tag:blogger.com,1999:blog-160245832024-03-14T14:03:10.433+01:00Psicolabis...uns tastets sobre llengua i algun pensament psicodèlic...Unknownnoreply@blogger.comBlogger676125tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-17687497854375399992023-12-27T17:08:00.005+01:002023-12-27T17:09:00.507+01:00Oh my gos<p>Oh my God --> Oh my Gosh --> Oh my Gos ;)</p><p>Trobat per Raval </p><p>#Psicolabis </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJIrU3qiFOGA5rjVvMaQZP8F3s0grJTWh8Pdmt5U01TaghgOv-A8AQincAEuCJzQ__w_lwU2p7h4RZiRKprdIoic4ijKckW_rcn9A8femlpV9067dMxnvOmWikAftbsxiHEsLiedeoTMjB3L8jGrsrJzNTboJxrX9Q0EMceiSZA1Ij_qIhxiWwTw/s4032/Oh%20my%20gos.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJIrU3qiFOGA5rjVvMaQZP8F3s0grJTWh8Pdmt5U01TaghgOv-A8AQincAEuCJzQ__w_lwU2p7h4RZiRKprdIoic4ijKckW_rcn9A8femlpV9067dMxnvOmWikAftbsxiHEsLiedeoTMjB3L8jGrsrJzNTboJxrX9Q0EMceiSZA1Ij_qIhxiWwTw/w421-h316/Oh%20my%20gos.png" width="421" /></a></div><br /><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-37967724795119647812020-02-19T22:40:00.002+01:002020-02-19T22:40:33.937+01:00CanDog #Psicolabis #Etimologia <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfKyphN8iwi55y_0UKWBogYbGGv-n7L9pCsar959gJKB-T-4Q1qIGqfaDipEbOSMdK0A9wWOnX6NcnIGftxbAHSkXz-iLZcTAn8mDNNNVzvhKF_JOz8cdGrBbHl2RF9QueJrLQpQ/s1600/IMG_0908.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfKyphN8iwi55y_0UKWBogYbGGv-n7L9pCsar959gJKB-T-4Q1qIGqfaDipEbOSMdK0A9wWOnX6NcnIGftxbAHSkXz-iLZcTAn8mDNNNVzvhKF_JOz8cdGrBbHl2RF9QueJrLQpQ/s320/IMG_0908.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
Avui he trobat aquest comerç a la Plaça de Gal·la Placídia aprofitant l'expressió catalana "can" i la seva coincidència lèxica amb el "canis" llatí. Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-25334748947877610662018-03-26T18:01:00.000+02:002018-03-26T18:01:22.194+02:00Una muda inicial que no és l'hacEls infants es queixen de la hac. De la seva mera existència. Una lletra sense raó aparent. Pura etimologia. El ròssec de la història de la llengua.<br />
<br />
En canvi, en anglès això no passa. En el nostre cas, la lletra hac és una muda, una lletra que ha perdut la seva funció més enllà de ser un fòssil que deixa constància del passat. En anglès sí que sona, de manera aspirada, i per tant manté el seu sentit.<br />
<br />
Però les mudes angleses no es limiten a moltes "e" i també consonants finals. També té consonants mudes inicials. I el seu origen no té res d'etimològic. Les van posar expressament. Fixeu-vos per exemple en whole, que es pronuncia exactament igual que hole (houl): aquesta "w" inicial es va introduir al segle 15 per a diferenciar-la de hole (The spelling with <i>wh-</i>, introduced in the 15th century, was for disambiguation with hole).Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-59615265621628445502017-11-19T12:31:00.000+01:002017-11-19T12:31:41.922+01:00Gentrificació o Gentebienficació #Psicolabis #EtimologiaHa aparegut una nova paraula: la gentrificació. Fa pocs anys que ha aparegut a l'escena pública malgrat que el terme fou encunyat en anglès (gentrification) per la sociòloga <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ruth_Glass&action=edit&redlink=1">Ruth Glass</a> el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1964">1964</a>, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington.<br />
<br />
<br />
Al diccionari de l'Enciclopèdia encara no hi apareix en la versió catalana sinó que remet a l'anglicisme gentrification i <a href="http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0173927">dona la traducció</a> d'ennobliment: <br /><br />
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: auto; text-decoration: none; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;"><tbody>
<tr style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;"><td colspan="2" style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;" valign="TOP"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span class="enc" style="color: #deaf00; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: bold; line-height: normal; margin-bottom: 12px;">gentrification<span style="color: #333333; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;"><sup>*</sup><span class="Apple-converted-space"> </span></span></span></span></span><span style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;"><br /></span></td></tr>
<tr style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;"><td nowrap="" style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;" width="30"><span style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;"> </span></td><td align="left" colspan="2" style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;" valign="TOP" width="650"><span style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;"><i>f</i><span class="Apple-converted-space"> </span> <i>angl</i><span class="Apple-converted-space"> </span> </span>URBAN<span class="Apple-converted-space"> </span><span style="color: #333333; font-family: "Arial Unicode MS", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-decoration: none; white-space: normal; word-spacing: normal;">Ennobliment.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />Llegim a la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gentrificaci%C3%B3">viquipèdia</a> que la gentrificació és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri">barri</a> (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Classe_baixa">classe baixa</a> que acaba essent de classe mitjana-alta. Els <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici">edificis</a> hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris. És un fenomen que s'està donant al centre de moltes <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat">ciutats</a> d'Occident, especialment a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa">Europa</a>, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.<br /><br />
El mot gentrificació prové de <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Gentry">gentry</a>, que alhora ve del mot del francès antic genterise (d'origen gentil).<br />
<br />
<br />
La traducció seria l'alta societat, la jet-set, o fins i tot l'aristocràcia. Però una expressió molt usada en català al segle XX ha estat <i>gente bien</i>. Potser també <i>pijos</i> podria en part ser un equivalent.<br />
<br />
<span style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #444444; display: inline !important; float: none; font-family: BreveSlabText-Light; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-converted-space"></span></span><strong style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border: 0px; color: #444444; font-family: BreveSlabText-Bold; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: inherit; letter-spacing: normal; line-height: inherit; margin: 0px; orphans: auto; padding: 0px; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">Santiago Rusiñol va publicar </strong><a href="https://www.youtube.com/watch?v=vsSk53ZPbPQ">Gente bien. Sainet en un acte</a> (1917) - obra bilingüe en català i castellà, <strong style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border: 0px; color: #444444; font-family: BreveSlabText-Bold; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: inherit; letter-spacing: normal; line-height: inherit; margin: 0px; orphans: auto; padding: 0px; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; vertical-align: baseline; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-converted-space"> </span></strong><span style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #444444; display: inline !important; float: none; font-family: BreveSlabText-Light; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">que va llançar a la foguera de les vanitats els burgesos de nou enc</span>uny. Hi retrata la burgesia que sobtadament accedeix a un títol nobiliari i que mira d'adaptar-se al seu nou estatus. Són figurants amb títol nobiliari que per entrar a l’alta societat relegaven el català a la intimitat, com Azn<span style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #444444; display: inline !important; float: none; font-family: BreveSlabText-Light; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">ar anys després: el castellà feia més fi. </span><br />
<br />
L'expressió va fer fortuna. Per exemple, a l'any 1921 apareixia a Reus un setmanari de bon humor en català i anomenat precisament <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gente_Bien:_setmanari_de_bon_humor">Gente Bien</a>, i encara després un altre que es digué <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gente_Mal:_peri%C3%B2dic_de_bon_humor">Gente Mal</a>. I la Cubana també va fer <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/onbarcelona/mirar/gente-bien-pijos-rusinol-cubana-5494933">Gente bien</a>, una estupenda opereta sobre els nou-rics d'ahir i d'avui, sobre aparences, escàndols, 'striptease'...<br />
<br />
Els <i>pijos</i>, la <i>gente bien</i>, els nobles o aristòcrates del s.XXI, l'alta societat, van substituint i expulsant els habitants de classes populars de certs barris que es van reurbanitzant, recatalogant, encarint, ennoblint... Equivalents de gentrificació, més que ennobliment, podrien ser ennoblificació, gentebienficació, jetsetficació...<br />
<br />
<br />
<div class="s3gt_translate_tooltip_mini_box" id="s3gt_translate_tooltip_mini" is_mini="true" style="background: initial !important; border-collapse: initial !important; border-radius: initial !important; border-spacing: initial !important; border: initial !important; box-sizing: initial !important; color: inherit !important; direction: ltr !important; display: initial !important; flex-direction: initial !important; font-family: X-LocaleSpecific,sans-serif,Tahoma,Helvetica !important; font-size: 13px !important; font-weight: initial !important; height: initial !important; left: 169px; letter-spacing: initial !important; line-height: 13px !important; margin: auto !important; max-height: initial !important; max-width: initial !important; min-height: initial !important; min-width: initial !important; opacity: 0.75; outline: initial !important; overflow-wrap: initial !important; padding: initial !important; position: absolute; table-layout: initial !important; text-align: initial !important; text-shadow: initial !important; top: 73px; vertical-align: top !important; white-space: inherit !important; width: initial !important; word-break: initial !important; word-spacing: initial !important;">
<div class="s3gt_translate_tooltip_mini" id="s3gt_translate_tooltip_mini_logo" title="Tradueix el text seleccionat">
</div>
<div class="s3gt_translate_tooltip_mini" id="s3gt_translate_tooltip_mini_sound" title="Reprodueix" title_play="Reprodueix" title_stop="Atura">
</div>
<div class="s3gt_translate_tooltip_mini" id="s3gt_translate_tooltip_mini_copy" title="Copia el text al porta-retalls">
</div>
<link href="moz-extension://ea0041f4-1397-ce41-a26b-0671d562aa09/skin/s3gt_tooltip_mini.css" rel="stylesheet" type="text/css"></link><style media="print" type="text/css">#s3gt_translate_tooltip_mini { display: none !important; }</style></div>
<div class="s3gt_translate_tooltip_mini_box" id="s3gt_translate_tooltip_mini" is_bottom="true" is_mini="true" style="background: initial !important; border-collapse: initial !important; border-radius: initial !important; border-spacing: initial !important; border: initial !important; box-sizing: initial !important; color: inherit !important; direction: ltr !important; display: initial !important; flex-direction: initial !important; font-family: X-LocaleSpecific,sans-serif,Tahoma,Helvetica !important; font-size: 13px !important; font-weight: initial !important; height: initial !important; left: 46px; letter-spacing: initial !important; line-height: 13px !important; margin: auto !important; max-height: initial !important; max-width: initial !important; min-height: initial !important; min-width: initial !important; opacity: 0.8; outline: initial !important; overflow-wrap: initial !important; padding: initial !important; position: absolute; table-layout: initial !important; text-align: initial !important; text-shadow: initial !important; top: 35px; vertical-align: top !important; white-space: inherit !important; width: initial !important; word-break: initial !important; word-spacing: initial !important;">
<div class="s3gt_translate_tooltip_mini" id="s3gt_translate_tooltip_mini_logo" title="Tradueix el text seleccionat">
</div>
<div class="s3gt_translate_tooltip_mini" id="s3gt_translate_tooltip_mini_sound" title="Reprodueix" title_play="Reprodueix" title_stop="Atura">
</div>
<div class="s3gt_translate_tooltip_mini" id="s3gt_translate_tooltip_mini_copy" title="Copia el text al porta-retalls">
</div>
<link href="moz-extension://ea0041f4-1397-ce41-a26b-0671d562aa09/skin/s3gt_tooltip_mini.css" rel="stylesheet" type="text/css"></link><style media="print" type="text/css">#s3gt_translate_tooltip_mini { display: none !important; }</style></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-22345308151754204032017-03-09T22:01:00.000+01:002017-03-09T22:01:03.748+01:00El diccionari italià incorpora ‘remuntada’ com a neologisme d’origen català… pel BarçaEn la premsa italiana ha tornat a aparèixer el mot 'remuntada', en català, arran de la gesta del partit contra el PSG <br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNZ0VX5OmmZC1RFPjjEN8thxpYBahT3fj1DS3BDypHo6xsMgHDIP9GhRHUKsQueAo8HMjN6U7JatXjSm7hwljwnA6My0qvjqEUYbaBxOzh2hyphenhyphenoEy_s0pikfuvwV3Efa1Y4Ae7LHQ/s1600/remuntada-604x270.jpeg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNZ0VX5OmmZC1RFPjjEN8thxpYBahT3fj1DS3BDypHo6xsMgHDIP9GhRHUKsQueAo8HMjN6U7JatXjSm7hwljwnA6My0qvjqEUYbaBxOzh2hyphenhyphenoEy_s0pikfuvwV3Efa1Y4Ae7LHQ/s400/remuntada-604x270.jpeg" /></a><br />
<br />
<br />
Per: <a href="http://www.vilaweb.cat/autors/josep-casulleras-nualart/">Josep Casulleras Nualart</a> <br />
<br />
09.03.2017 <br />
Entre el gran nombre de titulars que la premsa de tot el món ha dedicat a la classificació del Barça a la Champions, n’hi ha un del diari italià <a href="http://www.repubblica.it/sport/2017/03/08/news/champions_league_remuntada_barcellona_contro_il_psg_la_leggenda_blaugrana_non_e_finita-160098680/?ref=nrct-4">La Repubblica</a> que diu: ‘Champions League, “remuntada” [en català] del Barça contra el PSC: la llegenda blau-grana no s’ha acabat.’ I l’ex-primer ministre italià Matteo Renzi també ha fet servir l’etiqueta #remuntadahistorica en un piulet a Twitter expressant l’admiració per la gesta del Barça a la Champions: ‘Gent que no afluixa mai…’<br />
<br />
La ‘remuntada’ catalana és una paraula incorporada a l’italià no fa pas gaire, precisament a causa del Barça, si més no entre els mitjans de comunicació. En <a href="http://www.treccani.it/vocabolario/remuntada_%28Neologismi%29/">aquest diccionari</a> s’especifica que ‘remuntada’ és un neologisme del català, i indica la referència de la premsa esportiva italiana a una fotografia que duien els jugadors del Barça l’abril del 2010, en què animaven l’afecció a empènyer per a la remuntada en el partit contra l’Inter de Mourinho en les semifinals de la Champions.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_-6P2HSrW59zBwJ6ViAPRv0nDtTs2M2QL-Ip47KavwtLdV5yxVRl8giYk5RZa8vZPC6xCpa3vQOKslGbQMksuYmGX_UiJFKXy8J7ON1yuaLs4F_2tfhBrBoEbcTwcw0OQrq1CXA/s1600/Remuntada-2017-03-09.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_-6P2HSrW59zBwJ6ViAPRv0nDtTs2M2QL-Ip47KavwtLdV5yxVRl8giYk5RZa8vZPC6xCpa3vQOKslGbQMksuYmGX_UiJFKXy8J7ON1yuaLs4F_2tfhBrBoEbcTwcw0OQrq1CXA/s400/Remuntada-2017-03-09.png" width="400" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
En la crònica del partit d’ahir, el diari La Repubblica també en feia
esment: ‘Gairebé cent mil persones es van aplegar al Camp Nou al crit de
“remuntada”. Un terme que es va fer famós en el temps del triplet de
l’Inter de Mourinho, però aleshores la remuntada va fracassar i fou un
revés. Aquesta nit hi ha hagut remuntada i ha propiciat un dels partits
més extraordinaris de l’èpica barcelonista.’</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ara fa un any, quan Podem aspirava a superar el PSOE a les eleccions espanyoles, explicàvem en <a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/sorpasso-allo-que-els-italians-en-diuen-en-catala-remuntada/">aquest article</a>
que els italians deien ‘remuntada’ per a referir-se a allò que ací, en
periodisme polític, s’anomena ‘sorpasso’. La corresponsal a Itàlia d’El
Punt Avui, Alba Sidera, ens explicava què en deia la crònica de La
Repubblica: l’origen està en l’impacte que va tenir la paraula
‘remuntada’ utilitzada ‘com a crit de guerra’ entre els seguidors
blau-grana. I afegia que anava més enllà: ‘Com que el Barça, tot i que
va guanyar el partit, va perdre l’eliminatòria, “remuntada” va esdevenir
la paraula preferida de molts periodistes per fer escarn. No únicament
del Barça, i no únicament en l’àmbit esportiu. A Itàlia, on el futbol és
una de les columnes que regeixen el país, la línia que separa el calcio
de la política és ben estreta. I la remuntada no va tardar a esdevenir
popular en el llenguatge periodístic, i també el col·loquial, per a
referir-se a allò que els catalans, ai las!, en diem sorpasso.’</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b>Vegeu també</b>: <a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/sorpasso-allo-que-els-italians-en-diuen-en-catala-remuntada/">‘Sorpasso’, allò que els italians en diuen, en català, ‘remuntada’</a>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Font: http://www.vilaweb.cat/noticies/el-diccionari-italia-incorpora-remuntada-com-a-neologisme-dorigen-catala-pel-barca/ </div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-607930881060103682016-10-22T16:22:00.003+02:002016-10-22T16:25:52.728+02:00Quitxen<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjqkd-zc6aAXsyYSFK3BeNWELHW14iKfGqiTiUwnRacQuwesSVGrXkxYAi8XUQsIqj6lFebRTj_drTkmcecUvs2dHV6r8ibIv_7d-4CpNBu82QyO8HHON5wnh6LvrK8DKHhwgX2g/s1600/IMG_6022.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjqkd-zc6aAXsyYSFK3BeNWELHW14iKfGqiTiUwnRacQuwesSVGrXkxYAi8XUQsIqj6lFebRTj_drTkmcecUvs2dHV6r8ibIv_7d-4CpNBu82QyO8HHON5wnh6LvrK8DKHhwgX2g/s320/IMG_6022.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Botiga de cuines <i>Quitxen. Espai sense límits</i> (Capellades) Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-54405024241908645092016-07-02T16:38:00.002+02:002016-07-02T16:38:16.360+02:00Queena discriminació més reial #etimologia #psicolabis<br />
<i>Queen</i>, reina en anglès, té la mateixa arrel protoindoeuropea que en grec va donar <i>ginos</i> i, per tant, ginecologia. Es tracta de <i class="Latinx mention" lang="ine-pro">*gʷen-</i> i volia dir <i>dona</i>. Per tant, <i>queen</i>, femení de <i>king</i>, no té res a veure etimològicament amb el seu masculí, ja que <i>king</i> prové de l'arrel <span class="Latinx headword"><i>*ǵenh₁</i>, <i>produir</i>, </span>passant pel germànic <i><span class="Latinx" lang="gem-pro"><a href="https://www.blogger.com/null" title="Reconstruction:Proto-Germanic/kunją">*kunją</a></span></i>, que volia dir <i>família</i>.<br />
<br />
Seria una nova reflexió per als ortodoxos d'un llenguatge de gènere inviable: mentre que el <i>king</i> és el llinatge de la família, la <i>queen</i> és merament la dona del rei. La discriminació de gènere és pertot arreu en les paraules, i millor que la hi deixem enterrada, ja que si comencem a desmuntar potser no podríem dir ni una simple frase vulgar!<br />
<br />
Per cert, algun dia miraré perquè es diu <i>ginecologia</i> i no *<i>ginologia</i>, ja que prové de <i class="polytonic mention" lang="grc">γυνή</i> (<span class="tr mention-tr" lang="">gunḗ</span>, <span class="mention-gloss-double-quote">dona</span><span class="mention-gloss-double-quote"></span>) + <span class="mention-gloss-double-quote"></span><span class="mention-gloss">logia</span><span class="mention-gloss-double-quote"></span>. En tot cas, <i>gin<b>ecologia</b></i> no es refereix a l'ecologia del ginebró ni vol dir pas que les parts baixes de les dones siguin un ecosistema! Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-25257168128219355512015-08-31T20:39:00.004+02:002015-08-31T20:39:39.762+02:00No siguem provincians: diguem Zara i no Thara, sisplau<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://miguelarino.files.wordpress.com/2011/06/zara.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://miguelarino.files.wordpress.com/2011/06/zara.jpg" height="111" width="200" /></a></div>
Jo sempre pronuncio aquesta marca tal com està escrita, o sigui Zara i no pas Thara com fan la majoria dels espanyols. El problema és que els catalans també ho pronuncien amb una lectura castellana, i no com tocaria fer-ho en català per al so de la Z, que és com ho farien els anglesos i segons la intuïció de la immensa majoria del món.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="248" src="https://www.youtube.com/embed/ld3_kl4BJi0" width="440"></iframe><br />
<br />
<b>How to Pronounce Zara</b>: This video shows you how to pronounce Zara. Learn the correct American English pronunciation of the Spanish clothing retailer.<br />
<br />
Si busqueu també apareixen altres explicacions:<br />
<br />
The "Z" generally sounds like the "S" in "simple", so you can pronounce
it like "Sara" ." In Spain it is often pronounced like the "th" in
"thin"." Examples: zeta (zee), zorro (fox), vez (one time).<br />
<br />
You must be aware that the link Paco gave you is for Spanish of Spain.
The vast majority of people in Spanish-speaking countries make no
difference between the sounds of S and Z, so it sounds like sa of
"sahib"<br />
<br />
<br />
Una persona opina pensant que una empresa pot pretendre imposar una pronúncia d'una lletra en contra de la intuïció del 99'5% dels parlants del planeta:<br />
<br />
Katrina está preguntando como se dice ZARA, no cómo se pronuncia la Z en
español. Zara es una marca comercial de La Coruña, España, fundada y
presidida por Amancio Ortega y él lo dice como se dice en La Coruña. Si
hubiera querido la hubiera llamado XARA o SARA, pero no le dió la
gana. Si alguna vez pregunto cómo se pronuncia Beatles me gustaría que
me lo dijeran como se dice en Liverpool no como lo dicen en Melbourne o
en las Islas Malvinas o la inmensa mayoría de los angloparlantes. Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-12189975973184053842015-08-27T00:23:00.000+02:002015-08-27T00:23:10.450+02:00Why do you pronounce our as are?<br />
<span class="title_text">Estava llegint aquesta nota que repredueixo tot seguit on diuen l'anglès és divertit perquè no ni ha dues persones que el pronunciïn igual, depèn del dialecte que tinguin:</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<a href="http://www.answers.com/Q/Why_do_you_pronounce_our_as_are"><b><span class="title_text">Why do you pronounce <i>our</i> as <i>are</i>?</span></b></a> <br />
<div class="module question_card_answer jsparams js-question_card_answer" data-jsparams="{"page":"index\/question_answered","qid":"148054826","qtitle":"Why do you pronounce our as are?","mode":19656,"flagged_vague":0,"is_answered":true,"qurl":"http:\/\/www.answers.com\/Q\/Why_do_you_pronounce_our_as_are","delay_textarea_fill":false,"expand_edit":false}" style="border-top: 0px none;">
<article>
<section class="frame expanded ">
</section></article></div>
<div class="answer_text">
"Our is not pronounced the same as are. Our is pronounced same
same as hour. Are is pronounced the same as the Letter R." <br />
<br />
Actually, it depends on your accent. Some people do pronounce it the
same as "are", while others will pronounce it as a single syllable "ow",
rather than the two syllable "hour". <br />
<br />
English is funny like
that: there are just so many accents around the world that you often
can't even ask why a word is pronounced in a certain way; since it often
has multiple pronunciations!</div>
</blockquote>
<div class="answer_text">
Ràpidament m'han vingut al cap les persones que de seguida fan un gran què de les diferències, declaren que generen manca d'intercomprensió entre variants i tot seguit proclamen que són llengües diferents. Ai, aquests secessionistes de la llengua catalana, que no sé què farien si el tema central de les seves preocupacions fos l'anglès!!! Vés per on que el món guanyaria uns quants centenars de llengües noves si atenem a les moltes variants de l'anglès que caldria reconèixer com a llengües. I quina feinada per a batejar tants nous LAPAOs!!</div>
<div class="answer_text">
<br /></div>
<div class="answer_text">
Ara bé, dit això: aquesta gent que en el cas de l'anglès parla tantes variants, quan parlen en un context de trobada amb altres persones que no tenen l'anglès com a llengua nadiua, han de fer l'esforç de parlar amb un registre estàndard. Si nosaltres hem hagut de fer l'esforç d'aprendre la seva llengua no pot ser que ells no facin el mínim esforç a parlar en un codi accessible, en anglès internacional. Això no vol dir que no es pugui parlar en algun dels grans dialectes, britànic, americà, com faríem en català amb oriental o occidental, però no s'hauria de parlar en un context formal en la llengua d'estar per casa, en un dialecte i en un registre que faci difícil la comprensió en un marc internacional on l'objectiu prioritari sigui comunicar-se. Igualment, si parlo amb un estranger que està fent l'esforç d'aprendre català (i que no viu a la meva comarca) no començaré a fer servir expressions locals que li dificultin la comprensió.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-80014496668500502072015-08-25T13:47:00.001+02:002015-08-25T13:47:34.138+02:00Quètxup no és un manlleu del xinès<br />
Després de jugar al <a href="https://www.facebook.com/PlataformaxLlengua/app_431910590174460">Joc del Català</a> des del Facebook de la Plataforma per la Llengua, he publicat aquest comentari, donat que la resposta a algunes preguntes no és la correcta: <br />
<br />
<i><a href="http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0112489">Quètxup</a> no és un manlleu del xinès, sinó que l'hem pres de l'anglès. Una altra cosa és que l'anglès l'hagi manllevat del xinès. De fet, fins i tot ho escrivim i pronunciem amb una 'u' sezillament perquè és la grafia que li han donat però tant en xinès com en anglès es pronuncia 'a', de manera que si fos un manlleu del xinès diríem i escriuríem "quètxap. En el joc, aquest és un error que apareix bastants cops respecte diferents paraules. </i><br />
<br />
Això mateix m'ha passat amb altres mots com <a href="http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0072451">hàmster</a>, <a href="http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0103490">petúnia</a> i altres. <br />
<br />
Us recomano que jugueu al <a href="https://www.facebook.com/PlataformaxLlengua/app_431910590174460">Joc del Català</a> des del Facebook de la Plataforma per la Llengua. Podeu guanyar un viatge a Menorca!Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-42120873780594952222015-06-07T13:16:00.000+02:002016-10-22T16:26:39.132+02:00Badulaques, els súpers regentats per immigrants #Psicolabis #EtimologiaEls <span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">Simpson</span> <span class="hps">han popularitzat un mot, el badulaque, que és com s'anomena la botiga de queviures que regenta un immigrant paquistanès.</span></span><br />
<br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps"><span class="" id="result_box" lang="ca">Opino que l'ús de badulaque per a denominar els establiments d'immigrants té un component discriminatori i xenòfob, malgrat que la majoria de gent no ho faci conscientment. Molta gent ho pot usar fins i tot amb simpatia. Però els mots tenen el seu origen, i encara que t'ho diguin amb un somriure als llavis, no crec que sigui convenient i adequat dir-li a un botiguer d'origen immigrant que és un neci, inconsistent i incomplidor.</span></span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps"><br /></span></span>
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">Aquesta paraula castellana rep les següents definicions al DRAE:</span></span><br />
<br />
<a href="http://lema.rae.es/drae/?val=badulaque"><span class="f"><b>badulaque</b></span></a><span class="f"><b>.</b></span><br />
<div class="q">
<span class="a"> (<a href="https://www.blogger.com/null">Del</a> <a href="https://www.blogger.com/null" title="mozárabe">mozár.</a> <i>berdolaca,</i></span><span class="a"> y este <a href="https://www.blogger.com/null">del</a> <a href="https://www.blogger.com/null" title="latín, latino o latina">lat.</a> <i>portulāca</i>).</span></div>
<div class="q">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="0_1"> </a><span class="d"><b> 1.</b></span> <span class="d" title="nombre masculino">m.</span><span class="b"> Afeite compuesto de varios ingredientes, que se usaba en otro tiempo.</span></div>
<div class="q">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="0_2"> </a><span class="d"><b> 2.</b></span><span class="g"> <span class="g" title="nombre masculino">m.</span></span><span class="d"> <span class="d" title="anticuado o anticuada">ant.</span></span><span class="b"> <a href="http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=GB9hMNYq7DXX244FJOLd#0_1"><span class="c"><b>chanfaina</b></span></a> (<span class="n">‖ </span>guisado de bofes o livianos).</span></div>
<div class="q">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="0_3"> </a><span class="d"><b> 3.</b></span> <span class="d" title="nombre común en cuanto al género">com.</span><span class="d"> <span class="d" title="coloquial">coloq.</span></span><span class="b"> Persona necia, inconsistente. <span class="d" title="Usado también como adjetivo">U. t. c. adj.</span></span></div>
<div class="q">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="0_4"> </a><span class="d"><b> 4.</b></span><span class="g"> <span class="g" title="nombre común en cuanto al género">com.</span></span><span class="d"><i> <span class="d" title="Ecuador">Ec.</span></i></span><span class="b"> Persona impuntual en el cumplimiento de sus compromisos.</span></div>
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps"><br /></span></span>
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps"></span></span><span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps atn">Es una paraula poc usada. Se suposa que del significat inicial de guisat va passar </span>metafòricament <span class="hps">a allò que </span><span class="hps">és de poca</span> <span class="hps">substància</span>, <span class="hps">que és mig</span> <span class="hps">babau</span>, <span class="hps">de poca o cap</span> <span class="hps">activitat</span><span class="hps"></span>, inútil <span class="hps">i</span> <span class="hps">de cap</span> <span class="hps">profit</span><span class="hps">. També trob</span></span>o que "<a href="http://webarticulista.net.free.fr/amr200705111232+Alexis-Marquez-Rodriguez.html">en Venezuela este vocablo tan expresivo siempre se ha empleado como “Persona necia, inconsistente”, o, según la definición de Corominas, “bobo”. Incluso se percibe en su uso cierta connotación de incapacidad o ineptitud en lo que se hace o deba hacerse</a>".<span class="" id="result_box" lang="ca"><br /><br /><span class="hps"></span></span><br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps atn"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">El DRAE</span> <span class="hps">dóna</span> <span class="hps atn">«</span>badulaque» <span class="hps">com</span> <span class="hps">provinent del</span> <span class="hps">mossàrab</span>. <span class="hps">Corominas</span> <span class="hps">li</span> <span class="hps">atribueix</span> <span class="hps">origen incert</span>, encara que admet <span class="hps">la</span> <span class="hps">possibilitat</span> <span class="hps">de l'origen</span> <span class="hps">mossàrab</span>. </span></span></span>Podria ser del llatí <span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps atn">"</span><span class="">portulaca</span>" per mitjà del mossàrab <span class="hps atn">"</span>berdolaca". <span class="hps">D'aquesta</span> <span class="hps">paraula</span> <span class="hps">deriva més</span> <span class="hps atn">directament "</span>verdolaga", una <span class="hps">planta</span> <span class="hps">que </span><span class="hps">podria</span> <span class="hps">menjar-se a l'</span><span class="hps">amanida</span>, <span class="hps">i</span> <span class="hps">que</span> <span class="hps">és rica</span> <span class="hps">en Omega</span>-3. <span class="hps atn">"</span>Portulaca<span class="">"</span> <span class="hps">significa</span> <span class="hps atn">"</span>portella", perquè la <span class="hps">llavor de la</span> <span class="hps">verdolaga</span> <span class="hps">presenta un</span> <span class="hps">opercle</span>. </span><span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps"></span></span><br />
<br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">Però per què als Simpson es fa servir per a denominar els súpers regentats per immigrants? La resposta la trobem en aquest article del Periódico [<a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia-i-tecnologia/20100822/mutacio-badulaque/445897.shtml">ca</a>][<a href="http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100822/mutacion-badulaque/445897.shtml">es</a>]: </span></span><span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps"> </span></span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">[...] potser van ser els primers significats, per allò de la varietat
d'ingredients, els que van fer que Carlos Revilla, primer director del
doblatge al castellà de <i>Los Simpson</i>,<i> </i>bategés com a <i>badulaque </i>la bigarrada botiga de l'immigrant indi Apu –anomenada en la versió original Kwik E-mart, alguna cosa semblant a <b>«supermercat ràpid»</b>–.
Revilla va morir el 2000, i l'actual traductora de la sèrie
nord-americana, María José Aguirre, manté el terme per coherència.</span></span></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitors12B0PcuuneGP73lKFwa7bxeNy8TCfYCxTbnT4PMFEKehYYtRDcZsZUo29sp3fqTCuzLVgbKnBg9T47DqJr-Hz6oO2WwzXZ5LyP32P2GIkIjXL6KOEZQ6D2t2JCK5UN93A0A/s1600/Open_Badulaque.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitors12B0PcuuneGP73lKFwa7bxeNy8TCfYCxTbnT4PMFEKehYYtRDcZsZUo29sp3fqTCuzLVgbKnBg9T47DqJr-Hz6oO2WwzXZ5LyP32P2GIkIjXL6KOEZQ6D2t2JCK5UN93A0A/s200/Open_Badulaque.png" width="200" /></a></div>
També llegim en aquest article que a Calafell hi ha una botiga d'una catalana d'origen no immigrant que es diu Open Badulaque:<br />
<blockquote class="tr_bq">
Així va descobrir també Encarna Prats una paraula castellana caiguda en
desús, però renascuda entre la joventut amb una nova accepció gràcies a
la sèrie de dibuixos animats <i>Los Simpson. </i>Li van explicar què era
i va decidir batejar com a Open Badulake la seva modesta botiga de la
platja de Calafell (Baix Penedès), inaugurada fa tres anys: <b>«Al principi </b>–confessa– <b>hi havia gent que no entrava pel nom. 'Un altre pakistanès', deien, i quan els sentia els deia que no, que jo sóc catalana…»</b>.</blockquote>
<span class="" id="result_box" lang="ca"></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-85891451636877008142015-03-10T09:41:00.001+01:002015-03-10T09:41:27.919+01:00Anunci fet per alumnes guanya premi i molesta a RTVE #Psicolabis #Etimologia<br />
Un anunci produït per quatre estudiants del grau de Publicitat i
Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació de la UPF ha guanyat
el premi Miramar que atorga el consell assessor del centre de RTVE a
Sant Cugat, escollit pel Parlament. El fet que hagi guanyat aquest
treball -valorat per la seva estètica i no pel missatge- ha causat gran
malestar a la direcció del canal públic espanyol.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="248" src="https://www.youtube.com/embed/CDwIYNXI5IM" width="440"></iframe>
<br />
We are a group of four catalan Advertising and Public Relations
students: Marc Saludes(@sarcmaludes, Ane Santiago (@aniunska), Aina Tro
(@AinaTro) and Júlia Xandri (@juliaxandri). This is a project for our
subject "Introducció a la realització de l'espot publicitari".<br />
<br />
La producció es titula <i>eleutheromania, a great desire for or obsession with freedom</i>. <i>Eleuthero</i> era llibertat en grec antic. Pot semblar un mot distant en la forma respecte a <i>liber</i> o <i>libertas</i>, origen llatí dels nostres mots <i>lliure</i> o <i>llibertat</i>. Però de fet, tots dos tenen un origen comú en la llengua proto indoeuropea: <i class="Latinx mention" lang="ine-pro">*h₁lewdʰ-.</i> Amb una aspiració inicial que en grec ha donat lloc a una vocal inicial, però amb aquesta 'l' tan representativa en un sentit onomatopeic de la llibertat, en tant que consonant líquida, lleugera, volàtil... <br />
<br />
En català, segons miro al diccionari en línia, sols hi ha un mot que inclogui la forma 'eleutero'. Es tracta d'eleuterozous, un mot culte que es refereix al <i>subembrancament d'equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle</i>. La llibertat reduïda a la manca de peduncle, sona a poc, però llibertat fonamental, sens dubte.<br />
<br />
<br />
El que resulta, tanmateix, molt interessant, és que el mot indoeuropeu que volia dir lliure,<i> </i><i class="Latinx mention" lang="ine-pro">*h₁lewdʰ-</i>, volia dir originalment poble. Era difícil de destriar entre poble i lliure, potser perquè un poble que deixava de ser lliure deixava de ser un poble...<br />
<br />
Em resulta interessant que en anglès disposin d'aquesta parella de mots de nova generació, l'eleutheromania i -que no havíem encara mostrat- l'eleutherophobia, és a dir, la por de la llibertat. Són dos conceptes realíssims, tant reals que en aquests darrers anys els podem sentir a la pell de molts conciutadans!<br />
<br />
<br />
<div id="s3gt_translate_tooltip" is_mini="true" style="left: 14px; top: 501px;">
<link href="chrome://s3gt/skin/s3gt_tooltip.css" rel="stylesheet" type="text/css"></link></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-8061295338189466132015-02-20T16:32:00.001+01:002015-02-20T16:32:14.719+01:00"carabalí girada" i "pública prolixitat" #Psicolabis "Què li passa a Mas quan replica a David Fernàndez?" <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/82771/passa/mas/quan/replica/david/fernandez">es pregunten a Nació Digital</a>.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIRK-l1igNHMtUPQSlg_8lQkLrBBQ4viU_rRgRX1F6TyakZwo3ec_6syz0LQqJPUlh1oLG1U-hSFY4coqVE6JTGAuYxZpqJlCe2J-v6TtpnXuwrejj-poec4HkOPGp2bkysQnAgA/s1600/Captura+de+pantalla+2015-02-20+a+les+16.24.41.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIRK-l1igNHMtUPQSlg_8lQkLrBBQ4viU_rRgRX1F6TyakZwo3ec_6syz0LQqJPUlh1oLG1U-hSFY4coqVE6JTGAuYxZpqJlCe2J-v6TtpnXuwrejj-poec4HkOPGp2bkysQnAgA/s1600/Captura+de+pantalla+2015-02-20+a+les+16.24.41.png" height="197" width="320" /></a></div>
<br />Què li passa no ho sé, però el que sí que percebo és que el traductor del youtube embogeix! No crec que el Molt Honorable li digui "carabalí girada" a Fernández, ni que l'acusi de "pública prolixitat"!<br />
<br /> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-85642691833812576862015-02-16T18:44:00.000+01:002015-02-16T18:44:13.762+01:00Qui diu que en anglès no tenen eles geminades? ill-looking #PsicolabisQui diu que en anglès no tenen eles geminades? <a href="http://www.answers.com/topic/ill-looking">ill-looking </a><br />
<br />
<br />
Aprofito per recomanar aquesta entrada sobre la ela geminada de fa un temps: <a href="http://elmeupsicolabis.blogspot.com/2011/06/i-tu-com-el-fas-volar-vacilant.html">I tu com el fas volar, vaciŀlant, vacil·lant o vacil.lant?</a><br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-5175020898403609622015-01-07T10:44:00.001+01:002015-01-07T10:44:43.785+01:00Els alumnes khalen aliments i es fan alts #Psicolabis #Etimologia<br />
<br />
Pupils, estudiants o alumnes, tres maneres diferents d'anomenar el mateix. Si mirem l'origen hi podem veure una gradació: pupil vol dir merament noi; estudiant, que estudia; i alumne que s'alimenta i desenvolupa.<br />
<ul>
<li>pupil: del llatí pūpillus (orfe, minor), variant de pūpulus (vailet, noiet), de pūpus (nen, noi).</li>
<li>estudiant: en l'origen etimològic, seria aquell que dedica els esforços i l'atenció.</li>
<li>alumne: del Proto-Indo-Europeu *hel- (alimentar, créixer) + *-mno- (sufix per passar el verb a nom, com seria -ció o -ment) </li>
</ul>
Sorprèn l'origen d'alumne. D'aquest *hel- tenim el verb <i>alō, alere</i> llatí, que volia dir créixer, alimentar. I aquest <i>alō</i> ens va donar alt, aliment... i alumne.<br />
<br />
Enlloc he llegit que pugui ser així, però se m'ocorreix que el verb caló khalar pugui estar-hi relacionat, atès aquest lexema <i>hal</i>. Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-86097041310783845512014-12-04T16:20:00.000+01:002016-10-22T16:26:45.345+02:00Los 10 pueblos con los nombres más curiosos de España jueves, 4 de diciembre de 2014 <br />
<br />
<br />
¿Cómo has dicho que se llamaba este pueblo? No podrás irte de estos pueblos sin antes sacarte una foto con su cartel. <br />
¿Os imagináis como se deben sentir los de Lepe siendo la mofa de toda <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/es/vuelos-baratos-a-espana.html">España</a>? Que si los de Lepe meten el periódico en la nevera para tener las noticias frescas, que si los leperos escuchan salsa acercándose un sobre de kétchup a la oreja. Los habitantes de esta localidad onubense son los protagonistas de los chistes más recurrentes del país. Pero los leperos no son los únicos que deben de estar hasta las narices de bromas a costa del nombre de su pueblo.<br />
<h3>
Los lugareños de estas 10 poblaciones que presentamos a continuación
levantan alguna ceja o arrancan una risa maliciosa cuando responden a
la pregunta: y… ¿de dónde has dicho que eras tú?</h3>
<h3>
1. Guarromán, Jaén, <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/andal/vuelos-baratos-a-andalucia.html">Andalucía</a></h3>
Seguro que estaréis pensando en como tienen que ser los hábitos de higiene de los hombres que pueblan este municipio jienense. Con este nombre no hay para menos. Pero este topónimo a medias entre el español de estar por casa y el inglés más perfecto no es más que la castellanización del árabe <i>Wadi-r-rumman</i> (rio de los granados). Sin duda los guarromanenses han sabido sacar partido de su extraño nombre. Tanto es así que han fundado la Asociación Internacional de Pueblos con nombres feos, raros y peculiares del mundo. La sede de esta organización, como no podía ser de otra manera, se encuentra en la misma localidad.<br />
<br />
<h3>
2. Parderrubias, Pontevedra, <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/galic/vuelos-baratos-a-galicia.html">Galicia</a></h3>
En esta gallega localidad las hay a pares, docenas y hasta centenas. Lo que no podemos asegurar es que todas las rubias que os crucéis en esta aldea sean naturales o de bote. Pero este extraño nombre nada tiene que ver con el color de pelo de sus lugareñas. Por lo visto, el topónimo deriva del latín “<i>Pera rubeas</i>” que significa piedras rubias. El paso del tiempo y el gallego hicieron de las suyas bautizando al final a esta localidad de 450 habitantes como una de esas películas americanas de risa facilona.<br />
<h3>
3. Peleas de abajo, Zamora, <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/cas_l/vuelos-baratos-a-castilla-y-leon.html">Castilla y León</a></h3>
En este caso su guerrero topónimo no es una trampa de lenguajes extranjeros ni una derivación de lenguas ya muertas. Este fue lugar de cruentas batallas entre moros y cristianos que pelaban, y nunca mejor dicho, para conquistar terreno y llevarse la victoria. A esta historia de fricciones se une la leyenda de bandoleros que se cuentan sobre la zona. Allí por el 1500 los forajidos asaltaban los carruajes de los viajeros que pasaban por el pueblo en busca de plata. ¿Y si existe un peleas de abajo habrá un peleas de arriba os preguntaréis? Pues así es. Las dos localidades se encuentran divididas por el arroyo Valparaíso. De hecho su localización con respecto al río justifica los apellidos de estos dos pueblos. Peleas de abajo, aunque técnicamente al norte de su casi homónima vecina, se encuentra en la parte baja del curso de este río.<br />
<br />
<h3>
4. Villanueva del pardillo, <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/madri/vuelos-baratos-a-madrid-%28provincia%29.html">Madrid</a></h3>
Muchas sonrisas de medio lado habrá dibujado en vuestro rostro el nombre de esta población madrileña. Y no. No son pardillos los que habitan esta localidad madrileña. Ellos prefieren ser llamados pardillanos o hasta ahumados. Dado el digamos comprometido nombre de este pueblo, los estudiosos llevan años especulando sobre su origen. Según la leyenda popular, fue un pastor apellidado Pardo quien bautizó así esta aldea. Otros creen que viene del español pardal que significa aldeano. Y los más académicos dicen que deriva del latín “<i>parietinas”</i> (casa con paredes sin techo) o “<i>pardina”</i> (casa aislada en la montaña).<br />
<h3>
5. Los infiernos, <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/murci/vuelos-baratos-a-murcia-%28provincia%29.html">Murcia</a></h3>
No hará falta pasar por el purgatorio para ir directamente a los infiernos. Si te acercas por esta localidad murciana podrás catar de cerca lo que significa estar en los infiernos sin necesidad de darte a la mala vida. Solo hará falta que recorras unos 40 kilómetros desde Murcia capital en dirección sureste. Aunque sugerente, no está claro el origen de este topónimo. Pero quizá si visitáis este pueblo en pleno verano encontraréis el porqué. Las temperaturas que llegan a alcanzar los termómetros en este rincón de la geografía española son ardientes.<br />
<h3>
6. Dios le guarde, <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/slm/vuelos-baratos-a-salamanca-matacan-aeropuerto.html">Salamanca</a>, Castilla y León</h3>
No es por casualidad que este pueblo se llame así. Cuenta la leyenda que hace mucho, mucho tiempo se hallaba cerca de esta aldea un bosque tenebroso llamado Tenebrón. Se trataba de una zona muy frondosa con lobos que acechaban a cualquiera que se atreviera a adentrarse en él. Así que conocedores del peligro, los lugareños de esta aldea bendecían al viajero intrépido que se atrevía a cruzar este bosque siempre con las mismas palabras: “Dios le guarde”. Hoy en día el bosque tenebroso no existe como tal y esta historia no es más que un cuento que se repite generación tras generación.<br />
<h3>
7. Ajo, <a href="http://http//www.skyscanner.es/vuelos-a/canta/vuelos-baratos-a-cantabria.html" target="_blank">Cantabria</a></h3>
Cuando Victoria Beckham dijo que España olía a ajo quizá desconociera la existencia de este pueblo. Dicen que su nombre precisamente proviene de la planta homónima que consumían sus habitantes con mucho afán y que le daba a la localidad ese olor tan característico. Aunque su nombre y esta cuestionable leyenda quizá disuadan a los posibles viajeros de conocer este pueblo, sus playas consideradas las mejores de la costa cantábrica serán sin duda un motivo de peregrinación a Ajo.<br />
<b>Clica en la imagen y toma nota de los 10 rincones más imprescindibles de Cantabria</b><br />
<br />
<h3>
8. Villalibre de la Jurisdicción, <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/len/vuelos-baratos-a-leon-aeropuerto.html">León</a>, Castilla y León</h3>
Este sería el pueblo ideal para aquellos que prefieren vivir al margen de la ley. Desde los que se pasan por el arco del triunfo el código de circulación hasta los que roban impunemente de las arcas del estado. Todos ellos seguro que estarán pensando en trasladar su residencia a este pueblo. Pero no os dejéis tentar por el nombre. Solo son apariencias. Los que han intentado sacar el por qué de este topónimo son muchos. Algunos dicen que Villalibre se deriva del vocablo celta “luwybr” (camino). Otros encuentran en el pasado de la región su posible origen. Según esta versión, en la época romana este era uno de los pueblos de paso en la ruta del oro des de las minas de Galicia a la capital del imperio. Era la vía libre para que este metal tan preciado transitara por la zona.<br />
<h3>
9. Villapene, Lugo, Galicia</h3>
En esta aldea de la laguna de Cospeito están acostumbrados a quedarse sin el cartel que da la bienvenida a su pueblo. Los más guasones se lo llevan para hacer de las suyas y luego colgar sus payasadas en las redes sociales. No hay para menos. Las bromas son infinitas con un nombre como este. Pero los más académicos saben que nada tiene que ver su nombre con el órgano genital masculino. Por lo visto este topónimo le debe su existencia a un tal Penius. Se trataba de un varón que fue lo suficientemente importante como para nombrar este rincón con su nombre.<br />
<h3>
10. Guasa, Huesca, <a href="http://www.skyscanner.es/vuelos-a/arago/vuelos-baratos-a-aragon.html">Aragón</a></h3>
Y después de la, nunca mejor dicho, guasa de esta retahíla de topónimos curiosos, no podíamos acabar este ranking sin mencionar esta pequeña aldea de Huesca. Con apenas 50 habitantes, los guasinos están cansados de ver como los turistas aprovechan para hacerse fotos divertidas con el cartel del pueblo. El nombre de esta localidad no hay que confundirlo con la aplicación de móvil. En español andaluzado puede sonar igual. Pero lo que tiene más guasa de todo es que a unos 50 kilómetros escasos de distancia se encuentra un pueblo cuyo nombre es de todo menos jocoso. En cualquier caso, Triste y Guasa son dos aldeas que tienen la suerte de hallarse en un enclave sobrecogedor del pirineo Aragonés.<br />
<br />
<a href="http://www.skyscanner.es/noticias/los-10-pueblos-con-los-nombres-mas-curiosos-de-espana?associateid=PCP_TRA_00137_00036&utm_source=outbrain&utm_medium=paid%2Bcontent%2Bpromotion&utm_campaign=es-travel-pp&utm_content=native-los-10-pueblos-con-los-nombres-mas-curiosos-de-espana&utm_term=5322397">http://www.skyscanner.es/noticias/los-10-pueblos-con-los-nombres-mas-curiosos-de-espana?associateid=PCP_TRA_00137_00036&utm_source=outbrain&utm_medium=paid%2Bcontent%2Bpromotion&utm_campaign=es-travel-pp&utm_content=native-los-10-pueblos-con-los-nombres-mas-curiosos-de-espana&utm_term=5322397 </a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-23772574426239858322014-10-25T20:05:00.000+02:002014-10-25T20:05:16.497+02:00L'origen mitològic de Barcelona #PsicolabisHistòries de Can Fanga<br />
24/10/2014<br />
Expliquem la llegenda de la fundació de la ciutat, que ens trasllada a l'època dels déus i semidéus grecorromans<br />
<br />
<br />
<object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,47,0" height="300" id="flashObj" width="400"><param name="movie" value="http://c.brightcove.com/services/viewer/federated_f9?isVid=1" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="flashVars" value="videoId=3855231345001&playerID=28066806001&playerKey=AQ~~,AAAAAHElSxs~,m-RjSny18hDeKSaEWdJWHV3zyrQPcRUB&domain=embed&dynamicStreaming=true" /><param name="base" value="http://admin.brightcove.com" /><param name="seamlesstabbing" value="false" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><param name="swLiveConnect" value="true" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><embed src="http://c.brightcove.com/services/viewer/federated_f9?isVid=1" bgcolor="#FFFFFF" flashVars="videoId=3855231345001&playerID=28066806001&playerKey=AQ~~,AAAAAHElSxs~,m-RjSny18hDeKSaEWdJWHV3zyrQPcRUB&domain=embed&dynamicStreaming=true" base="http://admin.brightcove.com" name="flashObj" width="400" height="300" seamlesstabbing="false" type="application/x-shockwave-flash" allowFullScreen="true" swLiveConnect="true" allowScriptAccess="always" pluginspage="http://www.macromedia.com/shockwave/download/index.cgi?P1_Prod_Version=ShockwaveFlash"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-67196445784885764342014-10-05T23:46:00.000+02:002014-11-06T23:47:02.171+01:00Eines per a cultures d'un sol cognom<a href="http://www.ara.cat/xarxes/Norbert-cercador-tajudara-electronic-vulguis_0_1241875937.html">Norbert, el cercador que t'ajudarà a trobar el correu electrònic de qui vulguis</a>. No recordes l'adreça exacta d'algú? Hi ha una manera més fàcil que anar provant.<br />
<br />
Malauradament, em sembla que està pensat per a cultures d'un sol cognom!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAMOXV8Vd_ni3-_i5Wi62dgEUmBC-tJBxu4mOm-AwOUGjHYJej6ZEI-_gsZCSzRzNDLnti49L2yn7vjF7LcjkSamInqVazzEq0f2tvLDfCHqy4flagFJK_ZCHXf_sLCUoo89UhIA/s1600/Captura+de+pantalla+2014-11-06+a+les+23.32.01.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAMOXV8Vd_ni3-_i5Wi62dgEUmBC-tJBxu4mOm-AwOUGjHYJej6ZEI-_gsZCSzRzNDLnti49L2yn7vjF7LcjkSamInqVazzEq0f2tvLDfCHqy4flagFJK_ZCHXf_sLCUoo89UhIA/s1600/Captura+de+pantalla+2014-11-06+a+les+23.32.01.png" height="235" width="400" /></a></div>
<br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-49799514650647142512014-10-02T16:21:00.003+02:002014-10-02T16:21:55.518+02:008 palabras imposibles de traducir en 8 idiomas distintos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://es.babbel.com/magazine/imposibles-de-traducir-1" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqeCCzXhxazmyQYuyAyQpxdUexLWDJiuXkI87A-2ijDjRpWROQr8Z_AEOzN1c1dSTzUh3SKYvYg40SE5LtXkyNSUQ1vBfhMZoQOcqxJQ8-1QG11Bhrc_0-Irg0eJpyCGWzFUBbIw/s1600/un-words-spa.jpg" height="640" width="395" /></a></div>
<br />
<br />
Se hablan más de 6000 idiomas distintos en el mundo, y todos y cada
uno de ellos describen la amplitud y profundidad de la vida humana.
Conocido es que cada una de estas lenguas ofrece pequeñas diferencias a
la hora de interpretar el mundo, por ello podemos encontrar en todas
algunas palabras que no existen en ninguna otra. Esta suerte de piedras
preciosas lingüísticas pueden definirse o explicarse en otros idiomas,
pero la mayoría de las veces carecen de una palabra que las traduzca.<br />
Estas palabras intraducibles ponen el foco sobre la rica diversidad
de la etnósfera humana. Geografía, clima, cocina, religión, historia y
humor son solo algunos de los factores que llevan a cualquier idioma a
inventar estas palabras tan específicas e, incluso, únicas; son la
expresión de la experiencia humana.<br />
Hay tantos y tan buenos ejemplos de palabras intraducibles que hemos
decidido hacer una serie con ellas. Aquí presentamos las primeras ocho, y
aquí <a href="http://www.babbel.com/magazine/untranslatable-01">esta nuestro primer video</a> de palabras intraducibles (solo en inglés).<br />
<h3 id="sobremesa-espaol">
sobremesa (español)</h3>
<b>sustantivo: rato de conversación o tertulia que se disfruta tras el almuerzo sin haberse levantado aún de la mesa</b><br />
Los españoles son conocidos por disfrutar de largas comidas juntos,
pero comer no siempre se trata de alimentarse únicamente. Cuando se
quedan en la mesa después del almuerzo para degustar una agradable
conversación con la familia o los amigos, estarán disfrutando de la
sobremesa.<br />
<h3 id="abbiocco-italiano">
abbiocco (italiano)</h3>
<b>sustantivo: somnolencia que aparece tras una comida pesada</b><br />
A todo el mundo le ha pasado alguna vez que ha sentido una terrible
somnolencia despúes de una comida, pero solo a los italianos se les
ocurrió encapsular este concepto en una sola palabra. Cuando estás
deseando echarte una siesta después del almuerzo, se dice que “tienes el
abbiocco” (<i>avere l’abbiocco</i>).<br />
<h3 id="desenrascano-portugus">
desenrascanço (portugués)</h3>
<b>sustantivo: la habilidad de improvisar una solución rápidamente</b><br />
“Desenrascanço” es el modus operandi de cualquier procastinador
empedernido. Su significado no solo implica resolver un problema o
tarea, sino que incluye hacerlo en el último minuto y con una solución
absolutamente improvisada. En definitiva es lo que <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/MacGyver">MacGyver</a>
hacía en cada capítulo de su serie cuando necesitaba evitar un peligro,
eso sí, usando tan solo un clip doblado y el envoltorio de un chicle.<br />
<h3 id="hyggelig-dans">
hyggelig (danés)</h3>
<b>adjetivo: cómodo, acogedor, íntimo</b><br />
¿Alguna vez has deseado una palabra que combinara todo lo que es
cómodo, cariñoso, seguro y acogedor? ¡Pues los daneses la tienen! Se
trata de “hyggelig”, y la usan tan a menudo que muchos de ellos la
consideran una parte del carácter nacional.<br />
<h3 id="utepils-noruego">
utepils (noruego)</h3>
<b>sustantivo: la cerveza que se toma al aire libre</b><br />
Los noruegos tienen que soportar un invierno largo, duro y muy oscuro
antes de poder disfrutar el luminoso y corto verano. De manera que esa
cerveza que te puedes tomar al aire libre mientras te bañas en los
gloriosos rayos del astro rey no es cualquir cerveza, ¡es una “utepils”!<br />
<h3 id="verschlimmbessern-alemn">
verschlimmbessern (alemán)</h3>
<b>verbo: empeorar algo cuando se está tratando de mejorarlo</b><br />
Todos lo hemos hecho antes: tratando de resolver un problema menor
hemos terminado provocando uno mucho mayor. ¿Tal vez intentaste arreglar
el pinchazo en tu bici pero resulta que ahora la rueda no gira? ¿o que
al reinstalar Windows tu ordenador no arranca y se queda bloqueado cada
vez que intentas reiniciarlo? Oh no, ¡no me digas que has intentado
arreglar ese corte de pelo tan malo tu solo!<br />
<h3 id="yakamoz-turco-y-mngata-sueco">
yakamoz (turco) y mångata (sueco)</h3>
<b>sustantivo: el refrejo de la luna en la superficie del agua</b><br />
Da igual qué idioma hables, seguro que alguna vez te has quedado
admirado con el bello reflejo de la luna sobre la superficie del agua,
ya sea del mar, del río o de un lago. Pero, a menos que seas turco o
sueco, es casi imposible resumir esta belleza en tan solo una palabra.
La palabra mångata lo traduce literalmente a “carretera de la luna”, una
apropiada y poética traducción.<br />
Los turcos también tienen una palabra muy específica para esto:
gümüşservi. Esta es, en realidad, no muy común en el lenguaje coloquial.
Para referirse a ese reflejo de la luna en el agua es mucho más común
usar yakamoz, que también puede usarse para referirse a cualquier tipo
de luz reflejandose en el agua; incluso la chispa casi fosforescente de
un pez.<br />
<blockquote>
</blockquote>
¿Tienes alguna palabra en tu idioma materno que sea absolutamente única e intraducible? ¡<a href="https://plus.google.com/u/0/+JEJordan/posts">Pues compártela con nosotros</a> y la incluiremos en nuestra serie de palabras intraducibles!<br />
<br />
http://es.babbel.com/magazine/imposibles-de-traducir-1<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="http://matadornetwork.com/es/20-palabras-genial-que-no-tienen-traduccion/"><b>20 palabras geniales que no tienen traducción</b></a><br />
<h5>
1. Toska</h5>
<em>Ruso</em> – <a href="http://books.google.com/books?id=l00OTAOKbesC&pg=PA141&lpg=PA141&dq=No+single+word+in+English+renders+all+the+shades+of+toska.+At+its+deepest+and+most+painful,+it+is+a+sensation+of+great+spiritual+anguish,+often+without+any+specific+cause.+At+less+morbid+levels+it+is+a+dull+ache+of+the+soul,+a+longing+with+nothing+to+long+for,+a+sick+pining,+a+vague+restlessness,+mental+throes,+yearning.+In+particular+cases+it+may+be+the+desire+for+somebody+of+something+specific,+nostalgia,+love-sickness.+At+the+lowest+level+it+grades+into+ennui,+boredom.%22&source=bl&ots=Bz1Cxj_ib5&sig=owd0Mk547v8iG2EElgyp1Eotlh8&hl=en&ei=ZN61TOjCDMH38AbJ48GWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CBkQ6AEwAg#v=onepage&q=No%20single%20word%20in%20English%20renders%20all%20the%20shades%20of%20toska.%20At%20its%20deepest%20and%20most%20painful%2C%20it%20is%20a%20sensation%20of%20great%20spiritual%20anguish%2C%20often%20without%20any%20specific%20cause.%20At%20less%20morbid%20levels%20it%20is%20a%20dull%20ache%20of%20the%20soul%2C%20a%20longing%20with%20nothing%20to%20long%20for%2C%20a%20sick%20pining%2C%20a%20vague%20restlessness%2C%20mental%20throes%2C%20yearning.%20In%20particular%20cases%20it%20may%20be%20the%20desire%20for%20somebody%20of%20something%20specific%2C%20nostalgia%2C%20love-sickness.%20At%20the%20lowest%20level%20it%20grades%20into%20ennui%2C%20boredom.%22&f=false" target="_blank">Vladmir Nabokov</a>
lo describe mejor que nadie: “Ninguna palabra del inglés traduce todas
las facetas de toska. En su sentido más profundo y doloroso, es una
sensación de gran angustia espiritual, a menudo sin una causa
específica. En el aspecto menos mórbido es un dolor sordo del alma, un
anhelo sin nada que nada haya que anhelar, una añoranza enferma, una
vaga inquietud, agonía mental, ansias. En algunos casos podría ser el
deseo por algo o por alguien en particular, la nostalgia, una pena de
amor. En su nivel más bajo, se reduce al hastío, al aburrimiento.”<br />
<h5>
2. Mamihlapinatapei</h5>
<em>Yagan</em> (lengua indígena de Tierra del Fuego, Argentina) – “Es
la mirada cargada de signficado que comparten dos personas que desean
iniciar algo, pero que son reacias a dar el primer paso para comenzar.” (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
3. Jayus</h5>
<em>Indonesio </em>– “Un chiste tan mal contado y con tan poca gracia que uno no puede hacer otra cosa que reirse” (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<br />
<h5>
4. Iktsuarpok</h5>
<em>Inuit </em>– “Salir para ver si alguien está viniendo.” (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
5. Litost</h5>
Checo – Milan Kundera, autor de La insportable levedad del ser: “He
buscado vanamente en otras lenguas el equivalente de esta palabra,
porque me parece difícil imaginar como alguien puede comprender el alma
humana sin ella”. La definición más cercana es un estado de agonía y
tormento creado por la visión repentina de la propia miseria.<br />
<h5>
6. Kyoikumama</h5>
<em>Japonés </em>– “Una madre que presiona despiadamente a sus hijos para que obtengan logros académicos” (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
7. Tartle</h5>
<em>Escocés </em>– Ese momento de vacilación al presentar a alguien, porque te has olvidado su nombre. (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
8. Ilunga</h5>
<em>Tshiluba </em>(sudoeste del Congo) – Palabra famosa por su
intraducibilidad, la mayoría de los traductores la definen como la
altura moral de una persona “que está lista para perdonar y olvidar una
primera ofensa, tolerarla una segunda vez, pero nunca perdonar ni
tolerar una tercera ofensa”. (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
9. Cafuné</h5>
<em>Potugués </em>(Brasil) – “El acto de peinar a alguien suavemente con los dedos.” (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<br />
<h5>
10. Schadenfreude</h5>
<em>Alemán </em>– Bastante famosa por su significado, intraducible en
la mayoría de las lenguas (no así en español), es complacerse
maliciosamente con la desgracia ajena, o regodearse.<br />
<h5>
11. Torschlusspanik</h5>
<em>Alemán </em>– En contexto, esta palabra se refiere al “miedo a que disminuyan las oportunidades a medida que uno envejece.” (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
12. Wabi-Sabi</h5>
<em>Japonés </em>– Mucho se ha dicho de este concepto japonés, pero
al usarla en una oración uno podría entender esta palabra como “una
manera de vivir cuyo foco es encontrar la belleza dentro de las
impefecciones de la vida, y en aceptar tranquilamente el ciclo natural
de crecimiento y decadencia.” (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
13. Dépaysement</h5>
<em>Francés </em>– El sentimiento de no estar en el país de uno.<br />
<h5>
14. Tingo</h5>
<em>Pascuense </em>(Isla de Pascua) – Ojalá que no necesites usar
esta palabra muy seguido, porque es “el acto de llevarse de la casa de
un amigo los objetos que uno desea, pidiéndoselos prestados
paulatinamente.” (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
15. Hyggelig</h5>
<em>Danés </em>– Su traducción literal sería algo así como “sentirse
cómodo en un lugar acogedor”, pero estas palabras no pueden ni por asomo
capturar la esencia de hyggelig; es algo que hay que experimentar para
entender el concepto. Cuando pienso en hyggelig, pienso en buenos
amigos, una cerveza helada y el fuego crujiente (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
16. L’appel du vide</h5>
<em>Francés </em>– La necesidad urgente de saltar desde lugares altos.<br />
<h5>
17. Ya’aburnee</h5>
<em>Árabe </em>– Mórbida y bella al mismo tiempo, esta palabra
significa “tú me entierras”, y alude al deseo de que uno se muera antes
que su interlocutor, para no tener que sobrellevar su dolorosa ausencia.<br />
<h5>
18. Duende</h5>
Español – Si bien en sus orígenes esta palabra se usaba solamente
para definir al espíritu fantástico del que -se dice-, habita en algunas
casas, causando en ellas trastorno y estruendo, su significado se ha
ampliado al encanto misterioso e inefable que hace que se produzcan las
manifestaciones artísticas (como los duendes del cante flamenco). (<a href="http://www.altalang.com/beyond-words/2008/10/12/ten-most-difficult-words-to-translate/" target="_blank">Altalang.com</a>)<br />
<h5>
19. Saudade</h5>
<em>Portugués / Español</em>– Traducible o no, es una de las palabras
más hemosas del mundo. Originaria del portugués, fue incorporada a la
lengua castellana y signfica “soledad, nostalgia, añoranza”, aunque el
sonido y la textura de saudade expresan esos sentimientos mejor que
ninguna otra palabra.<br />
<h5>
20. Gaman </h5>
<em>Japonés</em>. Cada primavera, las familias japonesas ondean
banderas con forma de carpa, un pez que nada contra la corriente y que
simboliza para ellos el espíritu de gaman: la determinación para
afrontar los obstáculos en la vida, de persistir en el intento con
paciencia y dignidad, aún frente a aquellos desafíos que parecen
insuperables.<br />
http://matadornetwork.com/es/20-palabras-genial-que-no-tienen-traduccion/ Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-9020855671013838492014-09-08T23:41:00.000+02:002014-11-06T23:43:14.775+01:00La contraenya<br />
Si em demanen la contraenya... hauria de posar alguna cosa així com "mecasunlaÑ", no? <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic8VPxKH5lbMsf9x2_1u3dnDZWlc2njrFfNQV87KpkSS5S2qLUv7b7ecWQGjWS1tVvZarBjfeTTm31WgQDEIQd1ohQPQm5JNLpK7oCO3yCO-4jKyPEc6FMgLlTpKyeQlz5LP8IyA/s1600/contraenya.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic8VPxKH5lbMsf9x2_1u3dnDZWlc2njrFfNQV87KpkSS5S2qLUv7b7ecWQGjWS1tVvZarBjfeTTm31WgQDEIQd1ohQPQm5JNLpK7oCO3yCO-4jKyPEc6FMgLlTpKyeQlz5LP8IyA/s1600/contraenya.png" height="76" width="320" /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-84839649358686018522014-09-06T18:08:00.001+02:002014-09-06T18:08:50.968+02:00Nimfòmans i satireses #Psicolabis #Etimologia <div class="js-tweet-text tweet-text">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/Bw2oCpcIgAAAFlX.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Imatge d'enllaç permanent incrustada" border="0" height="320" src="https://pbs.twimg.com/media/Bw2oCpcIgAAAFlX.jpg" width="187" /></a>Llegeixo un comentari sobre el mot <i>nimfòmana</i> en una piulada: "<i>Definición de mujer que tiene "demasiado sexo", definida como "desviación". El hombre q tiene eso es guay</i>" </div>
<div class="js-tweet-text tweet-text">
<br /></div>
<div class="js-tweet-text tweet-text">
I un seguit de comentaris més sobre el fet, partint de la idea que es tracta d'un sexisme més, dels molts que hi ha a la llengua.</div>
<div class="js-tweet-text tweet-text">
<br /></div>
<div class="js-tweet-text tweet-text">
Però en aquest cas no hi ha sexisme. O potser sí, però en sentit perjudicial per als homes.</div>
<div class="js-tweet-text tweet-text">
<br /></div>
<div class="js-tweet-text tweet-text">
L'absència d'una forma masculina obtinguda a partir de la mateixa arrel és inviable des del punt de vista semàntic i etimològic. Nimfòmana (o nimfomania) provenen de <i>nimfo-</i> i <i>-man</i> (o <i>-mania</i>):<br />
<ul>
<li>nimfo-: Forma prefixada del mot llatí <i>nympha</i>, que significa 'nimfa', 'divinitat inferior'. Ex.: <i>nimfomania</i>.</li>
<li>-man, -mana: Forma sufixada del mot grec <i>manía</i>, que significa 'mania, bogeria' i que designa la persona que té la mania o l'afició indicada pel primitiu. Ex.: <i>cleptòman, megalòmana, piròman, melòman</i>.</li>
</ul>
</div>
Així, doncs, com que una nimfòmana és una persona que pateix de nimfomania, i la nimfomania és, <b>en la dona</b>, l'exageració patològica del desig sexual, aquesta és una patologia que que no poden patir els homes.<br />
<br />
Però la raó és senzillament que seria anòmal que a un home se li apliqués el nom d'una patologia que està format a partir de <i>nimfa</i> (del llatí nympha), és a dir, cadascuna de les divinitats de la natura venerades pels grecs antics com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, dels boscs i de les muntanyes. Una nimfa, a més, en sentit figurat, també ha passat a tenir el sentit de noia bonica.<br />
<br />
Com que la patologia sí que existeix per als homes, la llengua ha previst un mot masculí generat a partir d'un altre lexema, que és el de <i>sàtir</i>, i, d'aquest, <i>satiriasi</i>.<br />
<ul>
<li><i>sàtir</i> (del llatí satyrus, i aquest, del grec sátyros): En mitologia grecoromana, era un semidéu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
Era el company de Bacus, de cos pelut, amb banyes i cames de boc, donat a la lascívia.
En psicologia, ha obtingut el significat d'home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos. </li>
<li><i>satiriasi</i> (de sàtir i -iasi): Exageració morbosa de l'impuls sexual en el sexe masculí; estromania. </li>
<li><i>-iasi</i>: Forma sufixada del mot grec iázō 'tenir una característica', que indica condició o estat, especialment morbós. Ex.: helmintiasi, elefantiasi, litiasi. </li>
</ul>
Ara podem observar que la diferenciació és coherent, en termes semàntics i etimològics. Però alhora també podem observar que en aquest cas, no som els homes els que en sortim afavorits: mentre que la persona de sexe femení que pateix aquesta patologia se suposa que és una divinitat preciosa, una noia bonica, en el cas masculí, ja veieu que es tracta d'un ésser no gaire agradós, de cos pelut, amb banyes i cames de boc... No es tracta precisament d'un metrosexual!<br />
<br />
A més, en la dona la patologia es limita a ser "l'exageració patològica del desig sexual" mentre que en els homes implica morbositat, desfogament violent, instints luxuriosos...<br />
<br />
Potser haurem de reclamar la correcció d'aquest flagrant sexisme i demanar el dret a ser un sàtir metrosexual, perquè potser hi ha <i>nimfòmans</i> com potser també hi ha <i>sàtires</i> (<i>satireses</i>, vaja!!).<br />
<br />
Saps què? Que els psicòlegs ens classifiquin i descriguin què ens passa! <br />
<a class="with-icn js-action-reply js-tooltip" data-modal="tweet-reply" data-original-title="" href="https://twitter.com/ArturoParroquia/status/508247101151924225#" role="button">
<span class="Icon Icon--reply"></span><b></b></a>
<br />
<div class="expanded-content js-tweet-details-dropdown">
</div>
<a class="media media-thumbnail twitter-timeline-link is-preview" data-resolved-url-large="https://pbs.twimg.com/media/Bw2oCpcIgAAAFlX.jpg:large" data-url="https://pbs.twimg.com/media/Bw2oCpcIgAAAFlX.jpg:large" href="https://twitter.com/ArturoParroquia/status/508247101151924225/photo/1">
</a><br />
<div class="">
</div>
<a class="media media-thumbnail twitter-timeline-link is-preview" data-resolved-url-large="https://pbs.twimg.com/media/Bw2oCpcIgAAAFlX.jpg:large" data-url="https://pbs.twimg.com/media/Bw2oCpcIgAAAFlX.jpg:large" href="https://twitter.com/ArturoParroquia/status/508247101151924225/photo/1">
</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-46384200993998046602014-09-04T08:39:00.002+02:002014-09-04T08:40:07.069+02:00¿Sabe usted qué es una ‘cataluña’? #psicolabis<h1 class="pg-bkn-headline">
</h1>
<div class="pg-bkn-nutfold txt">
De Pierre Deffontaines (Llemotges, 1894 - París, 1978) a <i>Destino</i> (I-1953). Una descoberta del geògraf catalanòfil que va dirigir l’Institut Francès de Barcelona del 1939 al 1954. </div>
<div class="pg-bkn-nutfold txt">
<a class="mg dummy lightbox cboxElement" href="http://images.ara.cat/premium/que-los-Canada-las-XVIII_ARAIMA20140904_0005_16.jpg" rel="gallery_1205889404" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img src="http://images.ara.cat/premium/que-los-Canada-las-XVIII_ARAIMA20140904_0005_19.jpg" height="200" width="191" /></a> </div>
<div class="pg-bkn-dateline">
<small>PIERRE DEFFONTAINES 1953 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús</small> |
<time class="datetime" datetime="2014-09-04T00:00:00">Actualitzada el 04/09/2014 </time></div>
<div class="mce-body">
<div class=" prepend" data-height="366">
<div class="media-holder fr prepend2">
<div class="media-holder">
<br />
<figure class="inset-gallery" id="insetGallery_1055709279253692416">
<figcaption class="caption-meta data-target_meta" style="visibility: visible;">¿Sabe usted qué es una ‘cataluña’? </figcaption>
</figure>
</div>
</div>
</div>
<div class="mce">
¿Será posible que quepa enseñar a los catalanes el
sentido de la palabra “cataluñas”? Hace tres años, durante un viaje por
el Canadá francés, llegué hasta las lejanas regiones cubiertas de
bosques y de nieve, en que transcurre la bella historia de Marie
Chapdelaine y tuve que permanecer unos días en Chicoutumi, una pequeña
localidad cercana al lago Saint-Jean. A la primera noche, el rigor del
frío imperante (30º grados bajo cero), me inquietó algo y pedí un
suplemento de cobertores para mi cama. Quedé muy sorprendido cuando el
hostelero me contestó: “Le subiré un par de cataluñas”. Las tales <i> cataluñas</i>
resultaron ser mantas muy pesadas y calientes. Después de pasar la
noche admirablemente abrigado por mi par de cataluñas, sentí que,
residente en Barcelona desde largos años, necesitaba una explicación
para nombre tan peregrino. Para empezar, pude darme cuenta de que se
trata de una denominación y de un artículo muy extendido en el Canadá
francés. Son muchas las casas campesinas en las que las mujeres y las
mozas pasan las largas veladas de invierno ante un telar de cataluñas
tejiendo las mantas que protegerán a los suyos del frío. […] Luego dí
con la explicación que andaba buscando. Como se sabe, el Canadá francés
fue poblado por familias oriundas de la Francia occidental, en los
siglos XVII y XVIII. Sus descendientes constituyen hoy una población muy
prolífica, de más de cinco millones, que ha conservado su lengua,
directamente derivada de la de los emigrantes. No es de extrañar, pues,
que dicha lengua conserve palabras que han desaparecido en Europa con
posterioridad al siglo XVIII. Entre ellas se halla la palabra <i> cataluña</i>
en tanto que nombre común. Efectivamente, tanto el diccionario de
Bescherel como el de Littré atestiguan su existencia, aplicada a mantas
de mucho abrigo. […] Es probable que, en dicha época, los buenos tejidos
de lana para mantas llegaran de Cataluña y se vendieran bajo este
nombre en distintas provincias francesas. […] Así, pues, pocos países
habrá en los que el nombre de Cataluña se pronuncie con tanta frecuencia
como en el lejano Canadá.
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-12824779996212151232014-08-21T01:12:00.000+02:002014-08-21T01:12:02.555+02:00Hortojrafia Carrefú #PsicolabisRetallem d'un tuit de <a href="https://twitter.com/canovites">Laura Cánovas @canovites</a> aquesta joia de l'ortografia trobada en una gran superfície de Carrefour:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDy8bg9liwe957WqLnrB6coL8UcLARSUq2CMCjSlARSUnCK2VLQHMX1-BI5dPOJYI98u1HirMgz-bRyzpQ-N5nIY2CiBnkjBDMiztgiZuHlaqw4S4Z92ErEOdem_CnZqlGxcsZVQ/s1600/Ortografia_Carrefour.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDy8bg9liwe957WqLnrB6coL8UcLARSUq2CMCjSlARSUnCK2VLQHMX1-BI5dPOJYI98u1HirMgz-bRyzpQ-N5nIY2CiBnkjBDMiztgiZuHlaqw4S4Z92ErEOdem_CnZqlGxcsZVQ/s1600/Ortografia_Carrefour.jpg" height="400" width="298" /></a></div>
<br />És aberrant. Però em pregunto on ho han imprès... perquè segurament en qualsevol impremta haurien detectat la immensa aberració. <br /> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-71987490437432642752014-08-12T13:35:00.000+02:002014-08-12T13:35:10.785+02:00Senyor Cadira #PsicolabisDavant d'un solemne "Senyor president", els anglesos diuen un bastard "Mestre cadira". Tal com sona! O potser en dubteu?<br />
<br />
La nostra expressió de salutació a qui presideix la sessió, en anglès és Mister Chair. Mister, procedent de Magister, és el mestre, el que en sap més. Chair (o chairman / chairwoman / chairperson) ve de catedra, és a dir, cadira.<br />
<br />
El chairman és l'home de la cadira. Però que és que sovint en diuen directament chair, i en contextos molt formals fins i tot. De fet, president vol dir el qui seu per damunt, de pre més el verb sedere, seure.<br />
<br />
Que en lloc de senyor, el que és més vell, diguin l'equivalent de mestre, el que en sap més, ja em sembla bé, ja que no som una tribu on es valorin els vells precisament, i en canvi cada cop més es valora el coneixement, malgrat que no els mestres. El problema és que de vegades dir-li mestre al senyor que presideix pot ser un insult a la intel·ligència... L'altra solució seria no partir de senior ni de magister sinó d'altior, en la mesura que qui presideix, ni que sigui simbòlicament, està més alt. L'evolució d'aquest mot ens hauria donat segurament un curiós Alxor...<br />
<br />
Però que li diguin cadira al senyor/mestre que seu allà dalt... malgrat la caiguda dels mites, i la voluntat d'unes organitzacions més planes, el que presideix l'organització o la sessió no és una cadira sinó un ésser viu.<br />
<br />
Ara que, ben pensat, potser sí que podríem trobar un híbrid i, en certs casos, es podria dir "senyor que ocupa la cadira". Potser seria una manera de mostrar la temporalitat del càrrec i àdhuc la relativitat de l'honorabilitat.<br />
<br />
Us imagineu "Alxor que ocupa la cadira"? Gairebé sona directament a "Això que ocupa la cadira"! ;)Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-16024583.post-48193968734646550262014-08-03T12:04:00.001+02:002014-08-03T12:04:34.610+02:00Noh informa #PsicolabisAixò de l'andalús de no pronunciar les 's' finals pot donar lloc a males interpretacions, com en aquest manual de la Diputació de Màlaga:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsd37fyBCC4kbhPX2nebJE-YkE9vMsJjh8btOAyA-YxIFgHaZCS8HWuI8gBzUzeRmxIgHVRkt3s6NwAtDfP6r_l-DZ1M1VxKr3bzJDmUbnyElcw87UGUUUq9RH-MHIo_624A86uw/s1600/noh-informa.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsd37fyBCC4kbhPX2nebJE-YkE9vMsJjh8btOAyA-YxIFgHaZCS8HWuI8gBzUzeRmxIgHVRkt3s6NwAtDfP6r_l-DZ1M1VxKr3bzJDmUbnyElcw87UGUUUq9RH-MHIo_624A86uw/s1600/noh-informa.png" height="65" width="320" /></a></div>
<br />
"Con esta ultima pantalla Wordpress no informa que ya ha concluido la instalación de forma exitosa. Felicidades!!!"<br />
<br />
Unknownnoreply@blogger.com0