Víctor Pàmies determina, a través d’una enquesta feta per Internet, els refranys més populars de la llengua catalana

Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, va fer una crida al març des del seu blog, Raons que rimen, per intentar determinar quins són els refranys que tenen més vitalitat actualment en català. Sis mesos després ha enllestit el seu estudi i ens ofereix els resultats.

«Tenim dades en paper sobre refranys i frases fetes, però no hi ha estudis que demostrin la vitalitat actual del refranyer català». Víctor Pàmies, lingüista barceloní que viu a Vallromanes (Vallès Oriental) des del 1999, ha volgut determinar quin és l’ús actual dels refranys catalans i per això al març d’aquest any va iniciar la recollida de dades a través d’una senzilla enquesta plantejada des del seu blog personal, Raons que rimen (http://vpamies.blogspot.com). Demanava que les persones interessades en participar en l’estudi li enviessin al seu correu electrònic particular (per no condicionar la tria d’altres participants) els 10 primers refranys catalans que li vinguessin al cap i que especifiquessin les seves arrels i influències dialectals (on havien viscut majoritàriament).

Amb aquestes dades, per Sant Joan, ja havia recollit més de 1.200 enquestes d’arreu dels territoris dels Països Catalans. I ara, entre l’1 i el 10 d’octubre ha ofert, en ordre invers, el rànquing de classificació dels refranys triats pels enquestats.

Així, amb un percentatge superior al 33% (una de cada tres persones), ha sortit en primera posició el refrany “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”, seguit de dos refranys també prou coneguts: “Al maig cada dia un raig” (segon, amb un 26% de vots) i “No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat” (tercer, amb un 25% de vots, un de cada quatre).

Altres refranys d’aquest rànquing són, empatats en quart lloc, “Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc” i “A la taula i al llit al primer crit”, amb 295 vots, un 24,5%.

Pàmies ha intentat treballar amb una mostra equilibrada de tots els territoris de parla catalana, cosa que li permetrà oferir també uns resultats diferenciats per les principals zones dialectals. Així, no sorprèn que els refranys més votats al Principat difereixin dels triats al País Valencià o a les Illes, per exemple.

“Qui no vulgui pols que no vagi a l’era” surt tan ben classificat perquè és un refrany amb tradició a tot el territori, que ha sortit molt ben valorat en totes les zones dialectals. Però al País Valencià s’han enlairat a les primeres posicions refranys com “Cel a borreguets, aigua a canterets”, “No deixes les sendes velles per les novelles” o “Li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?”. I a les Illes destaquen com a refranys més propis en el rànquing “S’ase va dir orellut a n’es porc”, “Qui barata es cap es grata” o “Qui dia passa, any empeny”.

Altres dades destacables d’aquest estudi és que s’han pogut classificar 2.341 refranys diferents, entre els més de 12.000 enviats, i que només 18 refranys han rebut més de 100 vots. Gairebé 1.500 refranys els ha dit una única persona.

Víctor Pàmies, un cop publicada la llista dels 10 refranys del Top ten de refranys populars seguirà oferint altres dades d’interès, sobre percentatges d’ús, sobre procedència dels refranys triats o sobre les diverses temàtiques apuntades pels refranys rebuts. Com deia en la presentació dels resultats de l’estudi, “tot just és la punta de l’iceberg de tota l’anàlisi posterior que caldrà fer amb aquestes dades tan valuoses”.

Aquest paremiòleg, com a ell li agrada que el presentin, porta estudiant la paremiologia, la ciència que estudia els refranys, des de fa més de 15 anys. Això li ha permès bastir una base de dades pròpia amb més de 350.000 peces lèxiques, basada tant en fonts escrites com orals i amb informacions ben concretes i diverses. Així mateix disposa d’una biblioteca personal amb més de 500 exemplars sobre la temàtica dels refranys.

És el mantenidor del portal sobre paremiologia catalana Refranys.com i manté a Internet una dotzena de blogs especialitzats (un refranyer català-castellà, un refranyer temàtic, un vocabulari de paremiologia, una biblioteca paremiològica, un diccionari de citacions, l’explicació de l’etimologia de les dites, etc.).

Pàmies aposta per oferir tots aquests materials a través d’Internet: “Els refranys neixen a l’oralitat, en una societat gairebé analfabeta. Posteriorment tot aquest coneixement passa als llibres, en diccionaris o refranyers ben diversos. I ara som davant el repte de fer-los passar a la pantalla, a la xarxa Internet, des d’on la seva consulta i actualització és més senzilla i eficaç i on el concepte de la tasca col·laborativa pren forma i una dimensió inesperada”.