«Bloc» o «Blog»?

Al voltant de la paraula bloc / blog, retallem de Bibiloni aquesta precisa explicació:

El Termcat ha decidit de normalitzar el terme bloc, amb –c, per a designar allò que en el món sencer es diu blog, amb –g. Alhora ha beneït el derivat blocaire per a designar el que en anglès es diu blogger, és a dir, l’autor o gestor d’un blog. Amb aquesta decisió el Termcat en rectifica una d’anterior on es postul·lava diari interactiu personal, una solució que no havia tingut pràcticament gens de seguiment entre els internautes catalans. Sembla que aquests mateixos són els qui han pressionat l’organisme terminològic perquè faci la rectificació.

A la seva pàgina web el Termcat ens dóna aquesta explicació: «Pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web.»

Efectivament, la forma bloc s’havia escampat considerablement d’ençà que sorgiren i es posaren de moda aquests estris. Però també cal dir que això es va fer d’una manera espontània, fora del control de cap persona o institució amb autoritat lingüística i sense cap fonament lingüístic consistent. No ens faríem molt lluny de la realitat si diguéssim que es tracta, en certa manera, d’un cas d’etimologia popular. Parlam d’etimologia popular quan una paraula nova que apareix als parlants com a opaca s’assimila a una altra de coneguda que, per això mateix, és transparent. Una mica com succeïa quan jo era petit, que sentia a dir a algunes persones pintura de oro, un sintagma amb el qual solucionaven el problema de la foscor –per a ells– de tintura de yodo. És clar que en el cas de les nostres pàgines web la transformació va ser mínima i només ortogràfica, però transformació al capdavall.

Com que els blogs tenen una indiscutible semblança amb els blocs –conjunt de fulls units i fàcilment arrancables que s’utilitzen per a escriure–, espontàniament s’anomenaren blocs, més encara quan uns quants servidors de blogs adoptaren i propagaren aquell mot.

Però l’etimologia de blog és completament diferent de la de bloc. Aquest mot darrer, en el sentit de massa de
matèria sòlida (i accepcions derivades), té l’origen remot en un mot germànic, blok, i en el sentit més recent de llibreta procedeix –via espanyol, com tots els mots moderns– del francès bloc (à notes); mentre que blog és una paraula anglesa resultat de l’escurçament de weblog. Aquest és compost de web (pàgina web) i log (registre). El neologisme ha estat adoptat per la majoria de llengües, en qualque cas amb alguna
adaptació ortogràfica: així en francès se’n diu blog (i blogue), i també se’n diu blog en italià, en espanyol, en portuguès, en alemany, en danès, en neerlandès, i no continuaré per no fer la llista de llengües del continent.

.......

http://bibiloni.cat/blog/blog.pdf