L'armilla és una peça de vestir, ordinàriament sense mànigues, que cobreix el pit i l'esquena i que hom porta dessota l'americana, el jaqué, la levita, etc.
Un anglès podria pensar que és ben curiós que la peça d'abric sense mànigues es digui precisament armilla quan la seva característica és precisament la de no tenir braços, o sigui arm en anglès.
Lògicament arm i armilla no tenen cap relació. Armilla prové del castellà almilla mentre que arm prové de l'anglès antic i -sorprenentment- no té cap relació amb arma, com potser podríem intuir.
És curiós que en català adoptem una paraula castellana i transformem la 'l' en 'r' (de almilla a armilla) i en castellà adopten paraules catalanes com paper i transformen la 'r' en 'l' (de paper a papel). La 'l' i la 'r' són dues consonants líquides que de vegades tenen tendència a confondre's, i sinó que els ho preguntin als xinesos!
Per cert, en castellà avui no en diuen almilla sinó chaleco, diminutiu de chal. I chal, com xal en català, és una paraula procedent del francès châle, i aquest, del persa šãl (mantell de llana i pell de cabra). Un xal avui vol dir Peça de llana, de seda, etc., de forma quadrangular que, posada a les espatlles, serveix d'abric o d'adorn a les dones.
A Vilanova i la Geltrú, coneguda per l'Havana Xica, per carnaval les dones es posen un xal al damunt. Es tracta del mantó de Manila. I els homes, segons la colla, vestim americana, armilla o mocador. El mantó deriva del mot més antic manto, lògicament emparentat amb manta. El mantó és un Mocador gran d'abric que porten les dones damunt les espatlles i l'esquena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada