Parlar a la biblioteca i parlar a la taverna

Tant en català com en anglès o francès sabem que la 's' entre vocals es pronuncia sonora mentre que quan està al costat d'una consonant o a l'inici de mot es pronuncia sorda. És fàcil: casa sona caza i busy sona bizi, mentre que les 's' de sol, sun, nansa, answer sonen sordes.

Per representar el so sord entre vocals, es fa servir la doble essa (ss). És lògic que la repetició de la consonant impliqui ensordiment perquè l'ensordiment suposa una ruptura més gran de la continuïtat fònica. Fixeu-vos: les vocals són per definició sonores. Per tant, si la consonant que hi posem entremig manté la sonoritat la ruptura és més suau que si hi posem una sorda, que ens obliga a deixar d'emetre sonoritat durant el breu moment d'articular la consonant que separa les vocals.

Pot semblar complicat per als que no heu jugat mai a observar-vos a vosaltres mateixos com fabriqueu els sons... Però ho entendreu de seguida amb dos exemples, el parlar de biblioteca i el parlar de taverna.

El parlar de biblioteca: quan parlem en una biblioteca ho fem sense sonoritat, parlem sord. Ho mostrarem sonorament amb un vídeo: La portaveu parlamentària d'ICV, Dolors Camats, ha participat en un debat a Els Matins de TV3 malgrat que una forta afonia gairebé no la deixava articular paraula. Aquest vídeo ens serveix per a mostrar com es parla en una biblioteca, com es parla quan s'està afònic, és a dir, sense sonoritat.

El parlar de taverna: quan intentem parlar amb després d'haver begut més del compte es poden observar diferents símptomes en la parla. Podríem parlar d'incoherència, repeticions, però també fonèticament: ens costa interrompre la sonoritat per a articular una consonant sorda entre vocal i vocal. Així, és possible que si esteu en estat etílic, per dir "vull anar a caçar" no pugueu articular altra cosa que "vull anar a casar". [ep, si algú troba un vídeo d'algú parlant begut, que me'l passi, sisplau]

To be continued...