10.3.15

Anunci fet per alumnes guanya premi i molesta a RTVE #Psicolabis #Etimologia


Un anunci produït per quatre estudiants del grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació de la UPF ha guanyat el premi Miramar que atorga el consell assessor del centre de RTVE a Sant Cugat, escollit pel Parlament. El fet que hagi guanyat aquest treball -valorat per la seva estètica i no pel missatge- ha causat gran malestar a la direcció del canal públic espanyol.


We are a group of four catalan Advertising and Public Relations students: Marc Saludes(@sarcmaludes, Ane Santiago (@aniunska), Aina Tro (@AinaTro) and Júlia Xandri (@juliaxandri). This is a project for our subject "Introducció a la realització de l'espot publicitari".

La producció es titula eleutheromania, a great desire for or obsession with freedom. Eleuthero era llibertat en grec antic. Pot semblar un mot distant en la forma respecte a liber o libertas, origen llatí dels nostres mots lliure o llibertat. Però de fet, tots dos tenen un origen comú en la llengua proto indoeuropea: *h₁lewdʰ-. Amb una aspiració inicial que en grec ha donat lloc a una vocal inicial, però amb aquesta 'l' tan representativa en un sentit onomatopeic de la llibertat, en tant que consonant líquida, lleugera, volàtil...

En català, segons miro al diccionari en línia, sols hi ha un mot que inclogui la forma 'eleutero'. Es tracta d'eleuterozous, un mot culte que es refereix al subembrancament d'equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle. La llibertat reduïda a la manca de peduncle, sona a poc, però llibertat fonamental, sens dubte.


El que resulta, tanmateix, molt interessant, és que el mot indoeuropeu que volia dir lliure, *h₁lewdʰ-, volia dir originalment poble. Era difícil de destriar entre poble i lliure, potser perquè un poble que deixava de ser lliure deixava de ser un poble...

Em resulta interessant que en anglès disposin d'aquesta parella de mots de nova generació, l'eleutheromania i -que no havíem encara mostrat- l'eleutherophobia, és a dir, la por de la llibertat. Són dos conceptes realíssims, tant reals que en aquests darrers anys els podem sentir a la pell de molts conciutadans!