Dos andalusos:
-Cómo se dise uno en ingleh?
-Uán.
-Anda, como mi primo!!
En català la lletra U i el número 1 són homòfons. Per això, podríem dir que som a l'any 20UU
En anglès no es produeix homofonia amb cap lletra però sí amb mots: el 2 i too (també) o to (a, cap a) i el 4 amb for (per), o la U amb you (tu) fet que ha donat lloc a expressions del tipus B2B o el nom del grup musical U2 (u dos, o tu també).
En català també hi ha homofonia entre 7 i set (d'assedegat), 8 i buit, 9 i nou (de novetat). Recordo un bar a la Rambla Principal de Vilanova (en aquella època de dictadura encara, Rambla del Caudillo), que es deia Bar 9 Orient, jugant amb el 9 homòfon. El Canal 9 valencià també hi juga. I segurament és un recurs encara pot usat.
En japonès, l'homofonia es produeix a la Q i el 9, com hem sabut per aquest llibre:
En japonès la lletra Q i el número 9 són homòfons, els dos es pronuncien Kyu, de manera que 1Q84 , és sense ser-ho, 1984, una data de ressons orwellians. Aquesta variació en la grafia reflexa la sutil alteració del món en que habiten els personatges d'aquesta novel·la, que és, també sense ser-ho, el Japó de 1984. En aquest món d’aparença normal i reconeixible es mouen Aomame, una dona independent, instructora en un gimnàs i Tengo, un professor de matemàtiques. [font]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada