És curiós que llast en anglès sigui ballast... Amb aquesta semblança, deuen tenir relació, no?
En anglès, ballast (băl'əst) vol dir "heavy material that is placed in the hold of a ship or the gondola of a balloon to enhance stability; Coarse gravel or crushed rock laid to form a bed for roads or railroads; Something that gives stability, especially in character... Es diu que probablement prové de Old Swedish or Old Danish barlast : bar, mere, bare + last, load.
Però és que en català també tenim balast... Balast és directament un anglicisme i es refereix a la grava d'assentament de les travesses que suporten els rails, que distribueix uniformement la càrrega damunt el terreny i impedeix els desplaçaments laterals de la via (també és la grava grossa emprada en les naus com a llast).
Ara anem al llast. Llast prové del francès antic last, d'origen germànic (pes) i es refereix als sacs de sorra que s'emportaven els tripulants dels balons aerostàtics i que deixaven caure a mesura que volien enlairar-se. També són els materials pesants que hom estiba al fons d'una nau o d'un bot per tal de fer baixar llur centre de gravetat i assegurar una major estabilitat. En un sentit figurat, vol dir allò que dóna estabilitat al caràcter, a la conducta, etc. (És massa jove: encara li falta llast), o allò que dificulta de moure's o viure lliurement.
És probable que tots dos mots estiguin relacionats.
El que ja no té cap relació és un llast que alguns porten: la llàstima. En aquest cas correspon a un castellanisme molt antic, documentat al 1584: del cast. lástima, der. de lastimar, del ll. vg. blastemare (blasfemar).
Ni tampoc hi té res a veure el last anglès (últim), que prové d'un antic latost, superlatiu de læt (late), com si fos una evolució de latest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada