El fuel ens arriba d'Anglaterra

Són dies per parlar de combustibles, com a conseqüència de l'encariment del petroli. Però ho farem a partir del mot anglès per a referir-se a combustible, carburant, benzina (nom) o abastir de combustible, fer gasolina, estimular una activitat o emoció (verb). Es tracta de fuel (fyū'əl), una d'aquestes moltes paraules que provenint del llatí ens han arribat a la nostra llengua per dues vies, la directa del llatí i la indirecta passant per l'anglès.

Avui fem servir la paraula fuel amb normalitat, segurament sense saber que és un mot anglès provinent del llatí.

Fuel.
n.

1. Something consumed to produce energy, especially:
   1. A material such as wood, coal, gas, or oil burned to produce heat or power.
   2. Fissionable material used in a nuclear reactor.
   3. Nutritive material metabolized by a living organism; food.
2. Something that maintains or stimulates an activity or emotion: "Money is the fuel of a volunteer organization" (Natalie de Combray).

v., -eled, also -elled, -el·ing, -el·ling, -els, -els.
v.tr.

1. To provide with fuel.
2. To support or stimulate the activity or existence of: rhetoric that fueled the dissenters.

Read more: http://www.answers.com/topic/fuel#ixzz1GSs0ziZG

D'on prové el fuel (com a paraula, no com a or negre!)

Prové del focus llatí, en el seu derivat focalia, passant pel francès fouaille: Middle English feuel, from Old French fouaille, feuaile, from Vulgar Latin *focālia, neuter pl. of *focālis, of the hearth or fireplace, from Latin focus, hearth, fireplace.

En català també tenim tot de derivats similars com: foganya, fogaina, fogall, fogar... Fogall és la que hi manté la distància més curta: si deixéssim de pronunciar la 'g' com va fer el francès diríem fu-all, ja ben a prop del fu-el. Però un fuall més aviat sembla un fuet elaborat amb all o amb regust d'allioli (a ningú no se li ha ocorregut encara?).

Foc, fuego, feu... deriven del llatí fŏcus (fogar, llar). Entre els molts derivats de foc, tenim el fogatge, que era el "fuel" dels reis: dels segles XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d'una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra. 

Posar-se el fuel a la boca (en el sentit lingüístic!)

By the way, en anglès fuel té dues síl·labes, com en català. Sovint hi ha catalans que pronuncien el mot a la castellana. Veient un grup 'ue' pensen que es tracta d'un diftong d'aquests tan habituals en castellà però que no existeixen en català. Hem de pronunciar fuel amb dues síl·labes, fu-el, de la mateixa manera que diem fuet (fu-et) o coet (cu-et). Oi que no diem ni fwet ni kwet? Doncs tampoc fwel!

I és que aquesta pronúncia fwel seria fruit d'una influència anòmala, pròpia de quan el colonialisme lingüístic ha modificat pautes dels parlants autòctons fins al punt d'adoptar els mots estrangers fent servir les regles de pronúncia de la llengua dominant.

En aquest sentit, dir fwel seria com dir ionqui en el sentit que diem ionqui i no jonqui perquè els castellans no saben pronunciar la jota que té l'anglès al mot original junkie. Malauradament, en aquest cas el diccionari ha donar per bona la forma ionqui, és a dir que hem acceptat fer derivar el mot de l'anglès però passant pel castellà i fent-nos nostra la conseqüència de la seva dificultat per fer les jotes.