Que bé que estàs!

Ahir, mentre em tallaven els cabells, va entrar una noia i, dirigint-se a la perruquera, li va dir: Que bé que estàs!

La curiositat es va apoderar de mi i vaig llançar la mirada a la perruquera per a valorar si estava tan bé com li acabaven de dir o es tractava d'un mer compliment.

Però de seguida vaig copsar que el contingut de la conversa no anava per on jo havia previst. Es veu que la perruquera sabia parlar o almenys entenia a la perfecció el catanyol i, gràcies a això no va fotre la pota agraint-li el compliment, ja que allò que la noia havia expressat era senzillament l'alegria pel fet que la poguessin atendre en aquell moment. Efectivament, el que volia dir aquella noia era Que bé, que hi ets!

Aclariré que la noia, agradable, ben perfumada i de bon veure, no semblava pas mancada de nivell cultural. Tampoc procedia de parlars meridionals, ja que al País Valencià el verb estar ha guanyat la partida al ser en aquests casos, seguint el model castellà.

Tot plegat era una mostra del tsunami amb el qual avança la substitució del verb ser per estar per a indicar una acció tan senzilla com ser en un lloc! En pla català li hauria demanat la seva companyia per a explicar-li a fons la diferència entre ser i estar, però hom ha de saber estar!