19.11.17

Gentrificació o Gentebienficació #Psicolabis #Etimologia

Ha aparegut una nova paraula: la gentrificació. Fa pocs anys que ha aparegut a l'escena pública malgrat que el terme fou encunyat en anglès (gentrification) per la sociòloga Ruth Glass el 1964, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington.


Al diccionari de l'Enciclopèdia encara no hi apareix en la versió catalana sinó que remet a l'anglicisme gentrification i dona la traducció d'ennobliment:

gentrification* 
 f  angl  URBAN Ennobliment.

Llegim a la viquipèdia que la gentrificació és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris. És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.

El mot gentrificació prové de gentry, que alhora ve del mot del francès antic genterise (d'origen gentil).


La traducció seria l'alta societat, la jet-set, o fins i tot l'aristocràcia. Però una expressió molt usada en català al segle XX ha estat gente bien. Potser també pijos podria en part ser un equivalent.

Santiago Rusiñol va publicar Gente bien. Sainet en un acte (1917) - obra bilingüe en català i castellà,  que va llançar a la foguera de les vanitats els burgesos de nou encuny. Hi retrata la burgesia que sobtadament accedeix a un títol nobiliari i que mira d'adaptar-se al seu nou estatus. Són figurants amb títol nobiliari que per entrar a l’alta so­cietat relegaven el català a la intimitat, com Aznar anys després: el castellà feia més fi.

L'expressió va fer fortuna. Per exemple, a l'any 1921 apareixia a Reus un setmanari de bon humor en català i anomenat precisament Gente Bien, i encara després un altre que es digué Gente Mal. I la Cubana també va fer Gente bien, una estupenda opereta sobre els nou-rics d'ahir i d'avui, sobre aparences, escàndols, 'striptease'...

Els pijos, la gente bien, els nobles o aristòcrates del s.XXI, l'alta societat, van substituint i expulsant els habitants de classes populars de certs barris que es van reurbanitzant, recatalogant, encarint, ennoblint... Equivalents de gentrificació, més que ennobliment, podrien ser ennoblificació, gentebienficació, jetsetficació...


9.3.17

El diccionari italià incorpora ‘remuntada’ com a neologisme d’origen català… pel Barça

En la premsa italiana ha tornat a aparèixer el mot 'remuntada', en català, arran de la gesta del partit contra el PSG



Per: Josep Casulleras Nualart

09.03.2017
Entre el gran nombre de titulars que la premsa de tot el món ha dedicat a la classificació del Barça a la Champions, n’hi ha un del diari italià La Repubblica que diu: ‘Champions League, “remuntada” [en català] del Barça contra el PSC: la llegenda blau-grana no s’ha acabat.’ I l’ex-primer ministre italià Matteo Renzi també ha fet servir l’etiqueta #remuntadahistorica en un piulet a Twitter expressant l’admiració per la gesta del Barça a la Champions: ‘Gent que no afluixa mai…’

La ‘remuntada’ catalana és una paraula incorporada a l’italià no fa pas gaire, precisament a causa del Barça, si més no entre els mitjans de comunicació. En aquest diccionari s’especifica que ‘remuntada’ és un neologisme del català, i indica la referència de la premsa esportiva italiana a una fotografia que duien els jugadors del Barça l’abril del 2010, en què animaven l’afecció a empènyer per a la remuntada en el partit contra l’Inter de Mourinho en les semifinals de la Champions.


En la crònica del partit d’ahir, el diari La Repubblica també en feia esment: ‘Gairebé cent mil persones es van aplegar al Camp Nou al crit de “remuntada”. Un terme que es va fer famós en el temps del triplet de l’Inter de Mourinho, però aleshores la remuntada va fracassar i fou un revés. Aquesta nit hi ha hagut remuntada i ha propiciat un dels partits més extraordinaris de l’èpica barcelonista.’

Ara fa un any, quan Podem aspirava a superar el PSOE a les eleccions espanyoles, explicàvem en aquest article que els italians deien ‘remuntada’ per a referir-se a allò que ací, en periodisme polític, s’anomena ‘sorpasso’. La corresponsal a Itàlia d’El Punt Avui, Alba Sidera, ens explicava què en deia la crònica de La Repubblica: l’origen està en l’impacte que va tenir la paraula ‘remuntada’ utilitzada ‘com a crit de guerra’ entre els seguidors blau-grana. I afegia que anava més enllà: ‘Com que el Barça, tot i que va guanyar el partit, va perdre l’eliminatòria, “remuntada” va esdevenir la paraula preferida de molts periodistes per fer escarn. No únicament del Barça, i no únicament en l’àmbit esportiu. A Itàlia, on el futbol és una de les columnes que regeixen el país, la línia que separa el calcio de la política és ben estreta. I la remuntada no va tardar a esdevenir popular en el llenguatge periodístic, i també el col·loquial, per a referir-se a allò que els catalans, ai las!, en diem sorpasso.’



Font: http://www.vilaweb.cat/noticies/el-diccionari-italia-incorpora-remuntada-com-a-neologisme-dorigen-catala-pel-barca/