Poseu-vos els punts damunt les is

-Com és que el Llibert sempre convoca les reunions a 3/4 i 5?
-És que és tan ateu que sempre ho fa tot a menys 10!

Donat que avui és 10 del 10 del 10, aprofitarem per iniciar alguns articles parlant de números. Expressarem crítiques, demanarem opinions... perquè això dels números no és tan científic com sembla.

Malgrat que potser no tant com abans, encara hi ha gent que escriu els anys amb un punt enmig com si es tractés d'una quantitat numèrica qualsevol. Jo vaig néixer a l'any 1966 i no m'agrada que l'escriguin 1.966 perquè estèticament és un nyap, a banda d'una incorrecció. I ara no som al 2.010 sinó al 2010.

Per cert, quan els anglesos veuen aquestes escriptures no sé què deuen pensar, perquè en el seu cas, a més a més, es dóna la circumstància que els anys els pronuncien com a dos grups. Així el 1966 esdevé en la seva pronúncia el 19 66, és a dir dinou seixanta-sis, cosa que seria difícil de dir si la partició donés 1.9 66...

L'any no és un mer número, és un símbol, una marca, una identitat, una generació... I estèticament ha de ser digne, no pot tenir punts enmig com tampoc té decimals. No diem pas l'any 1.966,00.

Per tant, en endavant, si teniu punts i no sabeu on col·locar-los, no ho dubteu: damunt de les is.

PD: Albert Pla va publicar aquest article a l'AVUI, pàgina 44, dijous 3 de juny del 2010:

El número 2000

Una cosa és la revista 2000 i una altra 2.000 revistes. En un cas hi posem punt, en l'altre no. Per què? És un convenció tipogràfica. El primer és un ordinal, indica posició en una successió; el segon, cardinal, indica quantitat. Un número de loteria o la pàgina d'un llibre és un ordinal però el llegim com a cardinal (diem pàgina trenta-sis; no pas trenta-sisena), i quan té més de 3 xifres, en teoria, s'escriu sense punt. Però el punt és només un auxiliar que fa més fàcil llegir el número; no posar-lo sobta i ens crea un petit problema. 346231 costa més de llegir que 346.231. Això no passa, esclar, en el cas dels anys, que solen no tenir més de 4 xifres. Quan una convenció està assumida, el que sobta menys és respectar-la (és el cas dels anys), però quan no ho està i aplicar-la crea dificultats, ens hem de preguntar si té sentit seguir-la. També era una convenció escriure els congressos, festivals o campionats amb xifres romanes, i avui les xifres romanes van quedant reduïdes als segles i les dinasties. I és que les convencions, al final, han de ser útils, i és un signe de cultura deixar-les de seguir quan fan més nosa que servei.