Sovint, aquesta geminació de la 'm' es va produir per la incorporació del prefix de negació in- davant d'una paraula començada per 'm'. Certament en llatí ho devien pronunciar també amb dues emes ja que ells mateixos escrivien amb les dues emes paraules que van conformar ells amb el prefix in- com ara immunitas.
Però aquesta ema geminada no s'ha mantingut arreu:
- En anglès han reduït totes les geminacions (tot just al contrari d'una llengua com la italiana, agraïda amb les geminacions). Així immunitat es pronuncia ĭ-myū'nĭ-tē. Però atenció: mantenen la grafia etimològica, amb les dues emes: immunity.
- En castellà, refusen parcialment les geminacions, i en aquest cas la doble ema la pronuncien -nm- i, conseqüents amb la pronúncia, l'escriuen també així, tot i que perdent la coherència amb les altres llengües.
català: immunitat
italià: immunità
basc: immunitatea
francès: immunité
basc: immunitatea
francès: immunité
anglès: immunity
romanès: imunitate
Entre portuguès i gallec, la variacions força allunyades d'una mateixa llengua, s'observa una diferència:
gallec: inmunidade
portuguès: imunidade
gallec: inmunidade
portuguès: imunidade
I entre les llengües eslaves també s'observen diferències entre les que escriuen M i MM:
búlgar: имунитет
rus: иммунитет
búlgar: имунитет
rus: иммунитет
Sigui com sigui, és clar que la pronúncia i grafia catalana ens ajuda més en el multilingüisme: és millor etimològicament mantenir la doble m, i és millor pronunciar-la ja que és més fàcil saber no fer-la (per a l'anglès) que a l'inrevés haver de fer-la si no la fas en la teva llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada