest d'existencialisme ni una anglofonia remota subconscient! Els "I am" a la catalana tenen un altre origen.

És habitual sentir un "aiam (I am) què has fet avui a escola" o "aiam el moïment que feu"

Aiam és un mot potser mai escrit però existent. Bé, de fet, per internet se'n troben d'escrits, però no en textos de major rigor. És un vulgarisme per aviam, que deu provenir de la hibridació de "a veure" amb "vejam", donant un aveiam que passa a aviam.

I és que el relaxament de la -b- intervocàlica és un fet en pronúncies relaxades. La majoria de gent, en una pronúncia col·loquial deixar anar diu moïment per moviment! Fins i tot, de vegades, en un excés de relaxament bucal, podem arribar a dir "a heure" en lloc de "a veure".

En anglès això no els pot passar perquè la seva -b- sempre és oclusiva, a diferència de la nostra que és aproximant, i dóna per diferents graus d'aproximació entre els llavis. Hi ha un punt en què l'aproximació és purament un pensament (un penhament que diria l'Adrià Ferran del Polònia!). Un pensament o una intenció que pràcticament no arriba a realitzar-se en res tangible.

Nosaltres pensem el so, però de fet no l'articulem. Si la pronúncia relaxada és molt generalitzada, un infant ja pot aprendre el mot sense consciència de la presència d'una lletra. Així evolucionen les llengües.

En el nostre cas, sabem que el so hi és i el podem realitzar més o menys en funció del nivell de la parla, més formal, més col·loquial, més vulgar, o finalment deixat anar. L'estat etílic dificulta l'aproximació, és a dir, les aproximants, de manera que es percep aquesta pronúncia més vulgar, d'una laxitud deixada anar.

25.9.11

Outlook i insight

#Psicolabis .

El sentit evident dels dos mots anglesos outlook i insight ens diu que voldrien dir alguna cosa com mirada enfora i vista endins. Són dues coses ben diferents, oposades, i en canvi resulta que -en un dels seus sentits- volen dir pràcticament el mateix (un outlook és un concepte; un insight és una idea). Però aquest sols és un dels seus sentits:
  • Outlook vol dir perspectiva, vista, concepte, panorama, punt de vista. A point of view; an attitude (a positive outlook). Expectation for the future (the long-term outlook for economic growth). A place where something can be viewed. The view seen from such a place. The act of looking out. 
  • Insight vol dir perspicàcia, idea, penetració. The capacity to discern the true nature of a situation; penetration. The act or outcome of grasping the inward or hidden nature of things or of perceiving in an intuitive manner.
El mot outlook és ampli: el lloc mirat (vista, perspectiva, panorama), el lloc des d'on mires, la manera com mires (punt de vista)...

L'insight és més concret però alhora més psicològic. Quan tot això que contemplem ens entra a dins... el fet de discernir la veritable natura dels fets (perspicàcia...). Potser també podria voler dir interpretació de les impressions.

Primer fem un outlook (mirada), des d'un outlook (punt des d'on mirem) tot mirant amb un outlook positiu (actitud). Després fem un insight (discerniment) carregat d'insight (perspicàcia).

Anem al català: tant perspicàcia (visió mental aguda) com perspectiva provenen del llatí perspicĕre (mirar a través).

En anglès diuen mirar enfora (outlook) per a allò que el llatí i les llengües romàniques diem mirar a través (perspectiva). I diuen vista endins (insight) per a allò que també diem mirar a través (perspicàcia).

En endavant hauré de pensar bé com faig servir aquests mots. Potser els usaré circumspecte... (de circumspicĕre, mirar al voltant, anant molt amb compte amb el que dic).

24.9.11

M'he estrenat a Forvo amb responsabilitat

#Psicolabis .

Coneixeu forvo.com? Us permet saber com es pronuncien les paraules en diferents llengües. I són els mateixos usuaris els que enregistren les paraules amb la seva pronúncia nadiua. Avui m'he estrenat pronunciant-hi 'responsabilitat': http://ca.forvo.com/word/responsabilitat/#ca. He provat amb altres mots com responsable, sostenibilitat o memòria, totes elles pròpies del meu àmbit professional de l'RSE, però un home eivissenc se m'havia avançat!

És interessant el fet que has de marcar la teva ubicació per tal de veure a quina zona dialectal pertanys, i una paraula pot tenir diferents representacions. Per al valencià, s'ha categoritzat l'especificitat diferenciant català [ca] de català-valencià [caVal], amb el detall de qualitat filològica de no trencar la unitat de la llengua. Bé, no es trenca formalment, però sí pràcticament perquè no et permet comparar agrupades en una mateixa pàgina les diferents pronúncies que un mot pot tenir en català.

