6.9.14

Nimfòmans i satireses #Psicolabis #Etimologia

Imatge d'enllaç permanent incrustadaLlegeixo un comentari sobre el mot nimfòmana en una piulada: "Definición de mujer que tiene "demasiado sexo", definida como "desviación". El hombre q tiene eso es guay"

I un seguit de comentaris més sobre el fet, partint de la idea que es tracta d'un sexisme més, dels molts que hi ha a la llengua.

Però en aquest cas no hi ha sexisme. O potser sí, però en sentit perjudicial per als homes.

L'absència d'una forma masculina obtinguda a partir de la mateixa arrel és inviable des del punt de vista semàntic i etimològic. Nimfòmana (o nimfomania) provenen de nimfo- i -man (o -mania):
  • nimfo-: Forma prefixada del mot llatí nympha, que significa 'nimfa', 'divinitat inferior'. Ex.: nimfomania.
  • -man, -mana: Forma sufixada del mot grec manía, que significa 'mania, bogeria' i que designa la persona que té la mania o l'afició indicada pel primitiu. Ex.: cleptòman, megalòmana, piròman, melòman.
Així, doncs, com que una nimfòmana és una persona que pateix de nimfomania, i la nimfomania és, en la dona, l'exageració patològica del desig sexual, aquesta és una patologia que que no poden patir els homes.

Però la raó és senzillament que seria anòmal que a un home se li apliqués el nom d'una patologia que està format a partir de nimfa (del llatí nympha), és a dir, cadascuna de les divinitats de la natura venerades pels grecs antics com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, dels boscs i de les muntanyes. Una nimfa, a més, en sentit figurat, també ha passat a tenir el sentit de noia bonica.

Com que la patologia sí que existeix per als homes, la llengua ha previst un mot masculí generat a partir d'un altre lexema, que és el de sàtir, i, d'aquest, satiriasi.
  • sàtir (del llatí satyrus, i aquest, del grec sátyros): En mitologia grecoromana, era un semidéu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes. Era el company de Bacus, de cos pelut, amb banyes i cames de boc, donat a la lascívia. En psicologia, ha obtingut el significat d'home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos. 
  • satiriasi (de sàtir i -iasi): Exageració morbosa de l'impuls sexual en el sexe masculí; estromania. 
  • -iasi: Forma sufixada del mot grec iázō 'tenir una característica', que indica condició o estat, especialment morbós. Ex.: helmintiasi, elefantiasi, litiasi. 
Ara podem observar que la diferenciació és coherent, en termes semàntics i etimològics. Però alhora també podem observar que en aquest cas, no som els homes els que en sortim afavorits: mentre que la persona de sexe femení que pateix aquesta patologia se suposa que és una divinitat preciosa, una noia bonica, en el cas masculí, ja veieu que es tracta d'un ésser no gaire agradós, de cos pelut, amb banyes i cames de boc... No es tracta precisament d'un metrosexual!

A més, en la dona la patologia es limita a ser "l'exageració patològica del desig sexual" mentre que en els homes implica morbositat, desfogament violent, instints luxuriosos...

Potser haurem de reclamar la correcció d'aquest flagrant sexisme i demanar el dret a ser un sàtir metrosexual, perquè potser hi ha nimfòmans com potser també hi ha sàtires (satireses, vaja!!).

Saps què? Que els psicòlegs ens classifiquin i descriguin què ens passa!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada