La llengua catalana està infestada de castellanismes. Per sort, n'hi ha alguns que no acaben de penetrar en l'ús majoritari de la llengua i que es queden a la perifèria de l'ús lingüístic, entre persones que tenen el català com a segona llengua i, en general, de baix nivell cultural.
Un exemple seria l'ús anòmal del "s'ho", una pràctica de Juanis i Yénifers, per dir-ho d'una manera que s'entengui ràpid.
No em refereixo a la combinació de se+ho=s'ho que podem trobar a "ell s'ho emporta cap a casa" sinó a un resultat horrible del que correspondria a la combinació de li+ho.
"Faig saber això a ell" es pronominalitza "li + ho + faig saber" cosa que dóna "li ho faig saber" o bé, en català central, "l'hi ho faig saber".
El problema de certes combinacions pronominals és la concatenació de dues eles: "li la dóno", "li el dono", "els la dono"... Aquestes serien les formes lògiques, però en algunes zones del domini aquesta presumpte cacofonia es resol canviant el pronom datiu "li" per "hi". És a dir, ens carreguem la ela que ens molesta afavorint-nos de l'existència d'un altre pronom que és l'adverbial 'hi'.
El que passa a continuació és que el pronom 'hi' combina de manera diferent i no seria "hi la dono" sinó "la hi dono", que sovint encara acabem apostrofant anòmalament en "l'hi dono". Com que finalment s'acaba pronunciant "li", els catalans tenim molts mals de cap per saber si hem d'escriure "l'hi" o "li"... Però ens entenen, que és l'important.
En castellà també tenen el mateix problema, però el resolen amb un altre pronom, el reflexiu "se": "le lo doy" passa a "se lo doy".
I d'aquí el mal. Quan la Juani que malgrat haver passat per la immersió lingüística en català, parla en aquesta llengua, ho fa amb un esforç perquè encara tradueix mentalment, ja que segueix sent psíquicament monolingüe, sols pensa en castellà. Això provoca que quan la seqüència fònica s'acosta a un "se lo hizo saber" la màquina de traduir no pugui reaccionar adequadament i dóna un "se + ho va fer saber". Prou problema que ja tenen per traduir "hizo saber"... Si se'n surten no se'ls pot demanar més amb els pronoms. Acaba sent "s'ho va fer saber", enlloc del "l'hi va fer saber" o "li ho va fer saber".
Això és sabut i ens permet identificar -junt amb moltes altres característiques- les Juanis. Compte si aneu al Pont Aeri (la discoteca de Castefa de què parlen els Catarres), que en lloc d'un souvenir no us n'endugueu un shovadir... El shoisme (no ho pronuncieu xuisme!!) s'escampa! Però aquest castellanisme horiiiible no havia entrat en la gent que tenen el català com a primera llengua.
Doncs ara acabo d'esgarrifar-me i molt ja que a l'editorial del Tornaveu d'associacionisme i Cultura hi he llegit: "La junta directiva de l’Ens s’ho va fer saber al president Artur Mas en una recent entrevista".
Per cert, el títol d'aquest article presenta un altre ús erroni del "s'ho", però aquest no és castellanisme sinó mala qualitat lingüística del parlant: es tracta del "s'ho" que apostrofa us+ho, dos pronoms que no es poden apostrofar! Així el "Estic esgarrifat i s'ho havia de dir" hauria de ser "Estic esgarrifat i us ho havia de dir".
Arribats aquí podem afirmar que hi ha dues menes de shoisme, el shoisme que és un castellanisme inacceptable, nefast per a la llengua, i el shoisme que correspon a una pronúncia vulgar catalana i que, malgrat que cal corregir igualment, no suposa un risc perquè no altera el sistema pronominal com sí que ho el primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada