Les comissions i el comissari

Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 149)

 

Les comissions i el comissari

Antoni Llull Martí

El verb llatí míttere, la forma catalana del qual és metre, que tenia diversos significats, com ‘posar’, ‘enviar’, ‘deixar anar’, ‘llençar’, ‘tirar’, ha produït una considerable quantitat de mots d’ús molt corrent, i encara en produeix al nostre temps, com és el cas dels projectils bèl·lics anomenats míssils. Però em limitaré avui a parlar de dos, procedents d’un verb derivat de míttere, commíttere ‘cometre’ i ‘encarregar’, concretament, de comissió i comissari.

Commissio és en llatí l’acte de confiar o d’encarregar a qualcú la realització d’una feina. Amb aquest significat es troba comissió en català des de temps molt antic, en frases com «dar comissió a qualcú», «prendre comissió», «executar o complir una comissió». Amb el sentit de ‘retribució que cobra un corredor o agent de canvi per realitzar gestions o intervenir en operacions mercantils’ és bastant nou, i encara més amb el de ‘quantitat rebuda per qualcú amb poder de decisió sobre un afer o negoci per alterar normes d’adjudicació o concessió a favor d’aquell qui li dóna la comissió’. Comissió és també l’acte de cometre, en un altre dels significats bàsics del verb. Per exemple la comissió d’una infracció / d’una falta / d’un crim, etc.

Comissari, etimològicament, és ‘aquell qui ha rebut una comissió’ (amb el sentit d’haver estat encarregat d’una feina o gestió). Pot esser aplicada aquesta denominació a càrrecs públics o privats: comissari de policia / d’una exposició / de la fallida d’una empresa, etc. Un ús de comissari que no trobam en la nostra llengua és el del francès commissaire de bord, amb que es designa el sobrecàrrec, l’oficial que en una nau comercial és el responsable del servei d’aprovisionament de queviures i a més, en el cas de línies de passatgers, d’atendre algunes

necessitats d’aquests, com informació, custòdia d’objectes, etc., en castellà sobrecargo. A les línies italianes li diuen commissario, i a les portugueses, comissário. En anglès, en canvi, es coneix aquest oficial com a purser, que és com si diguéssim «borser, l’encarregat de la borsa», i en alemany Zahlmeister, que ve a esser ‘mestre dels comptes’, nom que també significa ‘administrador’.