En català tenim reng, rengle i fins i tot arranjar, que tenen el mateix origen: hrĭng. Curiosament hi hem perdut el sentit circular, mentre que hem reforçat el sentit d'ordre.
| reng | ||
[s. XIII; del germ. fràncic hrĭng 'cercle; rotllo de gent formant renglera'] | ||
m 1 1 Clos disposat per a tenir-hi un combat, sobretot el que es formava de barres o palissada per tal de celebrar-hi justes o torneigs. | ||
2 ant Combat tingut dins un clos com a espectacle. | ||
2 Cadascuna de les files en què es col·loca una sèrie de persones, especialment combatents, assistents a una cerimònia o una sèrie de coses en una parada del mercat, en un rebost, etc. Posar-se els jugadors en rengs. Hi havia un bon reng de venedors d'aviram. Dotze bótes, totes en un reng. | ||
| rengle | ||
[1564; variant de reng, amb -l- per repercussió de la líquida -r- i per influx de regla] | ||
m Conjunt de persones o de coses posades l'una al costat de l'altra o l'una darrere l'altra; fila 1. | ||
| arranjar | ||
[1839; del fr. arranger, íd., del mateix origen de reng] | ||
[®envejar ] v 1 1 tr Disposar en l'ordre que convé, en la manera més adequada a un fi. Arranjar una botiga, un calaix. | ||
2 arranjar el sarró fig Preparar-se per partir. | ||
3 arranjar un assumpte (o un afer, o un negoci) (amb algú) Establir-lo, regular-lo, de comú acord. | ||
4 arranjar un casament (o una convinença) Fer els treballs, les diligències, etc., conduents a la seva realització. | ||
2 1 pron Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc. Tenien el vehicle espatllat, però s'ho van arranjar per tornar la mateixa nit. Jo us deixo: ja us arranjareu! | ||
2 ja t'arranjaré, jo! iròn Ja et daré el càstig, el tractament, etc., que et mereixes. | ||
3 tr MÚS Fer un arranjament. | ||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada