Despús-demà i demà passat (o passat demà) / despús- ahir i abans d’ahir

Publicat en EL PUNT dilluns 11 d'octubre del 2010

Eugeni S. Reig

Els valencians, si ens referim al dia immediatament posterior al de demà, diem despús-demà, si ens referim al dia immediatament anterior al d’ahir, despús-ahir i si ens referim a la nit immediatament anterior a la darrera que ha passat, és a dir, a la nit de despús-ahir, diem despús-anit. Això és així perquè els valencians mirem el temps de manera lineal, considerant com a punt de partida el dia en què ens trobem, és a dir, hui. Quan ens referim al futur, el mirem de cara, i per això diem demà i despús-demà, és a dir, el dia després de demà, ja que la paraula despús significa després. Quan ens referim al passat, girem 180 graus i el mirem també –al passat– de cara, i per això diem ahir i despús-ahir, és a dir, després d’ahir. Els castellanoparlants, com nosaltres, també miren el temps de manera lineal i consederen el dia actual com a punt de partida i també, com nosaltres, quan parlen del futur el miren de cara i per això diuen mañana i pasado mañana, és a dir el dia después de haber pasado el dia de mañana, però en canvi, a l’hora de parlar del passat, no fan mitja volta com nosaltres i el miren de cara, sinó que, sense moure’s ni miqueta ni gens, el miren d’esquena, el consideren com una cosa que tenen darrere, i per això diuen ayer i antes de ayer, és a dir, no diuen después de ayer o pasado ayer, que és el que dirien si miraren el passat de cara, com nosaltres. Es referixen al dia anterior al de ayer i no al dia después del dia de ayer. Això és així perquè miren el passat d’esquena, no de cara.

Estic segur que les expressions despús-demà i despús-ahir (i també despús-anit), que són ben vives en els parlars valencians, en els de les Illes Balears i Pitiüses, en els del Rosselló i en els de bona part de Catalunya, són les autòctones de la llengua catalana i que les formes abans d’ahir i demà passat (o passat demà) són un calc del castellà. Si els valencians volem que la nostra llengua culta siga genuïna, independent i amb una la forta personalitat, hem d’usar únicament les formes autòctones amb despús i eradicar per complet les formes acastellanades abans d’ahir i demà passat (o passat demà) que ens són completament alienes. Hem de ser completament conscients que, si diem despús-ahir i despús-demà, ho diem en valencià autèntic i si diem abans d’ahir i demà passat (o passat demà) ho diem en castellà, encara que, això sí, disfressat de valencià.