Els pesseters

Estava llegint aquesta notícia (Els fills d'Agustí Centelles demanden als Testimonis de Jehovà. Reclamen 90.000 euros per publicar sense permís una foto del seu pare l'any 1994) i no sé per què m'ha vingut el dubte de com en diríem avui, enmig dels euros, dels pesseters.

En primer lloc, dels euros vulgarment en podem dir eurons. Així en dic jo, tot i que evidentment poden haver-hi altres variants (eurets, euronets...).

En fer aquest derivat, ens apareix una -n que ens portaria a altres derivats com, en el cas que ens ocupa, euroner. No em fa el pes per raons eufòniques. Sí, sí, eufòniques: sona massa agradable pel que vol dir. El conjunt d'un diftong decreixent com 'eu', i dues consonants tant etèries com la 'r' i la 'n' li donen inconsistència per a un mot que pretén ser insultant.

Crec que no hem de bandejar el pesseter. És un mot incorporat, i l'absència de les pessetes no vol dir que tota la fraseologia feta a base d'aquesta moneda s'hagi de fer fonedissa.

Per a fer que el mot tingués un caràcter més perenne caldria construir-lo a partir de diners o de cèntims, però també és cert que perdria el seu caràcter més popular, oportunista, connectat a la moneda.

Definitivament, doncs, em quedo amb el pesseter. I és que quan diem pesseter tots sabem què volem dir i fins i tot sabem en qui pensar!