Per cert, podria usar aquest aplicatiu per indicar a un estranger com es pronuncia el meu nom, encara que sigui a trossos:

http://www.forvo.com/search/Josep%20Maria/
http://www.forvo.com/word/canyelles/#ca 

Aquí en teniu una presentació:

23.9.11

Saps dir-ho en català?

#Psicolabis

Aquest text circula per internet:


La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe maneflai tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.

Un casamentero és un matrimonieri una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada-en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu
eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus(sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.  
No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim influenciar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaria).

22.9.11

Tothom a cardar

#Psicolabis

Us proposem aquest debat, amb l'article de Roser Cassany a Vilaweb:

Tothom a cardar



Quim Monzó retreu a Albert Om a 'El convidat' que fes servir l'expressió 'fer sexe', i això ha mogut debat a Twitter · En parlem amb Màrius Serra, Marta Rojals i Joan Olivares

massa barroer). Estic influenciat per l'anglès...' Amb aquesta piulada l'economista Xavier Sala-i-Martín preguntava a Quim Monzó l’expressió correcta en català de l'acció de cardar. '@XSalaimartin La forma habitual és cardar o follar. Avui dia ja no sobten tant com abans. Però, si la persona que ha d'expressar aquesta idea considera que aquests verbs són massa grollers, doncs aleshores hi ha fornicar, copular... Un munt. Però mai 'fer sexe' o 'tenir sexe', que són traduccions googleres de 'to have sex'', va respondreQuim Monzó pocs minuts després. Sala-i-Martín li va agrair l'aclariment.
El debat va sorgir arran del programa 'El convidat' de TV3 d'ahir (vegeu-loíntegre), en què, Albert Om, en una conversa sobre matalassos, va dir que, al llit, a més de dormir, hi feia sexe. 'Tu ets dels que fas sexe? Ho sento, ja hem acabat! Jo faig la migdiada, però mai no faig sexe!', va replicar-li Quim Monzó. A la gent que diu 'fer sexe' o 'tenir sexe', va dir, els arrencaria la pell a tires 'fins que es quedessin en carn viva.'
'Fer sexe', en català, no té cap sentit. Per l'escriptor Màrius Serra, 'és un anglicisme dels últims vint anys i segurament té origen en males traduccions de l'anglès, sovint filtrades pel castellà, de films i de revistes americanes'. Serra aplaudeix el gest de Monzó i, en declaracions a VilaWeb, el felicita i advoca per convèncer les noves generacions de 'tornar a cardar, com s'ha fet sempre, i a deixar-se d'històries'. 'Com i de quina manera hem de cardar els catalans és un debat que tard o d'hora calia recuperar', diu, sobretot tenint en compte que en la nostra llengua hi ha una oferta amplíssima per a referir-se a tota mena d'actes sexuals.
'Només de sentir això de 'fer sexe' ja et passen les ganes de fer cap cosa', s'exclama l'escriptor valencià de novel·les eròtiques Joan Olivares, que apunta algunes fórmules equivalents més populars i valencianes: 'pergar-ne un', 'llaurar el bancalet' o, simplement, 'fer-ho', una expressió que, d'altra banda, revela el valor universal de l'acte.
'To have sex' ('tenir sexe', en una traducció literal de l'anglès), podria ser l'origen d'aquesta deformació de la llengua. Però Serra n'hi afegeix una altra: 'fer sexe també pot ser una mala evolució del 'fer l'amor', empesa per un atac de carrinclonisme'. Per l'escriptora Marta Rojals, que diu que mai fins ara no havia sentit dir 'fer sexe' o 'tenir sexe', el que s'ha de fer és 'cucar', expressió originària de les Garrigues. 'És la manera més bonica, fina, i agradable que he sentit per a referir-s'hi; mira si és maca que és el que fan les bestioles i el jovent ho ha incorporat de manera natural al llenguatge popular'. És força habitual sentir dir que 'els matrimonis fan l'amor i les parelles follen', diu Rojals, que considera que l'ambientació pretesament romàntica que s'implicita dins de 'fer l'amor', avui dia queda lluny de tot joc sexual que tingui quelcom de murri o descarat.
'Fer l'amor és una expressió que ha passat a ser massa tova per a parlar de sexe per qui vulgui ser més asèptic', diu Serra. De fet, explica, en textos i poemes de català antic, 'fer l'amor era equiparable a tot el procés de festeig que, en funció de l'èxit, podia culminar o no en l'acció de fornicar'.

De sinònims n'hi ha per donar i per vendre. Serra n'aporta uns quants més: 'a Hostalric rostollen, i, a Vilanova, pitgen; allà, els que més carden, són els pitjaires, els que es passen la nit pitjant; i, a ponent, tots, joves i grans, catxen; tot això, a banda de 'fotre un clau', que és la fórmula més popular explícita de totes.' 
'Follar', trepitjar raïm
Tots tres escriptors admeten, això sí, que la fórmula més estesa és la de 'follar'. Ara, 'follar', que en català vol dir trepitjar el raïm, i, com recorda Serra, 'és un castellanisme si el que volem és referir-nos a l'acció de cardar.' El mateix president Mas va sorprendre tothom quan, en un programa radiofònic de RAC1, fa uns quants mesos, admetia amb elegància no haver follat mai, atenent-se a l'autèntic signifcat de la paraula.
Ara, el cert és que, follant (el raïm), com diu Serra, el cos executa un moviment que podria recordar l'acte sexual, de la mateixa manera que cardar la llana no deixa de ser una manera de recórrer amb les mans una superfície densa i peluda amb el propòsit d'extreure'n la part realment valuosa.
'L'horticultura dóna molt de si'
Amb permís de les Illes, on, entre d'altres coses, s'hi 'xerrica' a tort i a dret, el territori del país amb més oferta lingüística en aquest àmbit és el País Valencià. La llista seria molt llarga i, com explica Olivares, 'en una sola novel·la puc usar quaranta fórmules diferents per a parlar tant de l'òrgan sexual masculí, com del femení'.
Les preferides? El 'perpal', una peça metàl·lica allargada, que fa funció de palanca, i que prement-ne la punta, s'alça de cop talment com un gran penis erecte. O, si el membre no té la mida esperada, se sol dir: 'Xiquet, xiquet, això que tens és una bajoqueta!'. 'Ací, l'horticultura dóna molt de si', explica Olivares, recordant que seria difícil trobar una fruita i o una verdura que no formés part, en alguna comarca, de l'ampli ventall d'expressions populars amb reminicències sexuals. De sexe, per tant, n'hi ha molt, però 'se'n fa poc'. I els pebrots, que no ens els toquin.
Autor/s: Roger Cassany
Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/3930213/20110921/cardar.html

21.9.11

Les geminades angleses

#Psicolabis

Hi ha lletres que es presenten geminades, és a dir, doblades: nn, ll, mm... Geminar prové del llatí geminare, derivat de geminus, -a, -um, que volia dir bessó. Curiosament geminar no té cap geminació, i no té cap connexió amb la gemma, la pedra preciosa o el botó floral, d'igual forma en llatí.

En català no tenim cap problema per pronunciar bona part d'aquests grups consonàntics, mentre que en castellà mm ha passat a nm. Respecte a la 'l' geminada, que en català es grafia 'l·l', en castellà també existeix, encara que no s'escrigui. Pensem en les pronúncies vulgars però molt esteses de comel·la per comerla.

Parlem de l'anglès. Les geminades gràfiques que presenta abastament la llengua anglesa no es traspassen a la pronúncia, però pot passar que de vegades el nostre substrat lingüístic ens faci una mala passada.

nn

Crec que mai m'han ensenyat que el grup nn en anglès es pronuncia sempre com una 'n' simple. En conseqüència, hi ha mots que els pronunciava bé i altres malament, ja que no ho tenia assumit com una regla i, per tant, era fruit de l'aprenentatge mot a mot. Fa un temps vaig adonar-me'n per culpa de la innovació (de la pronúncia de la innovació!). I vinga dir 'innoveixen'... i ara resulta que m'adono que és 'inəveixən' (al damunt, resulta que m'havia quedat una 'o' sense neutralitzar en la meva representació fònica de la paraula. Crec que ja he fet net, tot i que no sé si pot ser que en algun altre cas també l'espifiés. Per exemple, tot i que no recordo haver-la dit mai, tinc la sensació que també hauria dit malament aquesta altra: 'greenness'. Em permeto de considerar la lletjor de no pronunciar aquestes consonants doblades!

mm

El cas de la doble m és més fumut. La nostra intuïció ens fa més difícil fer com una 'm' simple paraules com ara immaculate, immaterial, immature, immeasurable, immediate, immigrant, immobile, immolation, immoral... De fet, solament he trobat com a excepcions (i per tant geminacions reals), aquests dos casos en què correspon clarament a paraules compostes: roommate i teammate.

Els casos de pp, gg, bb, tt, rr... tots es fan simples també. L'únic cas on la consonant simple o geminada té un valor diferencial és amb la 's' sonora o la 'ss' sorda, tal com també fem en català o en altres llengües.

