Representar el soroll amb una seqüència fònica

Fa uns dies vam parlar del soroll, referint-nos al noise anglès: Que tenim cap mot comú amb 'noise'? Entrem dins el soroll/noise des del punt de vista del que expressen onomatopeicament:

El soroll s'expressa molt bé amb una consonant que fregui i que auditivament s'aprecï aquest frec.

Així, fan molt la seva funció sons com s/z, x/j, f/v, en les seves versions sorda/sonora. Si s'acompanyen d'una 'r', la vibració complementa el soroll amb un sentit d'intensitat o de continuïtat.

SoRoll
Zum-zum: Onomatopeia amb què hom designa una bonior, una remor sorda i continuada.
Xxxxt!
FRemere, llatí (fer remor, tremolar, estremir-se), que ha donat en català fremir (Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d'una forta emoció)
Vent

Tanmateix, hem de dir que soroll no té un sentit onomatopeic originari sinó que ha establert aquesta bona correlació per casualitat ja que probablement prové de eixorellar i, per tant, un prefix ex- i el mot orella:

	der. postverbal de sorollar, en el qual -com en aquest mateix verb- pot haver influït, pel que fa al seu significat de 'so o conjunt de sons inharmoniosos, el verb eixorellar 'tallar les orelles; eixordar a crits' (v. sorollar)]

Altres mots:

brogir: Fer brogit, fer remor. [s. XIV; d'origen incert, probablement de *brugīre, encreuament entre el ll. rugīre 'rugir' i el seu sinònim cèlt. *bragere 'bramar' (cf. braolar)]. Com el francès bruit. De fet, el castellà/portuguès ruido també deu venir de rugido. Etimològicament la 'r' aporta l'acció, el moviment, i la 'g' (gue) la violència animal, profunda, velar... (pronunciat *ruguire). Amb la pèrdua del so en cast/port/fr i el pas a g (ge) en català, es perden aquests valors més violents. Sols queda la 'r', que indica alguna cosa però sense tanta concreció com ho pot fer la s-r de soroll. En compensació, precisament la sonoritat de la 'g' de brogit aporta una sonoritat i una fricció que casualment és bona per a representar el soroll.

remor: Soroll confús com el que s'alça d'una multitud, d'una tempestat, de la mar, etc. [s. XIV; del ll. rūmor, -ōris, íd.]. Com l'italià rumore. La r- indica activitat, moviment, mentre que la -m- indica que té origen en una massa sòlida, una multitud. El remor no pot ser un soroll lleuger sinó que té un pòsit, una contundència, al marge que tingui poc volum.

fressa:  Soroll continuat, brogit. [der. postverbal de fressar; del sentit de 'refrec' es passà al de 'remor' resultant]. És molt interessant observar que fr- li atorgui el sentit de continuat, a diferència dels sorolls que s'expressen en altres llengües amb tr- que onomatopeicament li atorguen un sentit de soroll sobtat, instantani.

terrabastall: Estrèpit que fa una cosa grossa en caure a terra. Possible alteració de tabustoll, tabustar, amb la variant tarabustar, per influx de mots de sentit semblant, com terratrèmol o l’occità antic batestal, ‘tumult’. Expressa molt bé la força (rr) i el caràcter sobtat o puntual (t).

Esclafit: Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc. Clarament d'origen onomatopeix. El grup cl- marca el sentit sobtat però agut, fi (la 't' és més matussera). La es- inicial també marca un sentit explosiu, que comença de cop, estalla, explota. La 'i' tònica indica tanmateix que tot plegat és petit, de poc abast, lleuger, fi.

Dringar: Sonar, un objecte de metall o vidre, en rebre un xoc. Netament onomatopeic, de dring. El grup -ng aporta continuïtat, com la copa de vidre que dringa. De fet, el gerundi anglès acaba amb -ng, i el gerundi és continuïtat! També la -n del nostre gerundi (cantant) tot i que no tan clar com un grup -ng. A més, la 'i' de dring aporta la idea de soroll fi, petit, subtil.

Renou és interessant pel prefix re- però és un mot compost sense una etimologia onomatopeica. Xiular, del llatí sibilare, expressa molt bé l'onomatopeia amb la s-. Brum: Remor sorda del vent quan brumeix. De brumir, 'fer una remor sorda el vent', resultat de l'encreuament de bonir i brunzir. Murmuri: Remor suau, confusa, de l'aigua corrent, de les fulles mogudes pel vent, d'un conjunt de persones que conversen, que diuen oracions, etc. Les dues emes marquen la profunditat del soroll, com a remor, i les dues erres li donen l'activitat.

Vegeu altres sorolls en català.

Soroll en altres llengües

És poc expressiu, seguint aquest criteri, l'anglès noise, malgrat la 's' que ocupa la segona posició consonàntica. Passa el mateix amb el japonès i maltès, com dèiem ahir.

I he de dir que cap altre sinònim en anglès és prou satisfactori per a expressar el soroll, com sí que ho són els mots per a denominar el impactes (com ara shock)

SYNONYMS   noise, din, racket, uproar, pandemonium, hullabaloo, hubbub, clamor, babel. These nouns refer to loud, confused, or disagreeable sound or sounds. Noise is the least specific: deafened by the noise in the subway. A din is a jumble of loud, usually discordant sounds: the din of the factory. Racket is loud, distressing noise: the racket made by trucks rolling along cobblestone streets. Uproar, pandemonium, and hullabaloo imply disorderly tumult together with loud, bewildering sound: "The evening uproar of the howling monkeys burst out" (W.H. Hudson); "a pandemonium of dancing and whooping, drumming and feasting" (Francis Parkman); a tremendous hullabaloo in the agitated crowd. Hubbub emphasizes turbulent activity and concomitant din: the hubbub of bettors, speculators, tipsters, and touts. Clamor is loud, usually sustained noise, as of a public outcry of dissatisfaction: "not in the clamor of the crowded street" (Henry Wadsworth Longfellow); a debate that was interrupted by a clamor of opposition. Babel stresses confusion of vocal sounds arising from simultaneous utterance and random mixture of languages: guests chattering in a babel of tongues at the diplomatic reception.

Read more: http://www.answers.com/topic/noise#ixzz1HcsOwPQj

Les que compleixen:

Català: soroll

Basc: zarata

Rus, bielorús, búlgar, ucraïnès / croat: шум/šum (pron.: xum)

Gal·lès: sŵn

Hongarès: zaj

Romanès: zgomot

Danès / noruec: støj /støy (la -t- marca un sentit de soroll instantani)

Xinès: Zàoyīn

Potser en el sentit de soroll instantani:

Irlandès: torann

Letó: trokšņa
Lituà: triukšmo

Vietnamita: tiếng ồn

Potser (si la h és aspirada) indica soroll (?):

Eslovè: hrup

Islandès: hávaða

Malai: hingar
Polonès: hałas
Txec: hluku

Altres contínues inicials (kh i th):

Africaans: geraas (pron.:kheraas)

Grec: θόρυβος (pron.: thóryvos)

No compleixen gens (com a màxim tenen una 'r' no inicial):
Alemany: Lärm

Estonià: müra
Finès: melu
Llatí: voce
Macedònic: бучава (pron.: bučava)
Neerlandès: lawaai

Serbi: бука (pron.: buka, segurament del llatí voce)
Suec: buller
Swahili: kelele
Tagal: ingay
Turc: gürültü

Quina seria la seqüència fònica ideal per a representar un soroll

Cal dir el català té una distribució de mots molt equilibrada que tots expressen onomatopeicament el significat (ni que sigui per casualitat):

soroll: en un sentit més neutre

fressa: en un sentit més continuat

remor: en un sentit més profund

terrabastall: en un sentit més potent