Endevinalla

PENSEU UNA MICA I TROBAREU LA RESPOSTA

Quina d'aquestes paraules és realment del gènere femení i per què?

(....) Bandera
(....) Gallina
(....) Associació
(....) Furgoneta
(....) Matemàtica

la resposta està més avall ... Però primer penseu-hi una mica.
Rumia... Sigues lògic, no et rendeixis!

-

-

-

-

-

última oportunitat ...

-

-

-

-
Som-hi, vet ací la resposta ...















......... Bandera no és femenina perquè té pal.


......... Gallina no és femenina perquè té ous.


......... Associació no és femenina perquè té membres.


......... Furgoneta no és femenina perquè porta paquets.


........ Matemàtica és l'única femenina ... I per què?

.....

......

......

......

......

......

...... Perquè té regles, massa problemes i pocs l'entenen

Adivinanza

PENSAD UN POCO Y ENCONTRAREIS LA RESPUESTA

Cuál de estas palabras es realmente del género femenino y por qué?

(....) Bandera
(....) Gallina
(....) Asociación
(....) Furgoneta
(....) Matemática

la respuesta está más abajo... Pero piensa primero.
Piensa... Sé lógico, ¡no te rindas!

-

-

-

-

-

última oportunidad...

-

-

-

-
bueno, ahí va la respuesta...















.......... Bandera no es femenina porque tiene palo.


......... Gallina no es femenina porque tiene huevos.


......... Asociación no es femenina porque tiene miembros.


......... Furgoneta no es femenina porque lleva paquetes.


........ Matemática es la única femenina... Y ¿por qué?

.....

......

......

......

......

......

...... Porque tiene reglas, demasiados problemas y pocos la entienden

Nantros ho diem aixins, and you thusly

Així ha donat lloc a les variants aixins i aixina. Fins a la majoria d'edat aproximadament jo sempre havia dit aixins. I al País Valencià, aixina és la forma usada habitualment.

També en anglès passa una cosa similar amb la paraula equivalent. Thus va passar a pronunciar-se thusly. Vegem-ne la causa:

Thusly was introduced in the 19th century as an alternative to thus in sentences such as Hold it thus or He put it thus. It appears to have first been used by humorists, who may have been echoing the speech of poorly educated people straining to sound stylish. The word has subsequently gained some currency in educated usage, but it is still often regarded as incorrect. A large majority of the Usage Panel found it unacceptable in an earlier survey. In formal writing thus can still be used as in the examples above; in other styles this way, like this, and other such expressions are more natural.


thusly es va introduir al segle 19 com una alternativa al que en oracions com Hold it thus or He put it thus (Mantingui'l així o El va posar així). Sembla haver estat prèviament utilitzats pels humoristes, que poden haver-se fet ressò de la veu de la gent sense formació fent un esforç per parlar de manera polida. La paraula posteriorment ha guanyat una mica d'acceptació en l'ús culte, però encara és sovint considerada com a incorrecta. Una gran majoria del Grup d'Ús la troba inacceptable en una enquesta anterior. En l'escriptura formal thus encara es pot utilitzar com en els exemples anteriors, en altres estils this way, like this i altres expressions són més naturals.



És a dir, com que és un adverbi, alguns parlants hi afegien intuïtivament la terminació -ly que alguns adjectius afegeixen regularment per a generar l'adverbi corresponent. Seria com si en català algú hagués optat per dir aiximent. No ha estat així (o aixins, o aixina) però en canvi dialectament hem optat per allargar el mot, donar-li més llargària fent ús de la forma plural o de la forma femenina.

En el nostre cas, hem estardanditzat la forma així, mentre que en anglès el thus ha anat convertint-se en una forma més culta i en la llengua col·loquial fan servir el this way o el like this. Vaja, com si nosaltres diguéssim "ho has de fer d'aquesta manera" o "ho has de fer com això", perquè el "ho has de fer així" ens quedés un to massa culte.

PD: en català també hi ha un cas idèntic, solsament. Ho podeu llegir a Aixins, nantros solsament ens en enfotem dugues vegades

Fer un tomet

A Vilanova diem anar a fer un tomb, allà on a molts altres llocs diuen anar a fer un volt. No sé quin és l'abast territorial, però hi ha zones on fem un ús molt intens del verb tombar. Els cotxes fan un retomb de la carretera on altres fan un revolt. Fins i tot dèiem tomba la tele per dir que canviessin de cadena, però aquest del verb tombar va anar desapareixent amb l'adveniment de tantes cadenes: sols es va fer servir en aquells decennis per fortuna ja llunyans en què tombar la tele volia dir passar de la "primera" a la UHF i viceversa.

Tots tenim clar que tomb i tombar tenen la mateixa arrel, però per coses de la llengua, la paraula tomb va generar un diminutiu tomet, on s'havia perdut la 'b'. Podem fer la hipòtesi que la m i la b tenen tanta similitud que em mots com tomb, on la 'b' ja és muda, és fàcil que es perdi la 'b' subjacent.

En anglès podem trobar algun cas similar. Bomb es pronuncia bom. Climb es pronucia claim. Però no es perd solament en la posició final. També en derivats: climbing es pronuncia claiming.

Nota: hi ha qui, jugant amb la llengua, diu anar a fer un voltiu (vòltyu), com també hi ha qui envia emilius (per emails).

Pronúncies deturpades

Eugeni S. Reig

Pronúncia deturpada d’un mot és la que el deforma a causa d’una alteració deguda a un –o més d’un– fenomen fonosintàctic com ara l’assimilació, la dissimilació, la metàtesi, l’epèntesi, la pròtesi, l’epítesi o paragoge, l’afèresi, la síncope, l’apòcope, l’encreuament amb altres mots, l’obertura o tancament de vocals, etc.

Tot seguit relacione una sèrie de vocables amb dues grafies. El que apareix en primer lloc és el normatiu i el que apareix –o els que apareixen, si en són més d’un– en segon lloc correspon –o corresponen– a una pronúncia deturpada, conseqüència d’un o diversos fenòmens com els que he especificat anteriorment.

Aigua / auia

Alficòs / amficòs, anficòs

Aljub / arjup

Almud / armut

Ametla / amela, amerla, armela, ammel·la

Anàlisi / anàlissis, analis

Anem / nem

Anem-nos-en / anem-se’n, mone, némon

Api / àpit

Armari / almari, asmari

Aspirina / asperina

Bacinilla / bacenilla

Bellota / abellota

Biberó / vivaró, vivaron

Bicicleta / vecicleta

Bona cosa / bana cosa

Bona nit / bora nit

Bonegar / abonegar

Botxaca / butjaca, bolxaca, boljaca

Cadernera / cagarnera, cavernera

Canvi / cànvit

Cap a / pac a

Caragol / caregol, cargol

Caramel / carmel, caramelo, caramel·lo

Casualitat / casolitat, causalitat

Catedral / catredal

Centímetre / centímetro, centimetro

Col·legi / colègit, colege

Comprar / crompar

Compte / cónter

Cridar / quidrar, quirdar

Croqueta / cocleta

Crossa / clossa

Crosta / costra

Darrere / raere, darrera, radera

Dejú / dijú

Diarrea / diarrera

Diferència / diferiència, diferéncia, diferiéncia

Difícil / defícil

Diumenge / dumenge, domenge, dominge

Diví / deví

Divinitat / devinitat

Enclusa / encrusa, incrusa

Ensaïmada / ensiamada

Ensomni / ensòmit

Escarabat / escarbat

Escriure / escríurer

Esparadrap / aspalatrap, astrapalap

Espingarda / espindarga

Esquelet / ascaleto

Eucaliptus / ocalipto, ocalito

Exemple / eixemple, egemple

Exèrcit / eixèrcit, egèrcit

Feredat / fredat

Feréstec / fréstec, fernèstic, feròstic

Fesol / fresol

Fragrant / flagrant, flaglant, fraglant

Frare / flare

Ganivet / ganyivet, gavinet, gavinyet

Gener / giner

Geni / gènit

Genoll / ginoll

Injecció / indicció

Jersei / carset

Juliol / juriol, joliol, joriol

Llentilla / dentilla, gentilla, lentilla

Màsquera / màixquera

Menjar / menxar, minjar, minxar

Mil·límetre / melímetro, melimetro

Militar / melitar

Minut / menut

Miracle / milacre

Municipal / monicipal, monocipal

Obert / aubert, obrit

Oficina / ofecina

Olor / aulor

Orella / aurella

Paciència / pacència, paciéncia, pacéncia

Paràlisi / paràlissis, paralis

Piscina / pescina

Ploure / plóurer

Policia / polecia

Poliol / boriol, poriol

Predicar / pedricar

Premi / prèmit

Presó / presor

Probabilitat / provalitat

Problema / poblema

Processó / professó, provessó, provessor

Programa / pograma

Qualsevol / consevol

Quaranta / coranta

Quilòmetre / quilómetro, quilometro

Raïl / arraïl

Remunerar / renumerar

Rifar / arrifar

Sargantana / sagrantana

Seixanta / sixanta, xixanta

Sencer / sancer

Senyor / sinyor, senyo, sinyo

Senyora / senyo, sinyo

Sil·labari / salabari, salavari

Sinó /sinós

Somni / sòmit

Teatre / teatro, treato

Telèfon / teléfano

Terròs / tarròs

Tindre / tíndrer

Torró / terró, tarró, turró

Tots els dies / totes les dies

Traure / tràurer

Vendre / véndrer

Vidriola / vedriola

Vindre / víndrer

Visita / vesita

Voliol / boriol

Vòmit / gòmit

Vomitar / gomitar

Xicotet / xocotet

Xifonier / sinfonier

Xirivia / xerevia, xerivia

Xiulit / xeulit

En alguns casos, com els que relacione tot seguit, la grafia que correspon a la pronúncia deturpada –que és la que pose en segon lloc– és també normativa i, a vegades, aquesta grafia és la que figura en el DIEC com a forma principal i relega la grafia etimològica i no desfigurada a la categoria de forma secúndaria.

Ansa / nansa

Caguerada / cagarada

Carabassa / carbassa

Caragol / cargol

Cartó / cartró

Colp / cop

Llentilla / llentia

Murta / murtra

Olm / om

Orde / ordre

Polp / pop

I, fins i tot, en alguns casos, com ara en els substantius afàbrega i síndria, les úniques formes normatives són les deturpades.

No en tindrem ni per al taüt!

Del taüt en castellà en diuen ataúd, com si volguessin destacar que "lo deben atar"... Bromes a part, els dos mots són germans i procedeixen de la paraula àrab tābût (caixa, arca, taüt). Si en castellà du la a- inicial és perquè es tracta de l'article àrab (present en molts mots d'origen àrab com arròs o aljub). Quan en castellà diuen el ataúd, és com si diguessin dos cops l'article: el el taúd. Vaja, una més de les reiteracions etimològiques com les que tenim en la Vall d'Aran (vall de vall) o exactament el mateix que a l'arròs (el el ros, ja que àrab l'arròs era ar-rutz, essent ar l'article).

Deixem l'etimologia i anem al concepte. El taüt és una caixa, ordinàriament de fusta, on és posat el cadàver per portar-lo a enterrar. O era! Aquesta definició que ens dóna el diccionari està quedant obsoleta ja que, per començar, molts cadàvers ja no s'enterren sinó que es cremen. La notícia relacionada és que a Suècia aprofiten l'escalfor generada en els crematoris de cadàvers per subministrar energia a les llars, fins al punt que un 10% d'aquesta en prové. Amb una mica de morbo algú podria pensar que les llars sueques deuen fer pudor a carn socarrimada, però lògicament no és el cas!

L'altre obsolescència de la definició és sobre la fusta. Cada cop més deixarà de ser de fusta. És antiecològic i, a més, antisocial (hi ha qui no es pot morir perquè és més car morir-se que aguantar viu!). A Venècia han fet un enterrament amb taüts de cartró. El que és curiós és que la motivació no ha estat per una qüestió de malbaratament de la fusta ni pel cost, sinó per contaminació tòxica: els vernissos de la fusta dels taüts produeixen emanacions tòxiques pels productes químics quan es cremen.

Ara, no hi ha mal que per bé no vingui: segur que tots en algun moment de la vida hem sentit angoixa de pensar que ens puguin enterrar en vida. Sobretot quan llegeixes notícies de les tombes que obren i s'observen esgarrapades a la part interior... Amb les caixes de cartró segur que deu ser més fàcil fer-hi una obertura. S'han acabat les pel·lícules de terror dins d'un taüt rígid!

Per cert, i en anglès com es diu taüt? Doncs coffin, del Middle English cofin (cistella), from Old French, from Latin cophinus, from Greek kophinos. Desconec quina és exactament la relació, però no sembla improbable, amb el mot català cofa: procedeix de l'àrab qúffa (cabàs) i volia dir cistella d'espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense nanses. Vaja, com coffin! Si el mot grec i el mot àrab eren germans, aleshores coffin seria tiet-tercer de cofa (no n'estic segur: em perdo amb les relacions de parentiu!).

És bo saber-ho perquè potser aviat, enlloc de ficar els cadàvers en un taüt, els haurem de dipositar en una cofa d'origen vegetal per a facilitar-ne la crema. Serà la cofa final, o sigui la cof-fin!

No tendremos ni para el ataúd!

Lo que en catalán llamamos taüt, en castellano se llama ataúd, como si quisieran destacar que "lo debén atar"...  Bromas aparte, las dos palabras son hermanas y proceden de la palabra árabe tābût (caja, arca, ataúd). Si en castellano lleva a- inicial es porque se trata del artículo árabe (presente en muchas palabras de origen árabe como arroz o aljibe ). Cuando en castellano se dice el ataúd, es como si se dijera dos veces el artículo: el el ataúd . Vaya, una más de las reiteraciones etimológicas como las que tenemos en Valle de Arán (valle de valle) o exactamente lo mismo que en el arroz ( el el roz,  ya que en árabe el arroz era ar-rutz, siendo ar el artículo).

Dejamos la etimología y vamos al concepto. El ataúd es una caja, ordinariamente de madera, donde se pone el cadáver para llevarlo a enterrar. ¡O era! Esta definición que nos da el diccionario está quedando obsoleta ya que, para empezar, muchos cadáveres ya no se entierran sino que se queman. La noticia relacionada es que en Suecia aprovechan el calor generado en los crematorios de cadáveres para suministrar energía a los hogares, hasta el punto que un 10% de esta proviene de este origen. Con un poco de morbo alguien podría pensar que los hogares suecos deben oler a carne chamuscada, pero lógicamente no es el caso!

La otra obsolescencia de la definición es sobre la madera. Cada vez más dejará de ser de madera. Es antiecológico y, además, antisocial (hay quien no se puede morir porque es más caro morirse que aguantar vivo!). En Venecia han hecho un entierro con ataúdes de cartón. Lo curioso es que la motivación no ha sido por una cuestión de derroche de la madera ni por el coste, sino por contaminación tóxica: los barnices de la madera de los ataúdes producen emanaciones tóxicas por los productos químicos cuando se queman.

Ahora bien, no hay mal que por bien no venga: seguro que todos en algún momento de la vida hemos sentido angustia de pensar que nos puedan enterrar en vida. Sobre todo cuando lees noticias de las tumbas que abren y se observan arañazos en la parte interior ... Con las cajas de cartón seguro que debe ser más fácil hacer una apertura. Se acabaron las películas de terror dentro de un ataúd rígido!

Por cierto, y en inglés como se dice ataúd? Pues Coffin, del Middle English cofin (cesta), from Old French, from Latin cophinus, from Greek kophinos. Desconozco cuál es exactamente la relación, pero no parece improbable, con la palabra castellana y catalana cofa: procede del árabe qúffa (capazo) y quería decir cesta de esparto, de palma, etc., redonda, de poca altura y generalmente sin asas. Vaya, como Coffin! Si la palabra griega y la palabra árabe eran hermanas, entonces Coffin sería tío-tercero de cofa (no estoy seguro: me pierdo con las relaciones de parentesco!).

Es bueno saberlo porque quizás pronto, en lugar de meter los cadáveres en un ataúd, los tendremos que depositar en una cofa de origen vegetal para facilitar su quema. Será la cofa final, o sea la cof-fin !