Li he demanat dugues xapates. Tota la vida he dit dugues, almenys en el llenguatge col·loquial. Li ha costat d'entendre'm: ¿cuantas dice que quiere? A la tercera vegada he dit dugues, una me la talles i l'altra me la dónes sencera. Amb aquest aclariment ja ha pogut deduir el nombre de barres.
No tenia cap problema per entendre la llengua del país: potser sols era amb el dialectalisme! Però és que ella ja és una nova vilanovina, o en tot cas hi treballa!
Si tampoc m'hagués entès li hauria repetit en estàndard: dues. I potser li hauria aclarit que és que a Vilanova diem dugues! Molt serà que altres catalanoparlants li diguin dues (per estandarització) o potser que altres diguin un lamentable dos femení: dos xapates!
Però vaja, crec que la majoria encara diem dugues... És que a Vilanova (i suposo que a la Geltrú també) som molt antihiàtics.
L'Alcover-Moll ho dóna per dialectal, com jo sempre he cregut. I és que a VNG sempre ho hem dit així. Podeu veure-ho a l’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.
Però en altres llocs es diu que és molt corrent la pronúncia antihiàtica «dugues» per dues, fenomen tolerable en la parla col·loquial (El servei d'aprenentatge de català de la UPF).
Ja comprendreu que això de l'antihiatiquisme no és cap ideologia revolucionària sinó una tendència a evitar el hiatus posant-hi algun so enmig, com que per dir teatre diu teiatre.
En fi, esperem que als cursos del Consorci els expliquin les varietats dialectals i també les pronúncies vulgars (sigui el dugues una cosa o l'altra), ja que altrament, una nova catalana que tingui el nivell C de català s'entestarà a defensar que "dugues xapates" solament pot voler dir "porta xapates" amb l'imperatiu del verb dur.
I ja que hem parlat de les xapates, sapiguem que prové de l'italià ciabatta. I la ciabatta no vol dir altra cosa que una sabatilla, i etimològicament és sabata. Sabata té origen incert: malgrat de ser un mot comú en la majoria de llengües romàniques i d'altres de no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa), no s'hi veu relació etimològica entre elles.
Seguint el joc de parentiu etimològic, a un Sabater el podríem rebatejar com a xapater, i a un Zapatero com a Ciapattero o Chapatero. O a un forner de xapates, bé li podríem dir "Chapatero a tus chapatas".
És un pa d'origen italià, de forma aplanada i rectangular, amb la crosta gruixuda i la molla fosca i molt alveolada, elaborat amb farina de blat, farina de sègol i farina o extracte de malt.
Ciabatta was first produced in Liguria, although at least one type of ciabatta can be found in nearly every region of Italy nowadays. Ciabatta in its modern form was developed in 1982 [1]. Since the late 1990s it has been popular across Europe, particularly in Spain, and in the United States, and is widely used as a sandwich bread. Ciabatta (Italian pronunciation: [tʃaˈba:ta], literally "carpet slipper") is an Italian white bread made with wheat flour and yeast. The loaf is somewhat elongated, broad and flattish. There are many variations of ciabatta. Read more: http://www.answers.com/topic/ciabatta-1#ixzz1QJZK6Tv0
Ja veieu que la seva 'b' l'hem transformada en 'p'. Suposo que com que en italià la fan oclusiva, ens deu sonar més a 'p' que a la nostra 'b' entre vocals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada