30.5.14

“Se le ha ido la olla”



“Se le ha ido la olla”
Font: Emitologías
 
se me ha ido la ollaEl origen de esta expresión nos lleva a la Francia de mediados del siglo XVIII, concretamente al año 1739, cuando Luisa Isabel de Francia, hija de Luis XV, preparó su fiesta de despedida de la corte francesa para dirigirse a España para vivir con su esposo, el infante Felipe, hijo de Felipe V. El cocinero elegido para la ocasión fue Jean-Luc Sagnol, que había forjado su fama en Marsella en los años anteriores. Cuentan que Sagnol prometió a Luis XV la mejor sopa de ostra y bogavante que un monarca francés hubiera probado hasta entonces. El día de la ceremonia se había extendido la voz sobre el plato que estaba preparando Sagnol y la expectación era altísima. Llegado el momento del primer plato, Sagnol anunció la sopa con un discurso grandilocuente, donde exaltaba todas las virtudes de una receta en la que había trabajado catorce años. Después se produjo un hecho que nunca nadie ha sabido explicar. Cuando Sagnol volvió a la cocina para poner la sopa en los platos, la olla donde se hallaba había desaparecido. Parece que se trató de algún tipo de complot de los pinches, a los que Sagnol había tratado con especial dureza en aquellos días, pero lo cierto es que nunca se pudo demostrar y que la olla jamás apareció, ni siquiera vacía. Con su carrera completamente arruinada por este hecho, Sagnol entró en un estado de enajenación mental, salió al salón y acercándose al rey le dijo riendo: “Majestad, se me ha ido la olla“. Luis XV, sintiéndose engañado y burlado por la risa del cocinero, montó en cólera y lo mandó arrestar. Mientras los guardias se lo llevaban fuera del palacio Sagnol no dejaba de gritar de manera histérica “se me ha ido la olla, se me ha ido la olla“. La historia se propagó rápidamente por Francia y desde entonces la expresión “irse la olla” se asocia a personas que han enloquecido o que hacen cosas sin sentido.

22.5.14

L'agència EFE atribueix el nom Ot a Operación Triunfo #Psicolabis

És un excel·lent final per a Ot el Bruixot. Ara que la tira còmica es deixarà de fer, Ot el Bruixot ha rebut el millor homenatge: el que li han rendit des de la ignorància i incultura. És clar que aquesta gent viu en un altre país!


En una informació sobre noms curiosos en el padró
Amb les dades del padró de l'institut d'estadística espanyol (INE) del gener del 2013, hi havia cinc-cents quinze homes que es deien Ot. Aquest és un dels noms que l'agència EFE ha destacat per escriure la notícia sobre els noms més comuns i més curiosos dels ciutadans de l'estat espanyol. Per exemple, destaca que hi ha 604 dones amb el nom de Shakira, quaranta amb el nom de Neymar i una vintena amb el de Messi. I troba sorprenent que n'hi hagi mig miler amb el nom d'Ot, que l'agència atribueix al programa de televisió Operación Triunfo, pel fet de coincidir amb les inicials. 'OT, possiblement per les inicials del programa Operación Triunfo, és el nom de 515 persones (355 a Barcelona)', diu el text de l'agència. Fins i tot hi ha hagut algun mitjà espanyol que ha reproduït el text donant-lo per bo, com és el cas de La Razón i El Confidencial.

El twitter diu:
Això mereix passar a una antologia de la ignorància periodística.
Com es nota que aquesta notícia s'ha escrit des de Madrid..
Que estrany, no diuen "hay seis millones de Pepe, possiblemente por las siglas del Partido Popular"
A l'Altiplà no saben que Ot és un nom. Ots famosos: Ot Pi, Ot el bruixot, per exemple.

12.5.14

Esprudençada' combina les paraules prudència i esperança


Una innovació lèxica com aquesta mereixia estar present a psicolabis: es tracta d'un mot híbrid inventat pel conseller Homs


El conseller Homs s'inventa una paraula per definir l'estat d'ànim del país


'Esprudençada' combina les paraules prudència i esperança, segons el portaveu del govern

'La situació social, econòmica i de país en conjunt és ‘esprudençada’, una paraula inventada que combina prudència i esperança. Prudència necessària, perquè encara hi ha gent que ho està passant malament, però també una mirada esperançada i d’horitzó positiu que, també, ens devem'. Amb aquest missatge, el conseller de la Presidència i portaveu del govern, Francesc Homs, ha inaugurat valorat l'estat d'ànim que segons ell passa Catalunya. Ho ha fet en la visita a la Fira multisectorial Expo Bages.
El conseller ha posat aquesta fira d'exemple de l'actitud del país: 'En el nostre país hi ha molta gent que, malgrat que les situacions són aspres, hi planta cara i cada matí apuja la persiana i fa tot allò que està al seu abast per tirar endavant.'

http://www.vilaweb.cat/noticia/4190426/20140510/conseller-homs-sinventa-paraula-definir-lestat-danim-pais.html

3.5.14

Renfe i l'enigma de l'armari de les 'calces'

Uns rètols monolingües a les andanes de Rodalies desperten des de fa anys la curiositat dels passatgers i són objecte d'acudits a les xarxes socials

Fa anys que uns petits armaris metàl·lics que hi ha a l'andana d'algunes estacions de Renfe intriguen els passatgers. Són de color blanc, i a la porta, tintat amb lletres negres de motllo, hi posa 'calces'. L'armariet de les 'calces'. Només cal fer una cerca a Google imatges o al Twitter per comprovar la curiositat que aixeca des de fa temps la inscripció. Una campanya de recollida de roba interior? Una màquina expenedora per atendre emergències femenines? Una pintada vandàlica (poètica) sobre el mobiliari ferroviari? És evident que no. 

A l'estació de Montgat de la línia 1 de Rodalies, l'armari en qüestió obria la setmana passada un divertit debat entre els passatgers que esperaven el tren. El personal de Renfe no té cap problema a aclarir l'enigma amb un somriure d'orella a orella. De fet, a internet mateix hi ha diversos blogs que desfan l'entrellat. Fins i tot l'enigmista Màrius Serra hi va fer referència en un article el 2005. El tema reapareix de tant en tant a les xarxes socials quan algun usuari penja la foto del rètol amb algun comentari graciós. Badalona, Sitges, el Prat...

El monolingüisme de Renfe és la causa de l'equívoc. Un diccionari castellà-català ho aclareix. Els 'calces' [ vegeu l'entrada al diccionari de la RAE] són les falques que es fan servir per immobilitzar els trens que han d'estar aturats un cert temps. Són d'ús obligatori en les estacions amb pendent i es col·loquen sota les rodes del tren, sobre el carril. El reglament ferroviari obliga a tenir armariets tancats a cada estació amb, almenys, dues falques. En castellà, dos 'calces'.