STOP és català! (o almenys llatí!)

Anant pel món es poden veure senyals de parada obligatòria en moltes llengües. El que no acabo d'entendre és per què als països anglòfons hi fan servir la versió catalana STOP, que com tothom sap és la sigla corresponent a Si Tens Ous Passa.

Ei, i que també serveix, en llenguatge no sexista, per als dos gèneres: Si Tens Ovaris Passa!

Per cert, si és que algú dubta de la veracitat d'aquesta explicació, sols cal que mireu perquè es van triar aquestes inicials: els cotxes que passen pel vial principal poden veure el senyal de STOP pintat al terra, el qual llegit al revés dóna la informació correcta: POTS.

Ara entro en mode psicodèlic. Si alguna vegada veus a terra que en el vial contrari hi posa NO POTS vés amb compte ja que deu ser una cruïlla molt perillosa. És per això que els vehicles del vial llegeixen STOPON (que deu seu un stop molt gran). Mode superpsicodèlic: I si algun cop veus que et posa MAI NO POTS, vol dir que hi ha un policia que demana als altres que s'aturin on és ell: Stop on I am (ostres: al seu damunt?).

Ara de debò

Vinga, siguem una mica seriosos i diguem que STOP no ve de POTS però sí que té origen llatí. Se suposa que prové del llatí vulgar *stuppāre (que volia dir calafatar) creat a partir de stuppa, és a dir, estopa, els filaments de rebuig de l'operació de pentinar el lli o el cànem que hom aprofita per a fer-ne un fil de baixa qualitat. 


L'estopa serveix per a calafatar: "tapar amb estopa les juntures de les fustes dels vaixells i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua". És a dir, l'estopa PARA o ATURA l'entrada d'aigua. Ja sabeu, doncs, d'on prové l'STOP.


Calafatar


I ja que estem en el verb calafatar, diguem que probablement ve de l'àrab qálfaṭ, que volia dir el mateix i que possiblement tenia l'origen en el l latí vulgar *calefare (ll. calefacĕre) 'escalfar', a causa de la fosa del quitrà amb el foc per a l'operació de calafatar.

Per la seva banda, calafatar en anglès es diu caulk o calk (kôk) i prové (passant pel francès antic del nord cauquer) del llatí calcāre. Fixeu-vos que curiós: calcāre volia dir trepitjar ja que ve de calx (taló). I de voler dir trepitjar ha passat a significar pitjar, en el sentit de ficar l'estopa ben endins de les esquerdes.

És a dir que, sempre amb origens llatins, en català ens referim a l'escalfor del quitrà i en anglès a la pressió per a fer entrar l'estopa. L'estopa que serveix per a aturar l'aigua i l'estop que serveix per a aturar-nos a la cruïlla.