Etimologies que fan pudor de peus

Hi ha etimologies òbvies com:

Sandàlia prové de sand perquè van bé per anar per la sorra.
Sabata ve de sàbat perquè la gent sols se'n podia posar els dissabtes.
Les botes provenen de botar.
Les avarques són per anar en barca.

Xiruca prové del basc...

Doncs, no us cregueu res!!!

sandàlia: del ll. sandalia, pl. de sandalium, i aquest, del gr. sandálion, dimin. de sándalon (mateix significat)

sabata: d'origen incert; malgrat de ser un mot comú en la majoria de llengües romàniques i d'altres de no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa), no s'hi veu relació etimològica entre elles. En vam parlar a "Dugues xapates".

avarca: d'origen incert, provinent segurament d'una base abarka preromana i preindoeuropea.
bota: d'origen incert, potser del fr. botter 'calçat groller', o del fr. ant. bot 'gripau' per la comparació onomatopeica del soroll que fan ambdós en xipollejar en els bassals.

vamba: d'una marca registrada, Wamba.

catiusca: les botes d'aigua, més conegudes popularment com catiusques, prenen el nom de la sarsuela Katiuska, de Pablo Sorozábal, 1931. La protagonista apareixia a l'escenari amb botes altes. Es tracta d'una forma afectuosa, un hipocorístic, del nom Caterina en rus.

xiruca: després que insignes lingüistes formulessin rebuscades hipòtesis sobre el possible origen basc d'aquest tipus de botes, es veu que a ningú se li havia ocorregut de preguntar-ho als propietaris de la marca. Xiruca prové del gallec Chiruca, marca registrada escollida pel seu fabricant català, Esteve Fontfreda; el mot és el dimin. de Mercè en gallec, títol d'una obra de teatre del gallec Adolfo Torrado (1904-1958), molt representada els anys 1941-42; el fabricant usà el nom com a marca en honor de la seva dona Mercè. Gairebé frega en l'heroisme l'esforç de Coromines en seu extraordinari diccionari

etimològic català. En més de cent línies d'argumentació i després datar la primera documentació cap al 1950 i afirmar que ell les feia servir des de 1953, realitza una demostració de la més pura halterofília etimològica arribant a convèncer gairebé de l'origen basc del terme i cito: "Però veig una pista més atraient. Poc estès està un mot ziro propio del Baztan (Azkue), d´on deriva zirotu bony;, també d´allà ; i llavors hi ha la formació gerundio-adverbial ziroka cops;...".

I és que les etimologies referides a les vestimentes dels peus són difícils...

Al final, resulta que l'espardenya és el millor calçat etimològicament parlant. És l'únic que no amaga el seu origen:

espardenya: Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell. Etimologia: derivat de espart, en cat. ant. (dial. també espartenya). Del llatí spartum, i aquest, del gr. spártos o spárton, mateix significat.

Doncs per acabar, una de xinesos: sabeu d'on venen (etimològicament) les sabates de xarol? Del portuguès charâo 'laca', i aquest, del xinès čat-liao (mateix significat) comp. del dial. čat 'vernís' i liao (tinta; tintura d'oli)

El xarol és un vernís molt llustrós i permanent que s'adhereix perfectament a la superfície dels cossos als quals és aplicat, especialment de cuir o de pell.

El charao és una laca i estar chalao és estar loco, però em sembla que no tenen res a veure!