- Empalmado de conocerte.
- El bulto es mío.
Bromes, acudits i facècies a banda, avui parlarem d'embalums. De bultos, en castellà. Bé, un bulto pot ser un embalum, un bony, o un paquet, pel cap baix...
Faré dues reflexions:
1. En castellà es diu al buen tuntún per a indicar que s'ha fet una tria sense examinar gaire les opcions. Prové del llatí "ad vultum tuum" (a bulto, a l'engròs).
En català també fem servir aquesta expressió (que és, per tant, un castellanisme) però l'hem feta nostra amb la forma "a la tumtum", potser prenent la forma de la traducció catalana "a la babalà". De fet, en castellà també s'empra la forma "a la tuntún".
Per cert, si traduïm "a la tuntún" ens dóna "a la babalà" i si ho tornem a traduir al castellà ens dóna "a lo loco".
Trobareu una reflexió interessant sobre "a la babalà" a Com déu mana vol dir comme il faut i no a la babalà!
2. En català tenim el mot embalum, que vol dir "volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat": Això fa massa embalum. Embalum ve del verb embalumar. Sorprenentment, es creu que embalumar prové de la dissimilació de envolumar (donar volum).
És curiosa la coincidència que dos mots que etimològicament no tenen res a veure hagin patit un canvi sobtat de la 'v' a la 'b': de vultum a bulto i de envolumar a embalumar. Curiosa ho és, certament, però potser no és casual. El so de la 'b' expressa precisament això, un bulto, un embalum, una bola, una belly (panxa en anglès), una bala, un bol... No és estrany, doncs, que la llengua cerqui l'expressivitat i, quan en té l'oportunitat, tombi una etimologia que no transmet amb precisió el seu sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada