Hi havia un home que vivia sol i volia comprar un lloro per ensenyar-li a parlar. El cas és que va anar a la botiga d'animals i, el dependent, veient que no els en quedava cap i perdria la venda, va i li endossa un mussol. Al cap d'uns dies va trobar un amic que li va preguntar:
- Què el lloro ja parla
- Nooo... ! però s'hi fixa molt.
En anglès dels lloros en diuen parrots (păr'ət), i prou que ho sabem ara que una marca d'aparells de telefonia sense mans per al cotxe se'n diuen!
Segons una versió, probablement prové del francès dialectal Perrot, diminutiu de Pierre, Pere. Si fos així, en català tenim Perot com a diminutiu de Pere, i a Barcelona podem trobar un carrer de nom peculiar: el carrer de Perot lo lladre!
Però n'hi ha una versió més elaborada. Del castellà Perico es va crear el nom d'ocell periquito, que en francès va esdevenir perruquet, i així és com en francès van anomenar els funcionaris de justicia, per les grans perruques que duien i que semblaven un ocell de gran plomatge. De fet, avui perroquet en francès vol dir lloro o papagai.
De vegades ens preguntem perquè perruca (en català) i peluca (en castellà) tenen aquesta consonant diferent. Què la pot haver canviat? Doncs la casualitat és que la resta de lletres siguin iguals perquè tal com anem lligant caps, perruca i peluca no tenen res a veure en el seu origen. Peluca ve de pel (pilus en llatí) mentre que la perruca ha fet aquest llarg trajecte des del perico fins al perroquet. I amb la perruca, el perruquer!
Tenim cap mot comú amb el parrot anglès? Cerqueu una perruqueria al carrer de Perot lo lladre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada