En certa ocasió, Carod-Rovira va fer unes declaracions a Madrid:
Catalunya está chocando contra un mudo!
¿Se refiere a que el gobierno se hace el sordo?
No, no! Que topamos contra un mudo, o sea una paded!
¿Se lo depito o ya lo compdende?
Un altre (avui, ració doble d'acudit):
Un senyor va a visitar-se al metge perquè no sap què li passa i el doctor el fa despullar:
Doctor: ¿Qué padezco?
Hombre, ¡com tanto pelo padece un ozito!
Ara que s'acosten unes eleccions de les quals tu, Barcelona, potser trias un nou batlle, ens trobarem amb les brometes sobre les personalitats de primera línia de responsabilitat pública que tenen una pronúncia afectada.
Tant hi ha personatges que entren en una acumulació d'idees i mots condensats que se sobreposen i en dificulten la comprensió (Pujol) com qui mancances en el domini de la llengua (Montilla), com qui ensordeix allò que toca, o millor dit, que pronuncia (Saura), com al qui se li resisteixen les erres (Cadot Dovida!), com qui -tot alhora- ensordeix i no l'erra (Trias).
Segur que un cert esforç per part seva seria d'agrair, en tant que persones qualificades i personatges públics. La millora de la seva pronúncia també seria una manera de mostrar la seva autoexigència. Però és clar que amb bona voluntat no n'hi ha prou i que, sovint, ni amb els millors logopedes es pot recuperar una incapacitat de vibrar les erres!
Ara bé, prefereixo cent mil cops abans un polític que no em faci vibrar les erres que un que no em faci vibrar amb les idees. Crec que podem perdonar una mala pronúncia si hi ha esforç de millora i, sobretot, si es diuen coses coherents i interessants!
I hi ha coses pitjors. En diré dues:
- Fer un balboa
- Fer un colón
"Fer un balboa" és una expressió que fem servir alguns per a referir-nos a la manera de parlar quan per raons d'estat etílic (també pot ser per fred) no podem vocalitzar bé i, entre altres característiques, convertim les sordes en sonores. Recordo un alcalde (no diré qui però encara té el càrrec i el seu comportament és prou conegut dels conciutadans) parlant en estat etílic en un acte públic. El seu discurs era una successió de balboas.
"Fer un colón" és la manera com se m'ocorre batejar la característica que tenen alguns barcelonins de dir algunes paraules necessàries per moure't per la ciutat comtal. Em refereixo a la manera de dir Balmes i Pedralbes sense neutralitzar la 'e' del plural (són els mateixos que van a la platja de BlanEs!). Però sobretot em fa posar molt nerviós quan són alcaldes i parlen d'anar a Colón, enlloc de Colom. Tant Maragall com Hereu ho fan, però cap com el Clos m'alterava tant la manera com deia Colòn! No només em sona pikho i acastellanat, sinó inculte, vulgar i inconscient. A més, fixeu-vos que fan un Colòn amb 'o' oberta, que encara fa més ràbia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada