Avui breno a la brana, per fer-ho difrent

En anglès accepten amb tota normalitat que una paraula com reference pugui pronunciar-se tant de la manera més estàndard com també menjant-se la vocal neutra que ocupa la posició central (la post-tònica):

rĕf'ər-əns
rĕf'rəns


En català també es dóna aquesta alternança en certes paraules normalment llargues (més de dues síl·labes) i on hi ha una vocal neutra situada al costat de la síl·laba tònica.

diferent, difrent
barana, brana
berenar, brenar

Lògicament, la desaparició de la vocal ha de produir-se en un context en el qual la cadena fònica sigui pronunciable en la pròpia llengua. Lògicament no podríem dir esptllar, ja que és impronunciable. Però esptllar tampoc podria ser perquè la desaparició d'una vocal acostuma a demanar que aquesta no ocupi posició tònica en altres derivats del mot (espatlla). En anglès no és exactament així perquè tenen la pronúncia rĕf'rəns al costat d'un verb refer pronunciat agut (tot i que amb aquella estranya vocal que de fet no existeix: rĭ-fûr')

I no és casualitat que en els exemples que se m'han ocorregut hi hagi una 'r' implicada. El fet que es pugui combinar per a formar dígrafs consonàntics facilita la desaparició de la vocal.

La gran diferència entre el català i l'anglès en aquesta qüestió és que l'anglès accepta aquestes pronúncies i les presenta en condició d'igualtat amb la més literal, mentre que en català es consideren pronúncies vulgars a evitar.

Cal tenir present que la 'desaparició' de vocals (o de consonants) forma part de l'evolució de les llengües. Però també és lògic que quan una llengua ha estat fixada es pretengui mantenir-la dins una certa estabilitat. Lògicament, però, una cosa és la llengua estàndard i l'altra les pronúncies vulgars o -millor dit- col·loquials.

• national: năsh'ə-nəl, năsh'nəl

Per cert, en anglès tenim crown, knive or know on també han desaparegut algunes vocals sense les quals potser a algú li costi més adonar-se de la relació amb corona, ganivet ('ganiva') o conèixer.