Cam Martí

Cam Martí (sic) és un comerç de Figueres. És curiós veure que la grafia de Can ha esdevingut Cam. De fet, la pronúncia és Cam, per assimilació de la consonant posterior, però això no hauria d'afectar-ne l'escriptura. Tot i així, és evident que no han comès una falta sinó que és una 'creació' artística, una linguocreativitat per a la nostra col·lecció. 

Fa uns anys, quan el coneixement de la nostra llengua estava sota zero, aquestes creativitats haurien espantat, com si fossin una perversió de la llengua, una dispersió gramatical, un atemptat per al seu correcte aprenentatge. La situació actual ens permet que puguem jugar amb la llengua sense cap mena d'escrúpol. I això és bo perquè la creativitat és vida. I la llengua ens ha de divertir!

PD: acabo d'adonar-me (abans que ningú m'ho digui) que no hi posa CAM sinó CAN, o sigui que estava ben escrit, però l'apunt el deixo igualment penjat i el reoriento: recordo quan feia cal·ligrafia (devia tenir uns sis anys, oi? però ho recordo bé!) que ja no veia clar això dels ponts de les enes i les emes. Mai no quedava clar si la unió amb la lletra anterior ja comptava com a pont o no... I no sé per què però sempre acabàvem fent tres ponts per a la 'm' i dos per a la 'n'. Això feia que la 'm' es pogués identificar bé però que una 'n' aïllada es pogués confondre amb una 'm'. Crec que aquest va ser uns dels motius que em va portar a fer lletra sense enganxar de seguida que m'ho van permetre. Les lletres enganxades em donaven una inseguretat que no vaig poder suportar i em vaig passar a les lletres independents, amb més personalitat pròpia i menys condicionades pel veïnat.