L'anglès com a codi vàlid per a tothom (i amb esforç de tothom!)

duly vol dir degudament, correctament, a l'hora esperada. Prové de due i el seu significat és, doncs, transparent.

Però quan neguem aquest mot amb la partícula un- esperaríem que el resultat fos indegudament. Però resulta que no és així. La traducció correcta és excessivament. Si bé la incorrecció pot ser per defecte també podria ser per mancança, o sigui que no entenem que unduly sols signifiqui excessivament i no el que correspondria lèxicament: indegudament.

S'entén que al llarg de l'evolució de la llengua (de les llengües) es produeixen moltes irregularitats com aquesta. Si hom vol aprendre una llengua, són les petites dificultats que hem d'esquivar, que hem d'anar memoritzant en un esforç que, malgrat anar contra tota lògica, forma part de l'esforç per ficar-se dins d'una llengua, d'un codi, d'una cultura.

El problema és quan aquella llengua l'has d'aprendre no fruit d'una tria voluntària sinó perquè aquell codi lingüístic ha assolit la categoria de llengua global. Aleshores les irregularitats són una dificultat greu i econòmica en la mesura que dificulta l'accés ràpid a un coneixement necessari.

I el que és més injust és que algunes persones, pel fet de tenir aquella llengua com a nativa, tenen un gran avantatge. I em pregunto què podria passar si hom diu "unduly" volent dir indegudament i la gent entén excessivament i això provoca alguna reacció errònia en els destinataris. Penseu que se'n podrien desprendre fins i tot conseqüències jurídiques!

Jo puc trobar molt bé que la història els hagi donat aquest matís a aquesta paraula, però si la seva llengua ha esdevingut un codi mundial no podem estar per collonades. Unduly vol dir indegudament i no som els altres els que hem de fer l'esforç de recordar aquests capricis, sinó els angloparlants els que han de fer l'esforç de fer servir un estàndard internacional adequat. Més esforç fem els que aprenem anglès! Els sentits torts que els facin servir a casa, en usos familiars, o en trobades comunitàries on puguin parlar dialectalment, però no en àmbits de negoci o de caràcter internacional.

Que aquesta postura pot comportar una pèrdua d'alguns elements propis de la llengua anglesa. Segurament. Però és el preu que cadascú ha de pagar. A veure si al damunt que el món augmenta el valor de la seva llengua encara voldran que la parlem amb particularitats pròpies d'usos dialectals.