Las geminadas inglesas

#Psicolabis

Hay letras que se presentan geminadas, es decir, dobladas: nn, ll, mm... Geminar proviene del latín geminare, derivado de geminus,-a,-um, que quería decir gemelo. 

En catalán no tenemos ningún problema para pronunciar buena parte de estos grupos consonánticos, mientras que en castellano mm ha pasado a nm. Respecto a la 'l' geminada, que en catalán se grafía 'l·l', en castellano también existe, aunque no se escriba. Pensemos en las pronunciaciones vulgares pero muy extendidas de comel·la por comerla

Hablemos del inglés. Las geminadas gráficas que presenta ampliamente la lengua inglesa no se traspasan a la pronunciación, pero puede ocurrir que a veces nuestro sustrato lingüístico nos haga una mala pasada.

nn

Creo que nunca me han enseñado que el grupo nn en inglés se pronuncia siempre como una 'n' simple. En consecuencia, hay palabras que las pronunciaba bien y otras mal, ya que no lo tenía asumido como una regla y, por tanto, era fruto de un aprendizaje palabra a palabra. Hace un tiempo me di cuenta por culpa de la innovación (de la pronunciación de la innovación!). Y venga decir innoveishon... hasta que me di cuenta que
es 'inəveishən'. Ahora creo que ya he solucionado el tema... almenos teóricamente, no se si prácticamente. Por ejemplo, aunque no recuerdo haberla dicho nunca, tengo la sensación de que también habría dicho mal esta otra: 'greenness'. Me permito considerar la fealdad de no pronunciarse estas consonantes dobladas! 

mm 

El caso de la doble m es más fastidiado. Nuestra intuición nos hace más difícil hacer como una 'm' simple palabras como immaculate, immaterial, immature, immeasurable, immediate, immigrant, immobile, immolation, immoral... De hecho, sólo he encontrado como excepciones (y por tanto geminaciones reales), estos dos casos en que corresponde claramente a palabras compuestas: roommate y teammate. Los casos de pp, gg, bb, tt, rr ... todos se hacen simples también. El único caso donde la consonante simple o geminada tiene un valor diferencial es con la 's' sonora o la 'ss' sorda, tal como hacemos en catalán o en otras lenguas.

20.9.11

Científics catalans rastregen l'ADN dels cognoms

#Psicolabis

Reproduïm aquesta notícia:


Volen esbrinar si les persones que comparteixen cognom tenen un mateix origen genètic
Els investigadors han fet una llista dels 50 cognoms més antics.Els investigadors han fet una llista dels 50 cognoms més antics. F. MELCION
Per què hi ha cognoms catalans més freqüents que d'altres, com ara Serra i Vidal? ¿Els Alemany són realment d'origen alemany, i els Danés, danesos? ¿Són descendents de jueus els portadors de cognoms com Estruch, Maimó i Salom? Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de la Universitat Pompeu Fabra, encapçalen un projecte que pretén respondre aquestes i altres preguntes utilitzant la genètica. Les anàlisis genètiques en el cromosoma Y dels portadors actuals d'alguns cognoms permetrà tirar enrere per datar l'arribada dels primers portadors d'aquests cognoms, veure si van sorgir-ne molts de manera simultània en diferents llocs o si van ser-ne pocs però es van reproduir molt. També es podrà saber si els cognoms com Alemany van ser iniciats per persones que van venir d'aquests països i que els van adquirir com a sobrenom.
Podeu llegir-ne més a l'ARA Premium.

I Colom?
Els investigadors de l'IBE també participen en un altre projecte per trobar l'origen dels cognoms Colom i Colombo. Amb aquest estudi esperen revelar si Cristòfol Colom era català, balear o italià. "Per les anàlisis genètiques que hem fet, tots els descendents de Coloms de Mallorca vénen d'un únic iniciador. Pel que fa als Colombos, hem pogut saber que provenen d'orfes d'un hospital de Milà als quals es posava aquest cognom, com aquí es feia amb Expósito", explica Calafell.

19.9.11

El dèbyte bancari

#Psicolabis #Etimologia

Com que el total de deutes del sistema bancari s'ha multiplicat per 8, enlloc de parlar de dèbit ja podem parlar de dèbyte.

Inspirat en l'acudit:
-Què fan 8 bocabits?
-Un BOCABYTE.

Per cert, bit i byte són dos mots anglesos (que ja hem fet nostres) i que provenen d'acrònims:

bit [de l'angl. nord-americà bit (1948), abreviació de bi(nary) (dig)it 'unitat discreta (digit) en un sistema binari (binary)']


m INFORM Unitat de mesura del contingut informatiu d'un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí no, o, més generalment, 1


byte [acrònim de l'angl. BinarY TErm 'terme binari']

m INFORM Cadena de bits de longitud fixa, habitualment 6 o 8, tractada com a unitat i generalment corresponent a un caràcter. 

18.9.11

Si hi ha un cat no es preocupi que jo l'hi trobo

Comencem amb acudit:

Això és un fuster que busca un ajudant de fusteria i un dia li arriba un noi jove:
-Miri, m’interessa la feina de fuster…
- Molt bé noi! Doncs a veure què saps fer- li treu un tronc gruixut i li posa al davant 
-Treu-me un Sant Josep d’aquí!
I el noi tot decidit agafa una eina que li vagi bé i comença a picar i a treure fusta i més fusta, i més fusta i més fusta… fins que li queda un llistonet petitó a la mida d’un llapis i el fuster li diu
- Escolta, que no t’he dit que en traiessis un sant Josep?
- Vostè no es preocupi que si aquest Sant Josep és aquí a dins ja sortirà, ja!


Això és el que devien pensar els dissenyadors de la nova campanya de productes catalans per a Caprabo. Si a dins de la paraula alimentació hi ha un símbol de catalanitat el trobarem. I a fe de déu que l'hi han trobat, ni que sigui capgirat! Un TAC que esdevé CAT.

Torna la promoció dels productes catalans a Caprabo. La cadena de supermercats posa en marxa aquest setembre una campanya de promoció de productes catalans destinada a potenciar el consum d’articles d’alimentació a Catalunya. La iniciativa compta amb 600 referències, un 24% més que la campanya de 2010, i una rebaixa en els preus de fins el 50%. LLEGEIX MÉS

17.9.11

Exportem els butzos!

Vam parlar d'estar butzo a "M'esgangalaràs la samarreta, que estàs molt butzo!". Aquest mot és un dels vilanovismes (no sé per on s'estén més) que cal fer-los arribar al conjunt del domini lingüístic, exactament igual que esgangalar.

Però avui ens referirem a l'origen de butzo, que no és altre que butza. No és que les panxes masculines hagin arribat més tard que les femenines, sinó que els adjectius butzo/butza provenen del nom dialectal butza, que vol dir conjunt dels budells i de les altres vísceres abdominals, també anomenats butzada o butzam. Trobem també els derivats butzer -a (m i f dial Tripaire) i butzeria (f dial Lloc on venen butzes; triperia).

Al diccionari, però, no hi surt butzo, ni com a mot dialectal! Que fort! Com s'ho feia la canalla de fora de Vilanova de petits per mirar les pel·lícules d'El butzo i el prim?

Butzo, a més, és un mot onomatopeicament impecable: inici amb 'b' que indica el volum esfèric de la panxa (com bola), i el so 'tz' que suggereix el vaivé sacsejant d'un ventre voluminós.

Em reitero en la proposta d'assumir aquest mot des de tot el domini lingüístic per a cobrir la mancança en el registre estàndard d'una paraula que signifiqui gras però amb to no mèdic sinó col·loquial.

16.9.11

Cantin-t-ho

#Psicolabis

Llegint un text en francès m'he aturat en aquesta pregunta que m'ha fet pensar:


En quoi votre structure instaure-t-elle une...?

El motiu del meu posat consirós no era tant sobre el contingut de la qüestió sinó sobre la lletjor de la solució  instaure-t-elle, amb aquesta 't' inserta enmig, sense cap origen etimològic (ni lògic) sinó merament per un costum se suposa que eufònic en la pronúncia.

De fet, en català també es dóna una situació similar, en l'imperatiu de tercera persona del plural (aplicat sobretot per al vostès): Cantin-ho, estudiïn-ho, vagin-hi... tenen com a forma habitual de pronúncia Càntint-ho, estudiïnt-ho, vàgint-hi.

No és el mateix perquè en el nostre cas es dóna molt poc sovint. I sobretot perquè no ho escrivim. Com que és una pronúncia popular però que suposa una irregularitat, crec que és més raonable no escriure-la, si bé pot donar algun maldecap a qui ho hagi d'escriure algun cop i tingui dubtes, o sobretot a qui ho llegeixi i no li acabi de sonar bé la lectura literal. Però per això hi ha l'ensenyament, on ens han explicat que això succeeix. Us imagineu que al Pompeu Fabra -inspirant-se en el model francès- se li hagués ocorregut de fer-nos escriure cantin-t-ho, estudiïn-t-ho, o vagin-t-hi?

Però gràficament segueixo dient que no m'agrada la solució francesa del instaure-t-elle.

15.9.11

Em sento joiós

#Psicolabis # Etimologia

Avui, dinant amb un co-patró d'una fundació, li he preguntat si en francès el mot joie (equivalent al català joia) també servia per diferenciar-se d'una felicitat més general. En català la joia implica més profunditat que no una felicitat que pot ser més fugissera o hedonista. La joia és més espiritual.

Al diccionari no hi diu tant:
  • Felicitat: estat de l'ànim plenament satisfet. 
  • Joia: gran alegria. Del llatí gaudia, pl de gaudium (goig).
Però el fet és que un gat o un gos poden restar feliços però no joiosos! (dic jo, vaja!).

Curiosament en francès és al revés ja que joie tindria el caràcter més puntual mentre que bonheur el més profund. No deixa de ser estrany que la "bonahora" vagi més enllà de l'hora de rellotge mentre que la joia s'esgoti en el fet! Potser la caràcter de la pronúncia de joie, jwa, li dóna aquest sentit fogós. Ja hem explicat en altres ocasions que els diftongs creixents tenen aquesta particularitat de reflectir el moviment, l'acció, la força exterior, mentre que els decreixents la serenor, la força profunda.
  • Joie: sentiment de bonheur, émotion agréable et profonde. Ce sentiment, lié à une cause et manifesté ouvertement. Par extension la cause d'une joie
  • Bonheur: plénitude, satisfaction complète. Chance, hasard favorable.
I lligat a bonheur, tenim heureux: content, qui jouit du bonheur, qui éprouve une satisfaction, momentanée, chanceux, favorable, qui a un caractère bon naturellement, qui est tellement réussi, tellement judicieux que ça paraît découler de la chance..

14.9.11

El futbol obert dels catalans i tancat dels anglesos

#Psicolabis # Etimologia

No parlo d'esport sinó de llengua, ja que futbol / football es pronuncia amb una 'ò' en català i amb una 'ó' en anglès.

De fet, en Màrius Serra ho explica malament en el magnífic discurs que va fer a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya:


Podeu trobar el text transcrit aquí. I aquest és el fragment on l'espifia (cosa que no té cap importància i més en el marc de l'excel·lent discurs on ho va dir):
Busquem un exemple de paraula ben viva, futbol. Prové d’un anglicisme, foot ball paraula plana en anglès, la segona síl·laba de la qual té una o oberta i llarga. Fabra en va proposar l’adaptació a la llengua catalana. Ara fa 100 anys en podíem haver dir futbol, com fan en castellà, però els catalans de parlar oriental, tendiríem a pronunciar futbol igual com diem tèrbol. Hi havia una altra possibilita, és clar, desplaçar l’accent a la segona com en el cas del portuguès futibol i així es pronunciaria oberta en tots els dialectes del català i com en el terme original anglès. La forma aguda del futbol, ja sorgia espontània de molts catalanoparlants, Pompeu Fabra simplement va parar orella i va influir després perquè se n’aguditzés la pronuncia. 
ball (pronunciat bôl, és a dir, amb una 'o' tancada, de la mateixa manera que pronuncien call o mall).

Aquesta bola prové de l'anglès antic *beall, i estigui o no connectat etimològicament amb la nostra bola, és evident que hi té una connexió onomatopeica.

I en anglès encara tenen una altra "ball", que en aquest cas sí que hi tenim una connexió etimològica perquè es tracta d'un mot germà del nostre ball.

ball (bôl): A formal gathering for social dancing. // Informal. An extremely enjoyable time or experience: We had a ball during our vacation. [French bal, from Old French, from baller, to dance, from Late Latin ballāre, from Greek ballizein.]

13.9.11

Gran descobriment: Franco era mileurista!

#Psicolabis

El Generalisimo tenia un salari de mileurista, en la que va ser la darrera nòmina que va percebre oficialment:

La podeu veure sencera en aquest PDF

No parlarem de l'etimologia de mileurista, perquè és tan transparent com recent!

Però sí que direm que, com a bon català central, tota la vida he pronunciat Francu, des de petit fins ara. I per descomptat, precedit de l'article: el Francu!

No dic que un registre format s'hagi de posar l'article. Per descomptat que no. Però la pronúncia amb la 'o' relaxada en 'u' és absolutament normal per al cognom d'una persona que vam haver de suportar durant gairebé 40 anys.

No sé si em fan més ràbia els qui diuen Franco amb 'o', els que diuen moto i foto amb 'o', o els que diuen Zoo amb zeta castellana i dues os, però mira que sonen malament! (lògicament, parlo per a un català central!). Repetiu: quan veig la fotu del Francu el tancaria al zou per no posar-me com una motu!

12.9.11

Lògicament, Catalunya està governada per intolerants

#Psicolabis 
Comencem la reflexió amb un acudit:
 
-Hola, Pep. Com et va la vida? 
-Molt bé, he acabat la carrera 
-I què has estudiat? 
-Lògica 
-Ah, lògica? I això què és? 
-Doncs molt senzill. Et posaré un exemple: t'agraden els peixos de colors?
-Si, esclar 
-Doncs, lògicament, si t'agraden els peixos et deuen agradar els animals. 
-Sí 
-Lògicament, si t'agraden els animals et deu agradar la natura.
- Doncs sí 
-Lògicament, si t'agrada la natura és perquè t'agraden les coses maques.
-Doncs tens raó.
-Lògicament, si t'agraden les coses maques t'agraden les dones guapes.
-Doncs sí que m'agraden les dones guapes.
Ja s'acomiaden i una mica més endavant es troba amb un altre amic:
-Hola, com estàs? M'acabo de trobar en Pep i li va molt bé: ha acabat la carrera 
-Ah, i què ha estudiat? 
-Lògica
-I això què és?
-Molt fàcil. Et poso un exemple: t'agraden els peixos de colors?
-No.
-Doncs, lògicament, tu ets marieta.


Potser és la primera vegada que el diari espanyol "El Mundo" col·loca un titular en català a la portada. Però, com us podeu imaginar, no és pas a fi de bé.

Amb una impressionant manca de professionalitat i d'ètica (i lògicament de deontologia professional!) han tret de context un palíndrom graciós i l'han fet servir com a expressió resum de la mobilització catalana en defensa de la llengua. És curiós: ells ataquen i nosaltres ens defensem, però es pot treure punta d'un palíndrom per a girar la truita i fer veure que nosaltres som els violents.

Però això no és tot. Per acabar de mostrar una Catalunya bel·licosa, irracional, i intolerant, il·lustren el titular amb una fotografia d'uns encaputxats cremant dues banderes, una d'espanyola i una altra de francesa. Així ja poden celebrar el seu discurs: com que Mas, Pujol, Maragall, Montilla, etc, estaven escoltant Màrius Serra quan va fer el joc de paraules, resulta que, per una regla de tres, les màximes autoritats catalanes són còmplices d'una mena de kale borroka que es dóna de manera quotidiana a Catalunya promoguda des de les institucions! Quanta infàmia, quanta mentida, quanta mala llet, quanta manca de professionalitat, quanta política de baix nivell portada a terme per falsos periodistes!

11.9.11

L'origen de la paraula Catalunya en l'expressió Gothalania (o Gotholonia)

#Psicolabis # Etimologia

Reproduïm aquest article sobre l'origen del topònim de la nostra nació:


L'origen de la paraula Catalunya en l'expressió Gothalania (o Gotholonia)

L'origen etimològic i significat de la paraula Catalunya roman avui en un misteri atès que cap de les diferents temptatives d'explicació no compta amb l'aprovació d'una majoria significativa d'autors. Una de les explicacions clàssiques per a explicar el seu origen es troba en la semblança que hi ha entre les paraules Catalunya i Gothalania (o Gotholonia). Aquest últim mot significa "terra de goths i alans". Atès que els visigots van establir a Barcelona la capital de llur regne durant un període, la proposta etimològica gaudeix d'un cert crèdit.
... et des alains qui depuis se meslerent avec les Gothz est nomme le pays de Gothalania, quont dit en languaige vulgaire, catheloigne.
Conoció España nuevos señores, nuevas poblaciones de gentes, nuevas leyes, nuevo gobierno, nuevas costumbre y todo nuevo. Sus naturales mudaron la lengua, que tenian, y de la materna, y propria de la tierra, donde bivian (mezclandola con la que era trayda de otra parte) hizieron nuevos lenguajes, y phrasis de hablar. "Y aunque toda ella no mudó el nombre, mudáronlo sus partes. Porque la Provincia Tarraconense por los Godos, Alanos (que se mezclaron en ella) se llamó Gothalania, y corrompiendo el vocablo Cathalania, y luego Cataluña. La Vética por los Vándalos se llamó Vandalusia, y mudando algunas letras Andaluzía.
Otros teniendo la opinión de Raphael Volaterrano, dizen, que del nombre de los Godos y Alanos, gentes feroces, de quienesqueda hablado, fue llamada Gothalania, como quien dize tierra de Godos y Alanos, y que de Gothalania fue dicha Cothalunia, y después Cathaluña.
Malgrat això, hi ha raons de diferents tipus que han generat el rebuig de la teoria per part dels especialistes:
1. Dificultats de tipus filològic: en el vocable "Catalunya", el Diccionari Català-Valencià-Balear desenvolupa les següents raons per a dubtar de l'etimologia en qüestió:
"Realment el territori de Catalunya era anomenat Gotia en els temps carolingis; però la derivació Gotholandia >Catalunya presenta dificultats serioses, sobretot l'ensordiment de la g- en k- i la conservació de la -t- intervocàlica que normalment s'hauria d'haver sonoritzat en d. A més, seria anòmala una denominació dels habitants del país (catalans) que tingués com a element radical el -land indicador de ‘terra’, sense un sufix adequat (com l'apliquen totes les llengües al nom dels habitants d'Irlanda, per exemple: irlandès, fr. irlandais, etc.); únicament es podria explicar aquesta anomalia per una confusió estrangera de l'element -(l)andia amb el sufix -ania, en el qual cas s'hauria pogut produir per regressió un nom gotolani damunt Gotol-ania, segons aquesta proporció:Hisp-ania : hisp-ani : : Gotol-ania : gotol-ani. Les mateixes dificultats fonètiques de la hipòtesi per Gotholandia (conservació de la -t- i ensordiment de la g-), es troben també en una altra teoria que fa venir Catalunya de Gothoalania, ‘terra de Gots i d'Alans’. El distingit etimòleg Joan Coromines, a qui hem consultat el cas, ens assenyala les dificultats que hi veu, i afegeix: «Cert que una i altra dificultat fonètica pot eliminar-se suposant que el mot sigui d'origen aràbic, però no sembla pas que en els escriptors aràbics surti mai aquesta denominació»."
2. A Catalunya no hi va haver alans: la cita anterior conclou amb aquesta contundent sentència:
"A més, la teoria per Gothoalania topa amb la dificultat de no haver-hi notícia que a Catalunya hi hagi hagut mai alans"

Ep, i per cert, potser Cervantes (Sirvent) va anomenar secretament Catalunya com a Golàndia: El Persiles de Cervantes i Catalunya

10.9.11

La bandera de Nou Mèxic

El desaparegut logo de l'extinta Caixa Catalunya tenia com a disseny central una creu formada amb la bandera catalana.

Capgirant els colors, podríem obtenir una bandera, la de l'estat de Nou Mèxic.

És curiós que la bandera de Nou Mèxic tingui uns colors iguals que els de la bandera catalana, oi? Però de casualitat cap!

Encara que en la web de l'Estat diu que són els colors d'Espanya, fins al 1714 Castella i Catalunya-Aragó tenien banderes diferents. I de 1714-1850 Espanya utilitzava en la seva bandera els colors morat i blanc de la bandera castellana i l'escut dels Borbons.

Podeu trobar una explicació més aprofundida a http://cch.cat/pdf/banderes.pdf

9.9.11

Les 10 catalanades més divertides, o #catañol a Twitter

#Psicolabis # Etimologia

Fa uns dies es publicava a l'ARA les 10 catalanades més divertides, o #catañol a Twitter, que us reprodueixo a sota.

Però sens dubte la catalanada d'aquests dies és la que va fer Pep Guardiola en una roda de premsa, de la qual vam parlar ahir.

I un altre comentari: el catañol és el català espanyolitzat. En aquest cas seria castellà catalanitzat. O sigui, casteláncascat!

Les 10 catalanades més divertides, o #catañol a Twitter

“Me sabe grave” o “Te encuentro a faltar” destaquen entre les traduccions literals incorrectes per antonomàsia. El 'hashtag' en 'trending topic' espanyol
REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 02/09/2011 11:32


Els usuaris s'han llevat aquest divendres amb un nou divertimento filtrat a les xarxa social de les piulades: riure's de les expressions incorrectes que ens surten als catalanoparlants quan fem traduccions literals al castellà, altrament dit "catalanades". L'etiqueta #catañol és trending topic espanyol i, segons les dades de followthehashtag, està generant una mitjana de més de 130 tuits a l'hora durant tot el matí. L'èxit del hasthtag s'assimila a l'aconseguit per#catalanades alguns mesos enrere. Fem un recull de les 10 frases o expressions més divertides citades pels usuaris:
1. “Me sabe grave” (@Veintidocil)
2. “Te encuentro a faltar” (@eneneri)
3. “Hacemos un pensamiento?” (@mariavadell)
4. "No me toques lo que no suena” (@dejamehablarr)
5. “Me das un golpe de mano?" (@jesusetsoler)
6. "Nos vemos mañana pasado" (@dejamehablarr)
7. “Alguien tiene una maquineta?” (@Bea_46)
8. “Se veía de una hora lejos” (@javieralexandre)
9. “Ya no viene de aquí” (@xphere)
10. “Hola, como te dices?” (@gerardsese)
Com a repic final, “un aplaudimiento”, cortesia de @mcuranta.