Per cert, ja que estem parlant de ‘paraules’ i etimologies, tema que em fascina, deixeu-me que us faci notar la curiositat del creuament que s’ha produït:
Mentre que les llengües romàniques hem adoptat una paraula d’origen germànic per a expressar l’orgull, en anglès han adoptat la paraula d’origen llatí. Són curiosos aquests creuaments en què cadascú desestima la pròpia arrel natural per prendre’n una altra.
Ara bé, tots dos orígens d’aquestes paraules ens porten a excel·lència, utilitat... és a dir que el significat ‘negatiu’ d’orgull ha vingut després. Potser per la gent que feia del sà orgull un caràcter prepotent. Podria haver passat com amb la paraula ‘cristià’ que en francès va passar a ‘chretien’ i d’aquí a ‘cretí’.
Vegeu com proud/pride prové del llatí prodesse (ésser útil)
Proud: [Middle English, from Old English prūd, from Old French prou, prud, brave, virtuous, oblique case of prouz, from Vulgar Latin *prōdis, from Late Latin prōde, advantageous, from Latin prōdesse, to be good : prōd-, for (variant of prō- , with on the model of red- , prevocalic variant of re-, back, again; see pro-1) + esse, to be.]
Prosum, prodes, prodesse, profui (ésser útil, aprofitar)
Indicatiu | Subjuntiu | Infinitiu | |
Present | (jo sóc útil) prosum prodes prodest prosumus prodestis prosunt | (jo sigui útil) prosim prosis prosit prosimus prositis prosint | (ésser útil) prodesse |
pretèrit imperfet | (jo era útil) proderam proderas proderat proderamus proderatis proderant | (jo fos/seria útil) prodessem prodesses prodesset prodessemus prodessetis prodessent | |
Futur perfet | (jo seré útil) prodero proderis proderit proderimus proderitis proderunt |
Josep Maria Canyelles
_Responsabilitat Global_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada