18.11.11

Variants i diversitat d'accents

#Psicolabis #Etimologia .

Aquest divendres he estat a Girona fent un curs de Responsabilitat Social i Llengua, culminant una setmana en què sorprenentment he hagut de fer una ruta per tres nacions per a parlar sobre aquest mateix enfocament de l'RSE. He estat a Belfast (Irlanda del Nord), Eigoibar (Euskadi) i Girona (Catalunya).

A Belfast me'n vaig sortir amb el meu anglès. Malauradament, com que no estic acostumat a parlar en públic en aquesta llengua (era el segon cop que ho feia en la meva vida!) se'm va notar una parla lògicament afectada i amb alguns errors de pronúncia que en altres condicions no hauria fet!

A Elgoibar vaig poder fer ús del castellà parlant amb molta celeritat per tal de poder aportar tot un seguit de reflexions que a Irlanda del Nord no vaig poder desenvolupar tant.

Però del que volia parlar avui és de la intervenció en català, la meva llengua. Resulta que van notar-me que pronunciava algun mot de manera estranya. I a l'hora del descans ho vam estar comentant. Vaig haver de situar que sóc de Vilanova i la Geltrú i que Pompeu Fabra ja va constatar en el seu moment que aquesta població juntament amb la Catalunya Nord eren els únics llocs del domini lingüístic del català on  les 'e' obertes i tancades perden el seu caràcter distintiu.

De fet, jo puc notar que estic pronunciant el mot 'empresa' d'una manera que a mi mateix no em sona bé. Noto que ho faig amb una 'e' tancada quan en català estàndard és amb 'e' oberta. Per tant, no és que no en fem, d'obertes i tancades, sinó que les fem de vegades on no toca o sense caràcter distintiu. És per formació que puc adonar-me que em surt d'una manera que no és com ho fan altres...

De fet, em van explicar -cosa que desconeixia- que a Girona ciutat també tenen algunes pronúncies particulars com ara els mots acabats en -ència, com paciència, que els fan amb 'e' tancada: paciéncia.

Aquestes discrepàncies entre l'estàndard i les realitzacions concretes a cada territori podrien semblar preocupants. Però si algú es preocupa deu ser únicament perquè quan una llengua és feble ens pot semblar que l'estandardització és molt important. Però en altres llengües no els preocupa gens ni mica.

Aneu sinó a mirar com es pronuncien algunes 'o' en anglès... Quan tinc dubtes sobre sí són obertes o tancades ho miro i normalment em trobo amb això: wrong (rông, rŏng). Podem estar doncs prou tranquils respecte a la diversitat interna!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada