He donat suport a la
recollida de signatures en favor de l'actual toponim de Maó, #ésMaó, la ciutat més a l'est de les Illes Balears i Pitiüses. La croada contra el català arriba fins al punt de canviar toponims, com és el cas: Maó per Mahó i a més afegir la forma castellana Mahón. Es demana així que es signi en contra del canvi de toponim i de la barbàrie contrta la llengua.
Extracte de la
viquipèdia:
El nom de Maó
Popularment, s'explica que
Portus Magonis, l'origen del topònim prové del nom propi del general
Magó Barca, germà del cabdill cartaginès
Anníbal Barca, que li va donar el nom actual, quan es trobava fugint dels romans l'any
205 aC després del fracassat
setge de Cartago Nova.
Joan Coromines, al seu
Onomasticon Cataloniae (v. 5, pàg.183), refuta aquesta hipòtesi per la manca de base fonètica i històrica. La dèria de voler trobar darrere de topònims preromans explicacions relacionades amb noms d'herois o de cabdills de les grans potències imperials de la
Mediterrània de l'antigor ha portat a voler relacionar
Bàrcino amb
Amílcar Barca,
Roma amb
Ròmul,
Olissipo amb
Ulisses o
París amb
Paris, raptor d'
Helena de Troia.
D'altra banda, Coromines treu importància històrica a
Magon, ja que considera que fou un fracassat: «Encomanat de la formidable expedició per mar i terra, que en el segle II llançaren els cartaginesos, amb forces molt superiors, contra els siracusans i els altres grecs de Sicília,
Magon, després del primer xoc, es retirà, quasi sense lluita, davant l'hàbil general corinti Timoleont. Destituït per Amílcar i Asdrúbal, fou degradat, sota el pes de l'acusació de covardia (amb sospites de traïció)». De tota manera, se sap que Magó va reclutar 2.000 foners a
Menorca, abans de la batalla, i que va ser en un lloc resguardat damunt del port, on establiren el campament de reclutament de joves indígenes, segons
Plini (E. Belenguer, 2004). Així doncs, segons Coromines l'origen seria lígur-
sorotàptic, com
Mallorca i
Menorca, així com també el nom romà de
Ciutadella,
Iamon.
Cal constatar que la grafia tradicional
Mahó amb una hac intercalada, que va donar la forma castellana
Mahón, no es considera correcta. Segons les normes de l'àmbit lingüístic del català (
1913), només es conserva la hac si es manté en la seva paraula derivada corresponent llatina (com "home", "hort", "prohibir" o "adhesió"). En el cas de Maó, deriva de la paraula llatina
Magonis, que no té cap hac.
Plini el Vell la menciona al
segle I amb el nom de
Magon,
Pomponi Mela al
segle II amb el nom de
Mago, i el geògraf de
Ravenna amb el nom de
Maco. De tota manera, ja hi ha escrits del
segle XIV que la mencionen amb hac com a
Mahó (
Marsili, el
1323). Arran de la reforma
fabriana, aquestes hacs tradicionals, com la de
Vich i
Hostalrich, es van eliminar. D'ençà de la publicació al
BOE el
6 de setembre del
2006, que recull l'acord adoptat pel Consell Insular de Menorca el
27 de febrer del mateix any,
Maó és l'única forma oficial d'aquest topònim menorquí a tots els efectes i substitueix la forma castellana oficial fins aleshores,
Mahón.
Molt correctament, llegim a la versió castellana de la
wikipedia:
Mahón1 (oficialmente y en
catalán,
Maó, aunque se pronuncia como
mô, y también se escribe ocasionalmente la grafía arcaica
Mahó)
I en
anglès, on lamentablement donen caràcter preferent a la forma castellana
Mahón (
Catalan:
Maó,
[1] IPA: [məˈo];
Spanish Mahón; often known in
English as
Port Mahon)
Spelling controversy
There is some debate over what the correct spelling of the city's name in English should be; due to the general tendency in English to ignore accent marks in foreign words, many dictionaries refer to the city by an adaptation (
Mahon) of its Spanish (Castillian)-language name (
Mahón), while many other sources vouch for using the Catalan spelling (
Maó) in English-language publications.
Related to this, there is controversy in Spain around the correct official
toponomy:
Maó is the proper form according to
Catalan orthography and approved by the local, regional and national government, but
Mahón is preferred by some
conservative sectors. Some also prefer the old Catalan spelling (
Mahó). The
Catalan is itself subject to regional sub-dialects, with each of the Balearic islands having its own variations.
