Pàgines

30.1.12

Hiriko, el cotxe basc de ciutat #Psicolabis .

[ca] Hiri o hiria vol dir ciutat en basc. I amb la partícula -ko, vol dir "de ciutat" o urbà. Està molt bé que quan ha nascut un cotxe concebut com a urbà o citycar l'hagin batejat amb aquest adjectiu basc: hiriko. La llengua és un valor econòmic!

[es] Hiri o Hiria significa ciudad en vasco. Y con la partícula-ko, quiere decir "de ciudad" o urbano. Está muy bien que cuando ha nacido un coche concebido como urbano o Citycat lo hayan bautizado con este adjetivo vasco: hiriko. ¡La lengua es un valor económico!

Hiriko, mini utilitario eléctrico que se repliega al aparcar


Saluda a Hiriko, el resultado hecho realidad del proyecto CityCar del MIT lanzado esta semana en España. No sólo es un vehículo eléctrivo biplaza de menos de 2,5m de largo (el tamaño de un Smart), se repliega cuando lo aparcas para ocupar 1,5m de espacio.

Como ésa es precisamente la anchura de un vehículo estándar, tres de esos pequeños vehículos cabrían en una plaza de aparcamiento (mira el vídeo). Por si fuera poco, sus ruedas robotizadas permiten que el vehículo gire sobre sí mismo para facilitar el aparcamiento.


Una vez aparcado, el conductor y el pasajero pueden salir por delante. El parabrisas frontal se abre como la puerta de un garaje, permitiendo la salida de los pasajeros.

Hiriko significa ‘coche urbano’ en lengua vasca y no supera la velocidad máxima permitida en las ciudades, posiblemente teniendo en cuenta lo cerca que está el conductor y el pasajero del parabrisas. Su autonomía está limitada a 120 km por carga.

El Hiriko, concebido por el MIT Media Lab y desarrollado por siete empresas vascas, fue presentado el pasado martes ante la Comisión Europea. En España se alquilarán  de forma similar a ZipCar. También estarán a la venta por unos 12.400 euros.
Vía :: SmartPlanet

29.1.12

Deixem llast! #Psicolabis #Etimologia .

És curiós que llast en anglès sigui ballast... Amb aquesta semblança, deuen tenir relació, no?

En anglès, ballast (băl'əst) vol dir "heavy material that is placed in the hold of a ship or the gondola of a balloon to enhance stability; Coarse gravel or crushed rock laid to form a bed for roads or railroads; Something that gives stability, especially in character... Es diu que probablement prové de Old Swedish or Old Danish barlast : bar, mere, bare + last, load.

Però és que en català també tenim balast... Balast és directament un anglicisme i es refereix a la grava d'assentament de les travesses que suporten els rails, que distribueix uniformement la càrrega damunt el terreny i impedeix els desplaçaments laterals de la via (també és la grava grossa emprada en les naus com a llast).

Ara anem al llast. Llast prové del francès antic last, d'origen germànic (pes) i es refereix als sacs de sorra que s'emportaven els tripulants dels balons aerostàtics i que deixaven caure a mesura que volien enlairar-se. També són els materials pesants que hom estiba al fons d'una nau o d'un bot per tal de fer baixar llur centre de gravetat i assegurar una major estabilitat. En un sentit figurat, vol dir allò que dóna estabilitat al caràcter, a la conducta, etc. (És massa jove: encara li falta llast), o allò que dificulta de moure's o viure lliurement.

És probable que tots dos mots estiguin relacionats.

El que ja no té cap relació és un llast que alguns porten: la llàstima. En aquest cas correspon a un castellanisme molt antic, documentat al 1584: del cast. lástima, der. de lastimar, del ll. vg. blastemare (blasfemar).

Ni tampoc hi té res a veure el last anglès (últim), que prové d'un antic latost, superlatiu de læt (late), com si fos una evolució de latest.

28.1.12

#ésMaó #Psicolabis

He donat suport a la recollida de signatures en favor de l'actual toponim de Maó, #ésMaó, la ciutat més a l'est de les Illes Balears i Pitiüses. La croada contra el català arriba fins al punt de canviar toponims, com és el cas: Maó per Mahó i a més afegir la forma castellana Mahón. Es demana així que es signi en contra del canvi de toponim i de la barbàrie contrta la llengua.


Extracte de la viquipèdia:

El nom de Maó

Popularment, s'explica que Portus Magonis, l'origen del topònim prové del nom propi del general Magó Barca, germà del cabdill cartaginès Anníbal Barca, que li va donar el nom actual, quan es trobava fugint dels romans l'any 205 aC després del fracassat setge de Cartago Nova. Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae (v. 5, pàg.183), refuta aquesta hipòtesi per la manca de base fonètica i històrica. La dèria de voler trobar darrere de topònims preromans explicacions relacionades amb noms d'herois o de cabdills de les grans potències imperials de la Mediterrània de l'antigor ha portat a voler relacionar Bàrcino amb Amílcar Barca, Roma amb Ròmul, Olissipo amb Ulisses o París amb Paris, raptor d'Helena de Troia.

D'altra banda, Coromines treu importància històrica a Magon, ja que considera que fou un fracassat: «Encomanat de la formidable expedició per mar i terra, que en el segle II llançaren els cartaginesos, amb forces molt superiors, contra els siracusans i els altres grecs de Sicília, Magon, després del primer xoc, es retirà, quasi sense lluita, davant l'hàbil general corinti Timoleont. Destituït per Amílcar i Asdrúbal, fou degradat, sota el pes de l'acusació de covardia (amb sospites de traïció)». De tota manera, se sap que Magó va reclutar 2.000 foners a Menorca, abans de la batalla, i que va ser en un lloc resguardat damunt del port, on establiren el campament de reclutament de joves indígenes, segons Plini (E. Belenguer, 2004). Així doncs, segons Coromines l'origen seria lígur-sorotàptic, com Mallorca i Menorca, així com també el nom romà de Ciutadella, Iamon.

Cal constatar que la grafia tradicional Mahó amb una hac intercalada, que va donar la forma castellana Mahón, no es considera correcta. Segons les normes de l'àmbit lingüístic del català (1913), només es conserva la hac si es manté en la seva paraula derivada corresponent llatina (com "home", "hort", "prohibir" o "adhesió"). En el cas de Maó, deriva de la paraula llatina Magonis, que no té cap hac.
Plini el Vell la menciona al segle I amb el nom de Magon, Pomponi Mela al segle II amb el nom de Mago, i el geògraf de Ravenna amb el nom de Maco. De tota manera, ja hi ha escrits del segle XIV que la mencionen amb hac com a Mahó (Marsili, el 1323). Arran de la reforma fabriana, aquestes hacs tradicionals, com la de Vich i Hostalrich, es van eliminar. D'ençà de la publicació al BOE el 6 de setembre del 2006, que recull l'acord adoptat pel Consell Insular de Menorca el 27 de febrer del mateix any, Maó és l'única forma oficial d'aquest topònim menorquí a tots els efectes i substitueix la forma castellana oficial fins aleshores, Mahón.

Molt correctament, llegim a la versió castellana de la wikipediaMahón1 (oficialmente y en catalán, Maó, aunque se pronuncia como , y también se escribe ocasionalmente la grafía arcaica Mahó)

I en anglès, on lamentablement donen caràcter preferent a la forma castellana  Mahón (Catalan: Maó,[1] IPA: [məˈo]; Spanish Mahón; often known in English as Port Mahon)

Spelling controversy

There is some debate over what the correct spelling of the city's name in English should be; due to the general tendency in English to ignore accent marks in foreign words, many dictionaries refer to the city by an adaptation (Mahon) of its Spanish (Castillian)-language name (Mahón), while many other sources vouch for using the Catalan spelling (Maó) in English-language publications.

Related to this, there is controversy in Spain around the correct official toponomy: Maó is the proper form according to Catalan orthography and approved by the local, regional and national government, but Mahón is preferred by some conservative sectors. Some also prefer the old Catalan spelling (Mahó). The Catalan is itself subject to regional sub-dialects, with each of the Balearic islands having its own variations.

26.1.12

Kepler Leviatan Pepe #Psicolabis

Després de poder veure les imatges del Barça-Madrid d'avui, en què l'equip espanyol ha quedat eliminat, podem fer una valoració psicolàbica.

Aquest noi, en Pepe, no n'aprèn. Continua deixant anar la mà, i ara a més a més ha demostrat com li agrada el teatre. Es diu Képler Laveran Lima Ferreira, àlies Pepe, però jo proposo dir-li Kepler Leviatan, o sigui que anem a examinar com ressona el seu nom:

El Leviatan (en hebreu: לִוְיָתָן, Livyatan, Liwyāṯān, "cargolat") és un monstre marí bíblic al qual es fa referència a l'Antic Testament, i que sovint és identificat amb Satanàs. El terme leviatan s'ha reutilitzat sovint per designar forces incontrolables o criatures de grans proporcions..... Ah, que em diuen que el seu con exacte és Képler Laveran.... bé gairebé, però no em negareu que en té molt de Leviatan!

Es diu Kepler i porta el número 3. Doncs Kepler-3 és un estel ric en metall (o sigui, molt pesat!), que també s'anomena HAT-P-11 o GSC 03561-02092 i que pertany a la constel·lació de Cigne. Però el 3 aplicat a Kepler també podria ser el Triangle de Kepler: El triángulo de Kepler es un triángulo rectángulo formado por tres cuadrados con áreas en progresión geométrica de acuerdo al número áureo.

El seu nom real i sencer és Képler Laveran Lima Ferreira, més conegut com a Pepe (nascut el 26 de febrer del 1983 a Maceió, Brasil, nacionalitzat portuguès).


No deixa de ser curiós això de lima ferreira, o sigui llima ferrera, o llima de ferrer! Tot el seu nom ressona a ferro, duresa, llimar, infern... Si és que ho porta escrit a la cara i al nom!

25.1.12

Una història d'hemoció #Psicolabis #Etimologia

Magnifica hibridació terminològica: hemoció, una emoció relacionada amb la donació de sang, extret d'un llibre del Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Posats a hibridar, de les donacions hemàtiques que es practiquen al carrer en un autobús en podríem dir donacions autohemàtiques. He de confessar que admiro la gent que quan hi ha una campanya de recollida de sang autohemàticament s'hi ofereixen!

hemato-
 
Forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que significa 'sang'. Ex.: hematozou, hematopoesi.

24.1.12

Jo també deia allavons #Psicolabis .

De jove, mai havia dir aleshores ni llavors: a casa i al meu entorn sempre es deia allavons. Quan vam estudiar català i vam anar normalitzant algunes paraules mal dites, per castellanisme o per per altres motius, vaig passar al llavors (pronunciant la 'r') i finament a aleshores.

Sempre he sentit gent que diu allavòrens tot i que per aquesta no hi he passat. Ara fa gràcia la campanya per recuperar-la. Però potser també haurem de recuperar l'allavons! La nostre llengua és rica en variants i tot un seguit de formes usades territorialment. Hem de saber combinar aquesta riquesa amb l'existència d'un estàndard que la llengua necessita per certs usos més formals.

'Jo també dic allavòrens'
Posada en marxa una campanya per admetre el mot en l'àmbit normatiu de la llengua catalana

La revista de relats de ficció La Lluna en un Cove ha posat en marxa una campanya per tal que la paraula 'allavòrens' sigui admesa en algun diccionari normatiu català, per tal de reivindicar el reconeixement d'aquesta forma usada en l'àmbit oral i col·loquial. La Lluna en un Cove és una publicació mensual en paper de relats de ficció en català. Un magazín literari amb una miscel·lània d’històries sorprenents, originals, fresques, de temàtica i gèneres diversos: fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor... La millor selecció dins del panorama narratiu en la nostra llengua.

23.1.12

Hlleo! #Psicolabis .

L'amic Andreu em passa aquest cartell que va trobar fa uns anys en un pàrquing de San Francisco.
Demostra claramente que llegim les paraules com un tot i no per lletres separades:

19.1.12

Que tenim cap mot comú amb wall? #Psicolabis #Etimologia

Aquest divendres vaig publicar una piulada al twitter on deia així:

Tornant de fer una sessió de a Escodi Terrassa. Prometo un sobre el nom del carrer del vall

Doncs som-hi!

Algú podria pensar que això del vall està malament. En català es diu LA vall, en femení, no EL vall. Podria ser una castellanada per influència de EL valle. Però no! En català també tenim EL vall, en masculí però es tracta d'una altra paraula.

Mentre que LA vall prové del llatí vallis (que també volia dir vall), EL vall prové del llatí vallum (estacada; muralla).

Actualment EL vall vol dir excavació o rasa, i específicment també es refereix a un fossat, és a dir, una excavació profunda feta longitudinalment al voltant d'una fortificació per a dificultar el pas de l'enemic des de fora fins al mur. Aquest darrer és el sentit que té el vall del carrer de Terrassa.

Doncs bé, ara podem formular la pregunta que dóna títol a aquesta entrada. Que tenim cap mot comú amb el mot anglès wall? Efectivament, estic demanant si tenim en català un mot germà de l'anglès wall com a the wall que dóna nom per exemple a la famosa composició de Pink Floid:



Doncs ja deveu tenir clar hores d'ara que efectivament el vall és the wall, etimològicament parlant, no en termes semàntics ja que un vol dir rasa i l'altre paret. El wall anglès prové del Old English weall, from Latin vallum, palisade, from vallus, stake.

La rasa, fossat o vall, en anglès seria ditch o vallum: a term applied either to the whole or a portion of the fortifications of a Roman camp. The vallum usually comprised an earthen or turf rampart (agger) with a wooden palisade on top, with a deep outer ditch (fossa). The name is derived from vallus (a stake), and properly means the palisade which ran along the outer edge of the top of the agger, but is usually used to refer to the whole fortification. //// Latin vallus derives from Proto-Indo-European *walso-, " a post". Vallus is the source of English wall.


Wall també està relacionat amb el castellà valla. De fet ja hem dit que vallum (palissada, estacada, tanca) prové de vallus (estaca). I una tanca està feta amb estaques...

Per descomptat, són altres els municipis que també tenen un carrer del vall, com ara Tortosa: Les obres del carrer del Vall destapen la volta medieval. En aquest carrer, la Tortosa medieval es tancava amb el portal de la Rosa i l'antic pont de pedra, que travessava el barranc del Vall, un barranc que posteriorment va adoptar el nom del barri, el Rastre.

18.1.12

Path Padilla #Psicolabis

En anglès tenim street (carrer), way (camí), road (carretera), track (pista), path (camí, sender, carreró)... Ara em vull quedar amb aquest darrer, el path (păth, päth).





Path prové del Old English pæth i vol dir camí, sender, carreró...

Penso que si el carrer Padilla de Barcelona fos un carreró per a un anglès es diria Path Padilla !!!



  1. A trodden track or way.
  2. A road, way, or track made for a particular purpose: a bicycle path.
  3. The route or course along which something travels or moves: the path of a hurricane.
  4. A course of action or conduct: the path of righteousness.
  5. Computer Science.
    1. A sequence of commands or a link between points that is needed to reach a particular goal.
    2. A pathname.

17.1.12

Formar part d'un clade #Psicolabis #Etimologia .


Aprofitant que la setmana passada vaig anar a la Jornada del Grup Clade (VI Jornada del Grup Cooperatiu CLADE), que agrupa sobretot empreses cooperatives de sector molt diversos i amb una gestió empresarial excel·lent, avui parlarem del mot clade, que lògicament cal pronunciar amb una vocal neutra final, malgrat que sovint el sentim amb una 'e'.

Un clade és un grup de classificació taxonòmica constituït pels éssers vius amb un antecessor comú que comparteixen caràcters morfològics, fisiològics o bioquímics homòlegs exclusius.

És interessant que hagin triat aquest nom, ja que són un seguit d'empreses molt diverses però que tenen un antecessor comú que marca el seu ADN, el sentit cooperatiu i de responsabilitat davant la societat. En tot cas, esperem i desitgem que aquest caràcter no sigui seu en exclusiva com diu la definició de clade sinó que correspongui a moltes més empreses del nostre país!

El mot prové del grec klados, on volia dir branca. En anglès també en diuen clade (kleid).

16.1.12

La CNN mostra els secrets del Barthelona #Psicolabis

En un reportatge sobre el Barça a la CNN, el vicepresident de club s'hi refereix tota l'estona com a Barthelona (o sigui, amb zeta castellana), cosa encara més ridícula si tenim en compte que en anglès la 'c' es pronuncia com en català, o sigui com una 's'.

Potser per dir CNN aquest senyor també diu thé-ene-ene... en lloc de si-en-en o bé ce-ena-ena...

La CNN mostra els secrets del Barça

La cadena nord-americana dedica un reportatge al Barça en què el vicepresident del club, Carles Vilarrubí, mostra les instal·lacions del club
Un moment del reportatge.
La CNN ha dedicat aquesta setmana un reportatge al Barça en què el vicepresident del club, Carles Vilarrubí, mostra les instal·lacions del club a la cadena nord-americana. El mandatari, que comença el seu recorregut pel museu, recorda que "la temporada 2010-11 va ser la millor de la història del club ja que vam guanyar 16 trofeus".

"Deixeu-me felicitar-vos perquè esteu a punt de ser la primera televisió del món que entra als vestuaris del Barça. He trucat a l'entrenador per demanar-li permís! Veureu els armaris, les dutxes...", diu Vilarrubí.

15.1.12

I per què no un clàshter, amics de l'empanada mental?

#Psicolabis #Etimologia .

Cluster és una paraula realment anglesa, vull a dir que, a diferència de moltes que semblen molt angleses però tenen origen llatí, en aquest cas no se'n coneix un origen extern.

Parlar de clusters és una moda entre nosaltres, és un d'aquests estrangerismes que s'està imposant i que encara té el morbo que no és conegut pel gran gruix de la població però sí en els entorns econòmics i empresarials. Així, fer-ne ús queda snob, tothom d'entén i et permet en algunes ocasions formular frases interessants.

El problema és com la pronunciem. I aquí hi ha el risc de perdre tota la credibilitat per l'ús d'un mot interessant i acabar fent el ridícul. Podem pronunciar-la en anglès (klŭs'tər, o sigui clàstər) o bé en català (klus'tər).

En anglès, aquesta 'u' travada es pronuncia 'a'. De manera que podem optar per una 'u' (com s'escriu) o per una 'a' (com es fa en anglès). Però tant en anglès com en català, la 'e' de la síl·laba final és una vocal neutra (que es representa com a 'ə').

Així, pronunciar clúster (amb una 'e') és absolutament provincià. Ho poden fer en castellà perquè no tenen la neutra o bé en català occidental pel mateix motiu, entenent que és una adaptació a la fonètica local, però és provincià en català oriental!

Però encara hi ha una cosa pitjor. Que són els que pronuncien clàster, amb 'a' (a l'anglesa) i amb 'e' (a la castellana). Si volem transformar la 'u' en una 'a' com fan els anglesos, el que no podem fer és transformar la 'ə' que fan els anglesos i fem els catalans (orientals) en una 'e' que fan els castellans. Això ja és més que provincià, és directament una empanada mental.

Proposo als clAstEristes que, per a fer la seva empanada més ibèrica, ja pronunciïn la 's' a la portuguesa (com una 'x') i diguin clàixter (o clàshter, si voleu mantenir més anglòfil)

Per cert, un cluster és un grup...

n.
  1. A group of the same or similar elements gathered or occurring closely together; a bunch: "She held out her hand, a small tight cluster of fingers" (Anne Tyler).
  2. Linguistics. Two or more successive consonants in a word, as cl and st in the word cluster.
  3. A group of academic courses in a related area.

v.-tered-ter·ing-ters.
v.intr.
To gather or grow into bunches.

v.tr.
To cause to grow or form into bunches.

[Middle English, from Old English clyster.]


Read more: http://www.answers.com/topic/cluster#ixzz1jWfEOIPS

14.1.12

Rebaixes · Sales #Psicolabis


Casualitats de la vida comercial: la manera com han tallat els mots en aquest aparador (rebaixes, rebajas, sales) ha fet que quedin costat per costat un sales i un ixes. El mot anglès per rebaixes, sales, resulta que en castellà vol dir surts, és a dir ixes en català, del verb eixir, usat preferentment en valencià.

13.1.12

Els termes ja no són el que eren #Psicolabis .

No convé que una definició de diccionari inclogui dates si aquestes no deriven estrictament de la base lèxica.

Una cosa és que s'hi digui que un trimestre són tres mesos i una altra que el mitjà termini arriba als cinc anys. Aquesta consideració que durant molt temps havia estat certa no comptava amb la compressió del temps a què estem sotmesos actualment. Així, parlar d'un termini de cinc anys avui ja seria ben bé un llarg termini. I la prova és que els plans estratègics que abans es feien a cinc - set anys vista ara sovint es fan a tres anys de previsió, ja que ho entén que passat aquest període tot haurà canviat tant que tota planificació haurà perdut validesa.



termini 

[s. XIII; del b. ll. terminium 'terme']

m Acabament d'un espai de temps assenyalat per a fer alguna cosa. Espero que ho acabarà en el termini convingut. 

a curt termini Dins d'un període breu de temps. 

a llarg termini Dins d'un període llarg de temps. 

a mitjà termini Dit del termini amb venciment comprès entre un any o divuit mesos i, habitualment, cinc anys. 

12.1.12

Referèndum prové del verb llatí refĕrre #Psicolabis #Etimologia .

Són temps de parlar de referèndums d'autodeterminació. Us proposem de votar a l'enquesta que fa la Vanguardia relacionada amb la notícia Los catalanes se sienten cada vez menos españoles.

I la nota etimològica: referèndum, del llatí referendum, és la forma d'acusatiu del participi futur passiu de refĕrre (reportar, referir). Com miranda vol dir que ha de ser (ad)mirada, referendum vol dir que ha de ser reportat.

ENCUESTA: ¿Apoyarías la celebración de un referéndum de autodeterminación?
1. Sí  95%
2. No 4%
3. Ns 0%

Han contestado 136859 personas

11.1.12

#Psicolabis El twitter treu fum perquè Guardiola ha parlat en català

#Psicolabis




Si Espanya fos la nació que ens volen fer creure que és, la seva gent estaria orgullosa de la seva diversitat i riquesa cultural i lingüística.

Però Espanya, tal i com la mostren els mapes, és una entelèquia que no se la creu ningú. És un artifici territorial. Espanya és un estat, una organització administrativa, però no pas cap unitat social. I d’això s’encarreguen de demostrar-ho constantment els defensors d’una unitat que esdevé tan falsa com perversa.

En Pep Guardiola recull el premi FIFA al millor entrenador del món. Fa el seu parlament en anglès i dedica especialment el guardó, en català, al seu amic Tito Vilanova. En qualsevol lloc civilitzat això no seria notícia, al cap i a la fi, el català és la seva llengua. Però Spain is different i, ràpidament, a través del Twitter, s’ha deixat veure l’espanyolitat més rància, fent ostentació de la seva nul·la estimació per la
cultura i la seva manca absoluta de respecte a tot allò que és incapaç d’entendre sense fer el més mínim esforç intel·lectual.

Si fem una cerca al Twitter de “Guardiola Catalán” trobarem centenars de missatges que ens demostren que aquell “muera la inteligencia” de Millán Astray no va ser cap anècdota, sinó l’expressió d’una manera de pensar molt arrelada en un lloc on, per exemple, al fet de torturar i matar toros li diuen cultura.

Com passa sempre, hi ha excepcions. I entre les centenars de piulades n’he trobat una que mereix tot el meu respecte i consideració:

@XXX “Soy madridista y me avergüenza mi entrenador. Admiro a Guardiola y su filosofía de equipo, y que hable catalán, faltaría más”.

Però, lamentablement, només n’he trobat una que se sortís de l’orgullosa i dominant aposta per la incultura. La resta d'opinions són per a llogar-hi cadires.

@XXX “Vaya cagada la de Guardiola hablando catalán. Que asco que pensarán los otros paises”

@XXX “Guardiola en catalán... son las cositas que no me gustan.”

@XXX “¡¿Y qué hace el Guardiola hablando en catalán en una entrega de premios internacional?! Lo que se hace por hacerse notar...

@XXX “Que majete Guardiola y su discurso en catalán... repugnante...”

@XXX “Me parece tremendo, tremendo, tremendísimo que Guardiola hable en catalan, penoso”.

@XXX “HABLANDO EN CATALÁN PEP GUARDIOLA. HAY QUE TOCARSE LOS COJONES”.

@XXX “Y merecido el premio de "mejor entrenador" a Pep Guardiola !! Ahora, se podía haber ahorrado eso de hablar en catalán, la verdad”.

@XXX “Una vez más, Guardiola dejando claro que es mas catalán que español en la entrega de premios de futbol más prestigiosa del mundo, que asco me da”.

@XXX “Guardiola de las gracias en Catalán y en inglés. ¿Y el español? Este es el problema de los nacionalismos...

@XXX “Lamentable que una parte del discurso de Guardiola lo haya hecho en catalán. Hable usted en su idioma que es el español”.

@XXX "Pues yo me cago en los muertos de Guardiola por hablar en catalán. Ea."

#Psicolabis “Guardiola de las gracias en Catalán y en inglés. ¿Y el español? Este es el problema de los nacionalismos...

El Joan m'envia aquest recull de piulades del twitter:


En Pep Guardiola recull el premi FIFA al millor entrenador del món. 
Fa el seu parlament en anglès i dedica especialment el guardó, en català, al seu amic Tito Vilanova. 
En qualsevol lloc civilitzat això no seria notícia, al cap i a la fi, el català és la seva llengua. 
Però Spain is different i, ràpidament, a través del Twitter, s’ha deixat veure l’espanyolitat més rància, fent ostentació de la seva nul·la estimació per la cultura i la seva manca absoluta de respecte a tot allò que és incapaç d’entendre.

@XXX “Vaya cagada la de Guardiola hablando catalán. Que asco que pensarán
los otros paises”

@XXX “Guardiola en catalán... son las cositas que no me gustan.”

@XXX “¡¿Y qué hace el Guardiola hablando en catalán en una entrega de
premios internacional?! Lo que se hace por hacerse notar...

@XXX “Que majete Guardiola y su discurso en catalán... repugnante...”

@XXX “Me parece tremendo, tremendo, tremendísimo que Guardiola hable en
catalan, penoso”.

@XXX “HABLANDO EN CATALÁN PEP GUARDIOLA. HAY QUE TOCARSE LOS COJONES”.

@XXX “Y merecido el premio de "mejor entrenador" a Pep Guardiola !! Ahora,
se podía haber ahorrado eso de hablar en catalán, la verdad”.

@XXX “Una vez más, Guardiola dejando claro que es mas catalán que español en
la entrega de premios de futbol más prestigiosa del mundo, que asco me
da”.

@XXX “Guardiola de las gracias en Catalán y en inglés. ¿Y el español? Este
es el problema de los nacionalismos...

@XXX “Lamentable que una parte del discurso de Guardiola lo haya hecho en
catalán. Hable usted en su idioma que es el español”.

@XXX "Pues yo me cago en los muertos de Guardiola por hablar en catalán.
Ea."

10.1.12

Desapareixerà la barretina de l'escut de Colòmbia? #Psicolabis #Etimologia .

Coat of arms of Colombia.svgEs pretén substituir la barretina que hi ha a l'escut de Colòmbia per un barret "vueltiao", típic de la zona. El problema és que desconeixen que és una barretina i per què l'hi tenen. Pensen que és un barret frigi, símbol de la llibertat, com tenen a d'altres escuts llatinoamericans, perquè ho relacionen amb l'alliberament i la independència. Curiosament no s'adonen que aquests barrets són els que portaven els occidentals que hi van fer cap durant la "Descoberta", tal com reflecteixen alguns gravats previs als processos d'independència.

Però, esclar, si algú parteix de la idea que la nació catalana no existeix o que no va tenir res a veure amb la descoberta del Nou Món mai arribarà a relacionar els dos fets. Per entendre que segurament aquests barrets recurrents en la iconografia llatinoamericana són d'origen català caldria adonar-se de quines són les banderes que poblen els mapes del Nou Món en la cartografia que es va dibuixar durant els dos segles següents a la descoberta i que no són altres que les catalanes.

Més info: La barretina, símbol de llibertat a America

Retalls de la viquipèdia:



La faja del medio, sobre campo de color platino, va un gorro frigio rojo enastado en una lanza, que recuerda el espíritu de la república y a su vez, es un símbolo universal de la libertad.

Gorro frigio

A raíz de la ponencia presentada en 2007 en la cual se contemplaba cambiar el istmo de Panamá por las islas de San Andrés y Providencia, se presentaron varias discusiones sobre el contenido de las franjas, en especial para reemplazar el gorro frigio del sector central, símbolo de la libertad de los esclavos. Al no conocer el verdadero significado e importancia universal de dicho emblema, los congresistas han planteando en su reemplazo el sombrero vueltiao, que fue declarado Símbolo Cultural de la Nación por el Congreso de Colombia mediante la Ley 908 del 8 de septiembre de 2004.
Finalmente, el 10 de octubre de 2009 el gobernador del departamento de Sucre, Jorge Barraza Farak, hizo oficial la propuesta de agregar este sombrero al escudo nacional. En dicha propuesta el mandatario expresó que se debería reemplazar el gorro frigio por el sombrero vueltiao, prenda característica del colombiano y obra artesanal del Caribe, e igualmente que se cambie la imagen del istmo de Panamá por la del archipiélago de San Andrés y Providencia.

El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre. Aquesta peça ha tingut una estranya història. Suposadament, el seu origen es troba en la regió de FrígiaÀsia Menor, en l'actual Turquia

Escut d'Argentina
En l'actualitat figura, com símbol de la llibertat, en l'escut de diverses nacions llatinoamericanes, com a l'ArgentinaBolíviaColòmbiaCubaHaitíNicaraguaEl Salvador i Paraguai, així com escuts de províncies argentines actuals.
S'ha pensat que la barretina catalana pot tenir l'origen en el capell frigi, ja que la seva forma és pràcticament idèntica.







Sombrero vueltiao.
El sombrero vueltiao es un sombrero típico de las sabanas de Córdoba y Sucre, en la Costa Caribe de Colombia, y la principal pieza deartesanía del país. Es una prenda que tiene su origen en la cultura indígena zenú, asentada en la región del río Sinú. El municipio de Tuchín es considerado la cuna del sombrero vueltiao. Se elabora de las hojas de la caña flecha, palma nativa de la región. El Congreso de Colombia lo elevó a la categoría de Símbolo Cultural de la Nación mediante la Ley 908 del 8 de septiembre de 2004.

El sombrero se elaboraba de un solo color, blanco crema; la aparición del color negro es una evolución posterior. Originalmente se conocía como "sombrero de vueltas" o "sombrero indiano" (en alusión a su origen indígena). El origen de la denominación del sombrero es incierta.Vueltiao es un localismo por volteado, participio pasado de voltear, «dar vueltas a alguien o algo». Algunos sostienen que el nombre hace alusión al número de vueltas de tejido que lo conforman. Otros aseguran que se le llama vueltiao porque al voltear las alas del sombrero por su vuelta del medio, la parte externa queda convertida en interna y viceversa.


Per la seva banda, barretina deriva de barret, diminutiu del llatí bĭrrus (mena de capa curta), mot d'origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, *birritto, tenint en compte que -ĭtto és sufix de probable origen cèltic.

Nota: al segle XVIII Catalunya encara exportava barretines a Amèrica 

Desaparecerá la barretina del escudo de Colombia? #Psicolabis #Etimologia .

Coat of arms of Colombia.svgSe pretende sustituir la barretina (gorro catalán) que hay en el escudo de Colombia por un sombrero "vueltiao", típico de la zona. El problema es que desconocen que es una barretina y por qué la tienen. Piensan que es un gorro frigio, símbolo de la libertad, como tienen otros escudos latinoamericanos, porque lo relacionan con la liberación y la independencia. Curiosamente no se dan cuenta que estos sombreros son los que llevaban los occidentales que llegaron durante la "Descubierta", tal y como se refleja algunos grabados previos a los procesos de independencia.

Pero, claro, si alguien parte de la idea de que la nación catalana no existe o que no tuvo nada que ver con el descubrimiento del Nuevo Mundo nunca llegará a relacionar los dos hechos. Para entender que seguramente estos sombreros recurrentes en la iconografía latinoamericana son de origen catalán habría que darse cuenta de cuáles son las banderas que pueblan los mapas del Nuevo Mundo en la cartografía que se dibujó durante los dos siglos siguientes al descubrimiento y que no son otras que las catalanas.

Más info: La barretina, símbol de llibertat a America

Recortes de la wikipedia:

La faja del medio, sobre campo de color platino, va un gorro frigio rojo enastado en una lanza, que recuerda el espíritu de la república y a su vez, es un símbolo universal de la libertad.

Gorro frigio

A raíz de la ponencia presentada en 2007 en la cual se contemplaba cambiar el istmo de Panamá por las islas de San Andrés y Providencia, se presentaron varias discusiones sobre el contenido de las franjas, en especial para reemplazar el gorro frigio del sector central, símbolo de la libertad de los esclavos. Al no conocer el verdadero significado e importancia universal de dicho emblema, los congresistas han planteando en su reemplazo el sombrero vueltiao, que fue declarado Símbolo Cultural de la Nación por el Congreso de Colombia mediante la Ley 908 del 8 de septiembre de 2004.
Finalmente, el 10 de octubre de 2009 el gobernador del departamento de Sucre, Jorge Barraza Farak, hizo oficial la propuesta de agregar este sombrero al escudo nacional. En dicha propuesta el mandatario expresó que se debería reemplazar el gorro frigio por el sombrero vueltiao, prenda característica del colombiano y obra artesanal del Caribe, e igualmente que se cambie la imagen del istmo de Panamá por la del archipiélago de San Andrés y Providencia.


Escut d'Argentina


El gorro frigio es una especie de caperuza, de forma aproximadamente cónica pero con la punta curvada, confeccionado habitualmente con lana o fieltro.
En la actualidad figura, como símbolo de la libertad, en el escudo de varias naciones americanas, como Paraguay, Bolivia, Colombia, Cuba,Haití, Nicaragua, El Salvador y Argentina, así como en modernos escudos de numerosas provincias y ciudades. Tambíen aparece en monedas y billetes de algunas naciones como Colombia, Cuba y México.
Se ha pensado que la barretina catalana puede tener su origen en el gorro frigio, ya que su forma es similar.


Sombrero vueltiao.
El sombrero vueltiao es un sombrero típico de las sabanas de Córdoba y Sucre, en la Costa Caribe de Colombia, y la principal pieza deartesanía del país. Es una prenda que tiene su origen en la cultura indígena zenú, asentada en la región del río Sinú. El municipio de Tuchín es considerado la cuna del sombrero vueltiao. Se elabora de las hojas de la caña flecha, palma nativa de la región. El Congreso de Colombia lo elevó a la categoría de Símbolo Cultural de la Nación mediante la Ley 908 del 8 de septiembre de 2004.

El sombrero se elaboraba de un solo color, blanco crema; la aparición del color negro es una evolución posterior. Originalmente se conocía como "sombrero de vueltas" o "sombrero indiano" (en alusión a su origen indígena). El origen de la denominación del sombrero es incierta.Vueltiao es un localismo por volteado, participio pasado de voltear, «dar vueltas a alguien o algo». Algunos sostienen que el nombre hace alusión al número de vueltas de tejido que lo conforman. Otros aseguran que se le llama vueltiao porque al voltear las alas del sombrero por su vuelta del medio, la parte externa queda convertida en interna y viceversa.


Por su parte, la palabra catalana barretina deriva de barret (sombrero), diminutivo del latín bĭrrus (especie de capa corta), palabrade origen celta, probablemente ya existente como diminutivo en esta lengua, *birritto, teniendo en cuenta que-itto es sufijo de probable origen celta.

Nota: en el siglo XVIII Cataluña aun exportava barretinas a América