Un bòtil pel boínder ha deixat un ull blec al xumeca (a bottle through the window has caused a black eye to the shoemaker)

Escric des de l'aeroport de Menorca, després d'haver passat el dia a Maó participant en una jornada sobre la responsabilitat social de les pimes i les microempreses.

Aprofitarem per a comentar alguna curiositat lingüística d'aquestes que conserven de manera tan preuada en aquesta illa com a conseqüència de la dominació britànica del segle XVIII. Aquesta ocupació començà amb la conquesta austriacista de Menorca durant l'enfrontament entre els austriacistes i els borbònics en el marc de la guerra de successió espanyola. Els britànics ocuparen Menorca en tres períodes diferents: 1708-1756, 1763-1782 i 1789-1802. Anem a la influència lèxica que hi deixaren els anglesos:

• Per a dir bala o canica diuen mèrvel (de marble). Cal dir que el marble anglès procedeix del marbre francès. O sigui que a Menorca diuen marbre, màrvel i segur que hi ha qualcú que fa ús del castellanisme màrmol... tres formes de referir-se a un mateix ètim!
• Per a dir finestra d'arc diuen boínder (de bow window)
• Per a dir que tenen un blau a l'ull diuen que el tenen blec (de black)
• Per a dir guix diuen xoc (de chalk)
• Per a dir ampolla en diuen bòtil (de bottle) (PD: no tothom ho veu igual)
• Per a dir sabater diuen xumeca (de shoemaker)
• Per a dir lluita diuen fàtim (de fight)
• Per a donar-se la mà diuen fer xàquens (de shake hands)

I encara d'altres com pidoix, dèvil, pinxa, moguin, bricbarca, avàvol, faitim, tià, quep, escrús, berguin, rallar, blec, penis, boi o estonx.

Són petites perles lingüístiques que haurien de conservar molt bé, perquè formen part de la seva història particular i de la seva identitat illenca. Fa uns mesos el Parlament de les Illes Balears va reconèixer-les com patrimoni lingüístic dels menorquins (vegeu El gen británico de Menorca).

M'agrada molt el xumeca... Shoemaker!!! No hi ha un pilot d'automobilisme que se'n diu? En Xumeca!!!

També em sembla especialment cridaner el boínder. En aquest sentit, em pregunto si també en diuen així del sistema operatiu Windows... Treballes amb Linux o amb Boínders?

Bé, en rigor hauria hagut de dir "fas feina amb Línux o amb Boínders?" que és com a les Illes diuen treballar, però he preferit dir treballar per a facilitar la comprensió de la brometa... I és que els principatins diferenciem treballar de fer feina. Ja se sap que hi ha gent que treballa a l'Administració... (hehehe...)

Per acabar, us aporto les característiques del menorquí:

Modalitat del català parlat a Menorca, subdialecte del català insular o balear. Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central: la neutra tònica es torna e oberta, sobretot a Maó (verd) pas sistemàtic de o àtona a u (truná, 'tronar'), fins i tot de ua precedit de velar (aigu, 'aigua'); estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia (gàbia); articulació de r- final, a voltes reforçada (corr, 'cor'), en els monosíl·labs; ús progressiu de les desinències -és, essis, etc, de l'imperfet de subjuntiu; ordre Ci+CD dels pronoms (te'l don; mallorquí: el te don). 

D'altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen amb el central, són: grau zero de iodització (paa, 'palla', cea, 'cella'); ús de la variant de l'article salat es precedit d'amb, en lloc del mall. so (amb es mànec(s)); pronom neutre açò, 'això', oposat a allò. 

El lèxic conté arcaismes (calcigar, 'trepitjar'), curioses variants formals (garrosses, 'crosses', barrabam, 'barram'), molt específics (tià,' cassola', tos mala, 'tos ferina') i evolucions semàntiques particulars (fesols, 'pèsols', l'onclo, 'l'oncle capellà'). Els arabismes són considerables (cuscussó, 'menjar típic de Nadal', falaca, 'tupada'), especialment en la toponímia. 

El menorquí s'articula en dues varietats: l'occidental, amb Ciutadella com a nucli rector, que manté la /e/ tònica (tela ) i diu emblanquinar, penjador, etc; i l'oriental, amb Maó i els pobles circumdants, que ha obert la /e/ i diu emblancar, rastiller, etc, a més d'haver rebut amb més força l'empremta lexical anglesa (xoc, 'guix de la pissarra'; bord, 'safata'; pinxa, 'arengada'), conseqüència de les tres dominacions britàniques al llarg del s XVIII.


Nota: sobre aquest arcaisme que es diu en aquest text, calcigar, que vol dir trepitjar, vam parlar de la seva etimologia a l'apunt STOP és català! (o almenys llatí!). Hi dèiem això: Per la seva banda, calafatar en anglès es diu caulk o calk (kôk) i prové (passant pel francès antic del nord cauquer) del llatí calcāre. Fixeu-vos que curiós: calcāre volia dir trepitjar ja que ve de calx (taló). I de voler dir trepitjar ha passat a significar pitjar, en el sentit de ficar l'estopa ben endins de les esquerdes.

PD: avui m'han dit que els menorquins també acostumen a dir l'expressió "just un moment", com a equivalent de "just a moment", molt habitual quan truques per telèfon per exemple.