Pity, some pity, pity!

Ahir vaig sentir la Lolita parlant entrevistada a Catalunya Ràdio amb motiu dels 35 anys de carrera, i va dir que el seu públic encara li demanava Pena, penita, pena, la cançó que va immortalitzar sa mare, Lola Flores, de ben jove.

Certament, Pena, penita, pena és d'aquelles cançons que, ni que sigui solament la tornada, té un no sé què que fa que no s'oblidi, i que de tant en tant es brolli un sentit Pena, penita, pena... I ahir mentre conduïa me'n va brollar un però -vés per on- en anglès. I vaig pensar que devia ser un Pity, some pity, pity!

M'ha semblat que quedava millor pity, tot i que la paraula que etimologicament s'hi correspon seria pain, procedent del francès antic peine, del llatí poena, del grec poinē, amb el mateix significat. De la mateixa arrel,  l'anglès ha escampat pel món una paraula com penalty. (Nota onomatopeica: pena, com plorar, o explotar, tenen aquesta 'p-' que es correlaciona amb l'acumulació -plenitud- de sentiments que tenim dins nostre)

Pity té la mateixa arrel que pietat, el mateix origen llatí sols que passant pel francès antic (com city es correspon amb ciutat...). Però també poden dir 'pena' amb una altra paraula, sorrow, que de seguida podem relacionar amb el sorry, trist, apenat, que fem servir per a dir disculpi! perdoni!, I'm sorry. (Nota onomatopeica: sorrow, com sad, o com en català ser, sentir... tenen aquesta 's-' que es correlaciona amb interioritat).

I encara podem fer servir regret i altres:

regret, sorrow, grief, anguish, woe, heartache, heartbreak. These nouns denote mental distress. 

• Regret has the broadest range, from mere disappointment to a painful sense of dissatisfaction or self-reproach, as over something lost or done: She looked back with regret on the pain she had caused her family. 
• Sorrow connotes sadness caused by misfortune, affliction, or loss; it can also imply contrition: "sorrow for his ... children, who needed his protection, and whom he could not protect" (James Baldwin). 
• Grief is deep, acute personal sorrow, as that arising from irreplaceable loss: "Grief fills the room up of my absent child,/Lies in his bed, walks up and down with me" (Shakespeare). 
• Anguish implies agonizing, excruciating mental pain: "I pray that our heavenly Father may assuage the anguish of your bereavement" (Abraham Lincoln). 
• Woe is intense, often prolonged wretchedness or misery: "the deep, unutterable woe/Which none save exiles feel" (W.E. Aytoun). 
• Heartache most often applies to sustained private sorrow: The child's difficulties are a source of heartache to the parents. Heartbreak is overwhelming grief: "Better a little chiding than a great deal of heartbreak" (Shakespeare). (font: www.answers.com)

És interessant pel seu caràcter onomatopeic woe (Deep distress or misery, as from grief; wretchedness). Es fa servir no solament com a nom sinó també com a interjecció (woe!) però de fet tot indica que aquest devia ser l'origen del mot, usat per a expressar pena o desencís, uou! Em recorda una altra mot clarament onomatopeic que va passar a "mot regular": awe, del qual ja en vam parlar.

Pel que fa a anguish, és evident el mateix origen i significat que la nostra angoixa. Passant pel francès antic, prové del llatí angustiae, i aquest d'angustus, estret.